Sol Ixent, any V, Juny 1916, Núm 48
Alguns
pagesos d’aquest poble ens han preguntat algunes vegades com és que aquí
ningú’s cuida de fer compres de sulfat en comú, ni de procurar que, com en
quasi tots els pobles, vinguin conferenciants a il·lustrar-nos
sobre ‘sl diferents problemes agrícoles de actualitat.
Nosaltres
som els primers en doldre’ns de l’ensopiment en que viuen els nostres
agricultors, cada vegada que llegim, per exemple, que’l Director de l’Escola
Superior d’Agricultura Sr. Valls ha anat en alguna població veïna, en lo que va
d’any ha anat ja a setze o disset pobles d’aquesta comarca, pensem lo mateix: I
a Navarcles ¿ quan vindrà?. Però, no’ns atrevim a sortir de la nostra
passivitat perquè aquí hi ha un Gremi d’Agricultors i an ell correspon
l’iniciativa d’aquestes coses.
Però
es veu que en aquesta Societat déu tenir altres mal-de-caps que cuidar-se de
coses d’interès general per als pagesos, perquè potser és l’única a Catalunya
que en un any com aquest, no ha fet rés per a proveir de sulfat als seus socis,
ni ha procurat que un intel·ligent vingués a ensenyar-los la manera més
adecuada de usar-lo.
I,
en canvi, si algú vol fer alguna de les coses que aital Gremi hauria de fer i
no fà, aleshores venen els gelosos; es a dir, que fá ni vol que’ls altres
facin.
Un
amic nostre que algunes vegades hi trèu cap, ens deia l’altre dia: allí no’s fà
més que parlar de política local i jugar a cartes. – Arrastro... truco...
Ai,
Senyor! ¿ a que ha vingut a parar aquell Gremi que sis anys enrera comptava dos
o trescents associats!
