Fulls
En
Ramon Casas
Escric
aquestes ratlles veient al lluny l’antic cenobi de Sant Benet de Bages. Recordo
que de petit corríam entremaliats per les seves celdes abandonades, pels seus
corredors foscos, pels patis i portalades, per tot un munt de runes que eren
causa de la deixadesa dels antics propietaris. Una má salvadora ha aturat que l’enrunament
fos total.
Aneu’hi
ara; la restauració ha sigut complerta i esmerada, tot lo artístic conserva
sencer la seva fesomia i en la part destinada a vivenda hi ha vestit un palau.
En
Ramon Casas, l’artista insigne, orgull de Catalunya i gloria d’Espanya –que ara
el té en propietat- ha sigut el salvador.
L’altre
dia els redactors de Sol Ixent li pregàrem una visita i ell ens rebé desseguida
amablement, sentantnos al se entorn, satisfent la nostra curiositat amb aquella
seva bonhomia d’home mondá i despreocupat.
Parlarem
d’art, dels seus viatges al Nort d’América, de la seva vida a París i al Nort d’Espanya
i nosaltres l’escoltávem embadalits, encantats de la seva noble franquesa.
Ara
pinta, treballa molt, sembla un modern anacoreta de l’art; l’enamora la solitut
d’aquell palau, ont ningú el destorba i la penombra i frescor d’aquells
claustres centenaris el té encisat.
Sol
Ixent li remercia la noble rebuda i s’honra estampant el seu nom en aquestes
planes.
Mauro
Muntané
