Sol Ixent, Any V, Juliol 1916, Núm 49
Una iniciativa
Una iniciativa
Navarcles
ocupa una situació que, en relació a la comarca de forma part, pot ben
calificar-se de privilegiada. L’abundor de les seves riquíssimes aigües,
podrien degudament aprofitades, canviar radicament la seva manera d’ésser,
transformant-lo en un poble ric i vividor com el que més.
Però,
desgraciadament, aquí tot està per fer; no hi ha hagut mai una iniciativa
enlairada, tot lo més, s’ha pensat en conduir les aigües per l’abastament de
les fonts públiques d’una part de la població, millora que, prescindint de la
forma en que fou portada a cap, mereix tot el nostre aplauso, i en fer (o al
menys començar) una casa del comú, que prou podrà ésser bonica, però... que
deixa els navarclins tal com estàvem; ni més rics, ni més pobres.
Ningú
s’ha proposat mai d’estudiar un progecte que pogués millorar la condició dels
contribuents, obrint-los camp a noves activitats, essent degut això, al nostre
entendre, a que salvant rares i honrosíssimes excepcions, els ajutaments que
hem tingut no han fet mès que entretenir-se en miserietes de política menuda:
que si a fulano li apujarem els consum, que si a sutano el fastidiarem de l’altra
manera... i que si’ns embutxacarem 2, 3, 10 o 20.000 pessetes (de tot s’han
donat cassos), i al poble... que Deu l’ampari. I no’s donen compte aquests
infeliços (d’un modo o altre els havem de calificar) que aquestes cantitats no’ls
han de treure de la seva condició miserable, entant que si’s deixessin de
minucies i mostressin verdadera voluntat d’administrar honradament i
apliquessin els no escassos cabals d’aquest municipi a obres que fomentessin la
riquesa, transformarien la població, beneficiant-la en gran manera i’s
beneficiarien ells també, car aumentarien el valor de les poques o moltes
finques que posseeixen, i principalment, es farien un nom que’ls actuals i els
veniders pronunciarien amb respecte i veneració.
Nosaltres,
volguent, si fos possible trencar els antics motllos, hem estudiat un plan que
si pogués realitzar-se es segur que contribuiria poderosament al creixement i
prosperitat d’aquesta població.
Dit
plan consisteix en surtir-la abundantíssimament d’aigües potables i augmentar,
en quant fos possible, l’extensió del regadiu.
Com
podria realitzar-se això? De dugues maneres: 1ª Investigant conscienúdament el
subsol de la riera de Solervicens i els torrents que hi aflueixen per a veure
si es possible elevar una quantitat d’aigua suficient per a donar l’abast al
programa que s’ha trassat previament.
Si
les recerques a la riera donguessin resultat negatiu, es podria reunir la major
part de l’aigua de totes les fonts actuals i destinar-la integrament a l’abastament
públic i privat de la població, en la seguretat de que’l gasto que això
reportés el pagarien, sino tot, en gran part, els compradors d’aigua.
Per
a regar els horts que actualment aprofiten l’aigua de les fonts no hi hauria més
que anar a buscar un caudal d’aigua suficient al riu Calders, ja sia per desnivell
natutal, anant-la a buscar a distancia, ja apujantla amb un motor-bomba des de’l
punt mes proper; aquesta seria una qüestió a estudiar, procurant agermanar, en
quant sigues possible, l’interés general amb el dels particulars que tenen
aprofitaments en el riu Calders. De totes maneres, com que la cantitat que la
llei permet treure és més que suficient, creièm que podríem augmentar-se els
regadius, amb lo que’s conseguiria que s’abaixessin els lloguers, que actualment
són excessivament elevats.
Contra
la opinió dels que suposin que la realització d’aquest plan val una suma
fabulosa, podem dir que hem tingut ocasió d’explicar-lo a algun tècnic que
coneix aquests alrededors i ens ha assegurat que’l seu cost total no excediria
de les possibilitats de la població, comptant amb què, després que un enginyer
hagués formulat els estudis oportuns, es tregués a concurs o subhasta en forma
que hi poguessin pendre part empreses constructores d’alguna importancia. Ara,
si aquestes obres es fessin per administració... no hem dit res; segurament
passaria lo de sempre, que a pesar de totes les promeses del començament, a
mitja obra, s’acabarien els diners i ens quedariiem sense aigua i sense
quartos... La idea està llançada; ara cadascú que hi digui la seva.
J.
Gasset Segou
