8 de novembre del 2012

Reflexió a l'entorn de la Festa Major (08-1913)

Sol Ixent, Any II, Agost de 1913, Núm 19

Fulls de Festa Major

Aquest any la nostra ploma no orlarà de flors, de coloraines i perfils el marge del cartell-programa de nostra Festa Major.No cantarem amb ditirambis i figures retumbans la glosa de la diada; ni ballades ni cançons, ni taules abundantes, ni randes ni vestits, desviaràn el nostre propòsit de restar indiferents a tota expansió extraordinària. Direm senzillament, prudentment, que els organitzadors han sofert una lamentable equivocació.
Encare sembla que senti el roncar espantós del tro i de la pedregada, i al sortir només a les ultimes cases del poble, els vinyars i els fruiters, ens ensenyen les seves branques núes i lassades, talment ferides de mort per aquesta i altres cullites.
No son festes i ballades lo que ensenya el sentit pràctic de la vida, sinó moderació i economia quan esdevé una sotregada tremenda com la que esmentem.
Tenim, a més, al devant la amenaça de una crissi fabril, un dels factors principalissims d’aquesta comarca, l’angoixa de les famílies que en terres d’Àfrica roman el fill o el germà en perill de mort, l’aterradora incertitud dels que tindran de marxar encare i els braços d’aquí inactius per manca de treball, tremolem amb desesperança per l’hivern que bé.
Grapats de pessetes que marxaran per festes ..........  no, això no es racional; pessetes guardades per fer cara a la misèria, per acudir de seguida a socórrer al malalt i miseriós que tal vegada en les crues nits d’hivern no tindrà un tronc que cremi a la llar.
No volem pas que la gent plori, i es desesperi en un recò, sinó que sàpiga prevenir i combatre la desgracia.
Mauro Muntane