S’atansa la data de les eleccions legislatives i ja els diferents partits comencen a agitar-se i a fer propaganda en pro dels respectius candidats.
En aquest districte, serà la lluïda molt emprenyada entre el candidat dels elements d’ordre el eximí patrici D. Leonci Soler i March, personalment de gran relleu i influència, i el representant de l’immoral conxorxa lerrouxo-conservadora, i l’insignificant Sr. Vila i Miralles.
A pesar de que aquest senyor compte amb l’apoi oficial, tenint en compte que els nostres comarcans s’han emancipat ja de la tutela del govern civil, ningú creu en el seu triomf, perquè la seva gestió com a Diputat en els darrers anys, constitueix el més vergonyós fracàs. En tot el temps que ha sigut Diputat, sols s’ha cuidat de fer nombrar al seu aliat Fius, arcaldable de Manresa.
No ha sigut bo ni per fer engravar una sola carretera, el Districte no li deu res absolutament; sols ha fet de Diputat quan pels seus interessos particulars li ha convingut.
Per altre part, tampoc hauria fet res anant a Madrid a gestionar assumptes de Districte, perquè, com no té cap influencia, se l’haurien escoltat com aquell que sent ploure; com deia molt bé el distingit advocat Sr. Coma en l’acte de la proclamació del Sr. Soler i March, a en vila a Madrid sols el coneixen els porters dels Ministeris.
Per totes aquestes raons el Districte es prepara a donar-li una lliçó, que li fassi entendre que homes de la seva talla s’han d’estar a casa i axis s’estalvien de fer la mar de papers ridículs.
Pobles hi hauria en que no hi tindrà ni un vot i a la mateixa ciutat de Manresa es quedarà molt per baix de l’altra vegada, segons asseguren persones coneixedores de l’estat d’opinió en la capital del Plá de Bages.
Sol-Ixent fa ardents vots perquè el triomf de D. Leonci sia tan esclatant, que per si sol representi la ensorrada definitiva del caciquisme Manresà encarnat en la persona de en Vila.
