Sol Ixent, Any IV, Juliol-Agost 1915, Núm 38
En
Valldeperes
Fa
pocs dies morí a Barcelona, víctima d’una cruenta enfermetat, el nostre estimat
amic en Josep Valldeperes.
Fou
el primer mestre que tingué l’Escola Popular Catalana que sosté el Centre
Catalá Autonomista d’aquesta població.
A
l’estampar avui el seu nom en aqueixes planes ho fem en recort de gratitut, boi
recordant el bé qu’ens feu a nosaltres i als nostres fills, qui reberen d’ell
sabies ensenyances de virtut i civilitat.
La
tasca educativa que realitzà en la esmentada escola fou de grans profits per a
la mainada que hi assistia, ja que al poc temps d’exercir ell aquell càrrec,
pogué comprovar-se d’una manera notable el cambi obrat en els seus deixebles,
tant en l’avenç de les diferents asignatures que ensenyava, com en la manera
moral de portar-se els seus petits estudiants.
Era
tot cor i bondat. Se feia estimar de tothom per la seva humilitat i el seu
tracte que mai desdeia de la seva superior cultura.
A
la flor de la vida, ha baixat a la tomba, quan encara totjust començava a
mandurar els fruits que podia esperar la Patria i la societat de la seva
feconda ilustració.
Als
nostres amics, que eren els seus, i als deixebles que tingué els preguem un
recòrt i una oració per l’ánima del infortunat Valldeperes.
