Sol Ixent, Any V, Juny 1916, Núm 48
Amb
l’esplendor acostumat, s’han celebrat les festes del Corpus Chirsti, la gran
diada que’ns recorda l’institució del Sacramentíssim Sagrament de l’eucaristia,
Misteri d’amor Divinal, en virtut del qual, Jesucrist restarà entre els homes
fins a la fí dels segles.
Aquesta
gran diada remóu els sentiments cristians en tot el món, i en totes les parts
allà a on ha arribat la predicació Evangèlica, és celebrada amb el major
esplendor i ostentació possibles.
En
la nostra Catalunya és antiquíssima la tradició de honorar solemnement al
Santíssim en aital diada, segons es llegeix en vells documents i’s demostra de
manera irrecusable per les precioses Custòdies que’s conserven en quasi totes
les nostres Sèus, verdaderes joies de l’art mig-eval.
En
eixa diada de 1640, s’escrigué una de les pagines més tristes de la nostra
Història; aquell cèlebre alçament dels Segadors a Barcelona, del cual fou
víctima aquell infeliç comte de Santa Coloma, qui en representació del rei
Felip IV i del seu primer ministre el Comte-Duc d’Olivars, ambdós de mala
memòria, començà a robar-nos les llibertats i a encadernar-la nostra Pàtria,
junyint-la al jou del centralisme madrileny.
Veus-aquí’l
perquè nosaltres ens sentim joiosos el cor com a catòlics, mes no podem ofegar
nostres sentiments patriòtics, que’ns exciten a impetrar del Deu Tot-poderós
justícia per a la nostra terra i que’s digni premiar als llurs martres amb la
seva santa glòria.
En
aquesta població les festes han sigut molt solemnes, havent-se vist summament
concorregudes. Especialment la professó fou molt lluïda, assistint-hi nombrosa
i selecta concorrència, nutrides representacions de l’Escola Dominical, Centre
Català, nois de les Escoles oficials i particulars, acompanyats per llurs
dignes mestres, etc., etc.
Lo
que hi mancà i a bona fé que’ns dol, com dol, a la gran majoria del poble, fou la Corporació Municipal.
No
comprenem a què pot ser deguda l’absoluta abstenció que observen els nostres
regidors i alcalde, en lo que a l’assistència als actes rel.ligiosos es
refereix; més no creient que obeeixi a un fanatisme sectari, sinó més aviat a
algun personalisme ens atrevim a pregar-los que desisteixin de la seva actitut,
amb la qual, més que a determinada persona manquen el respecte a Deu i als
sentiments rel.ligiosos del veïnat.
Prènguin
exemple de les Corporacions Municipals de les grans poblacions, en les quals,
s’ha imposat el bon criteri, havent-se desterrat aquests gastadíssims recursos
de ridicol anticlericalisme.
Recordin
que tot un Sr. Fius essent alcalde de Manresa, assistia a tots els actes
rel.ligiosos acostumats, com actualment ho fa el Sr. Trulls, i’ns sembla que ni
l’un ni l’altre són sospitosos de clericalisme.
