Poema dedicat a Sant Benet (08-1913)

Sol Ixent, Any II, Agost de 1913, Núm 19

Sant Benet de Bages

Reposa a la vorada del Llobregat

Un monastir artístic boi enrunat.

Es ¡ai! Del Plá de Bages l’antic casal;

Bé tens, oh gran comarca, de què plora'l.

No hi canta, no, l’ocella que hi fa son niu;

Pus ¿ com hi cantaria si’l sol no hi riu?

Des que no hi son els monjos tot es tristó,

Com el breçol que`s queda s’ens l’infantó.

Remors que aqueixes serres du’l Llobregat,

Al monestir ploreu-ne, boi enrunat.

Lloèm la llar sagrada rublerts de fé;

Respira escar de pàtria la dolça alè.

Oh, flor de primavera, bell monastí.

Malhaja la tempesta que’t mal-ferí.

Esteve Camprubí.