Sol Ixent, Any IV, Abril 1915, Núm 35
Excursió al Santuari de Fussimanya
Excursió al Santuari de Fussimanya
El
dilluns de Pasqua de Resurrecció, els socis i amics de l’”Escola Dominical”
ferem una visita al santuari de Nostra Senyora de Fussimanya.
Sortirem
de bon matí, a les cinc, passant per la veina masia “Les Tapies” i la vila d’Artés.
Prop d’eixa escaienta vila esmorzàrem, entrant desseguida a visitar la
magnifica esglesia parroquial, de superba i elegant cosntrucció, la qual fa honor
al poble qui l’ha bastida. Traspassarem, per la palanca, el Gavarresa i costa
amunt, que era ben dreta, arrivàrem dalt del pla on resposa el devót santuari.
[...].
Després
de descansar breu estona, entrarem a l’esglesieta a saludar a la Verge, “Mare
de Deu de l’Alegria”, segons parer de l’Ilm. Torras i Bages, oint tot seguit
missa que celebrà mostre amic Mossen Arissa d’Artés, i cantá’l chor de l’Escola.
En acabat, ens dirigirem al lloc on devíem dinar, bella reconada entre aquelles
valls ombriues, capaç, amb l’aroma dels florits romanins i farigoles, no tant
com la dels guisats que s’hi preparaven, de despertar la gana al més toçut
inapetent. L’apat no’s feu esperar, i assentats a una taula montada al efecte,
anarem buidant les caçoles d’arroç, carn de xai tendre i conill, que era un
gust. ¡I quin dinar! Tant abundant com excel.lent, honrá de debó als cuiners i
organitzadors del mateix, als qui repetim la nostra felicitació. Exquisits
borregos, bons vins i inmillorable café completaren l’apat, acabat el qual
vingueren els acostumants brindis i parlaments, plens tots d’entussiasme,
advocant per la prosperitat de l’Escola Dominical i per la repetició de festes
semblants. Parlaren quasi tots els concurrents, pero ho feren admirablement,
entre altres, els senyors Gosart, Montaner i Arderiu, i resumí amb paraula
eloqüent el senyor vicari, Mossen Josep Serra, qui presidia la taula.
Prepararem
els equipatges per al retorn a casa i després, d’haver-nos despedit de la Verge
cantant-li els Goigs i pujant a adorar-la en son camaril, prenguerem el camí,
ben accidentat per cert, que mena a Cabrianes, on forem atentament rebuts i
acompanyats pel bon senyor rector a visitar la Parroquial. A la font del
Colomer brenarem, arrivant a Navarcles a les set del vespre, contents i
satisfets de l’excursió realitzada sense haver ocorregut, gracies a Deu, cap
desgracia.
I
ara, a esperar-ne una altra, que festes aixís deixen ganes de tornar-hi.
E.
