Sol Ixent, Any V, Març 1916, Núm 45
Sindicat
Agricol del Llobregat de Bages
La
perdua de tres anyades seguides a consequencia de pedregades, frets i malures
per una part i dels preus excepcionalment cars que, a causa de la guerra, han
assolit els productes de combatre-les, com també els fetilisants per altra, han
vingut a crear una situació sumament crítica a la vinya, castigada i atuïda per
tants contratemps, i per a els qui viuen d’ella, en sa immensa majoria parcers
i masobers mulils, qui de no prestarlos
prompte i eficaços auxilis, se veuran ven a pesar seu, obligats a abandonarla,
lo que ocasionaria sa total perdua i la ruina de molts propietaris.
Concients
les Juntes del Sindicat Agricola del Llobregat de Bages de que amb la emigració
de l’obrer de la vinya, perderia aquest Pla de Bages, la primera font de
riquesa, cregueren un deure ineludible senyalar el mal que amenaça, a l’ensemps
que s’estudiava la manera de remeiar-lo, havent arribat al ple convenciment de
que tan sols amb la fundació d’una Caixa Rural a on se puguessin emmatllevar
els dines més indispensables per a reconstituir aquest degradat terreny, podria
conjurar-se tan paorós conflicte.
Alentat
d’aquests bon desitjos, nostre primer conseller, Reverent D. Joan Sala, fou a
cercar el permís del qui en vida sigué nostre excels i Ilustre Prelat
(Q.E.P.D.) tornant tant encoratjat de ses alentadores paraules i de sos
oferiments morals i materials, que aixó sols ens dona força per a llençar-nos a
la busca de nostres opulents socis i de dignes i bondadoses persones que volguessen
cooperar-hi, entre aquestes, avui ja tenim la satisfacció de poguer nomenar:
Sr
. Comte de la Vall de Marlés
D.
Marian Batlles
D.
Prudenci Comellas
D.
Leonci Soler i March
D.
Luis Vila Miralles
D.
Joan Guitart
Dª
Angela Puig
D.
J. Serra i Arola
Reverenda
Comunitat de la Seu de Manresa
Reverenda
Comunitat de Santpedor
D.
Martí Oliva
D.
Lluis Bosch
D.
Jaume Sitjas
D.
Joaquim de Bertran
D.
Joan Plans
Reverent
D. Josep Guitart
Srs.
Sol, Raurich i Cia
Srs.
Jorba Fills
D.
Joan Coll
D.
Ignasi Altimiras
D.
Francisco Tapias
D.
Mansuet Morató
D.
Ignasi March i Batlles
D.
Jacinto Mir
D.
Valentí Cura
D.
Valentí Graner
D.
Antoni Serra
D.
Valentí Vintró
D.
Josep Monrós
D.
Valentí Tapias
També
fan una crida les Juntes d’aquest Sindicat a tots els propietaris d’aquest Pla
de Bages, a totes les persones de bona voluntat, a tothom qui vulgui contribuir
a tan benèfica i reproductiva obra, per a que se serveixin dirigirse de paraula
o per escrit al Reverent D. Joan Sala, Rector del Pont de Cabrianes o a en
Lluis Solervicens, Secretari del Sindicat, a Navarcles, quals senyors els hi
entregaran Estatuts i quantes instruccions creguin necessaries per a
orientar-se.
El
Primer Conseller
Reverent
Joan Sala
El
Secretari
Lluis
Solervicens
De
gran i solemne’s pot calificar la reunió general que doná, el dia 27 de febrer
prop-passat, el Sindicat Agrícola del Llobregat de Bages. Un nombre que no
baixaria de 250 a 300 socis, amb tot reculliment escoltaren les proposicions i
estatuts de la Caixa Rural que te en projecte dita entitat, aixís com l’Estat
de comptes del passat exercici, llegits en alta veu per son Secretari, fent-hi
totes les advertencies necessaries, donant lloc a què totes fossin discutides,
les que surtiren aprovades per unanimitat.
A
l’aixecar-se son digne President Mn. Joan Sala, el silenci fou sepulcral.
Començá sa hermosa peroració, persignant-se (catòlica acció que, reverents i
descuberts, els socis imitaren). Diu que’l sacerdot és el posat per Deu per a
ser l’intermediari entre Ell i els homes, per a demanar els auxilis que li
falten i portar la moralitat que necessiten. En aquest efecte, vaig acceptar
l’interina presidencia d’aquest Sindicat, quan tota la Junta plegada vingueren
a ma rectoria, oferintme-la, en nom de tots, el seu Secretari Lluís
Solervicens, dient-me sos projectes de Caixa Rural. Encare que no tenia grans
coneixements de dites institucions, sabia que era una obra benefactora i
moralisadora, una obra que no era com tantes altres que treuen els quartos als
pobres per a que’ls explotin uns quants senyors de les capitals, sinó que, al
contrari, aquesta portava el diner del ric per a auxiliar al pobre en ses
necessitats. Per aixó, sols per aixó, vaig acceptar-la. Tant a mi com al Lluís
(referintse al secretari), les Juntes, per unanimitat, ens tirarem el ronsal al
coll, perque construissim aquesta bona obra. Aquí citá els trevalls i noms de
les dignes persones i Comunitats que han promés contrivuirhi. La primera –diu-
era el que en el Cel sia, nostre digne i sabi Prelat. Diguem-li el Pare-Nostre.
I, tots descuberts, resaren amb fervor el Pare-Nostre. Nostre Il·lustre Prelat,
me digué: “no sé altra obra més bonica que la que el ric auxilii moral i
materialment al pobre quan ho necessiti. Vagi, senyor Rector, i faré quant
pugui per sa obra”. Altre consol gran ens doná don Prudenci Comellas,
dient-nos: “el diner del ric té d’ésser del pobre quan el necessiti, perqué, la
major part, d’ell ha sortit”. Amb paraules tan alentadores com aquestes i
altres semblants, ¿qui no trevalla amb energia, amics i consocis meus? I acabá
dient que tots tinguem fe i entussiasme en aquesta obra que’ns té de portar al
benestar moral i material, i no havem de parar fins a veure el nostre Sindicat,
el millor de Catalunya.
Grans
aplausos i mostres de assentiment sortiren de tots els concurrents al acte.
La
nota més sortint de la reunió fou, que cap vegada se podien donar reunions
sense disputes, i aquesta a pesar de la rudesa d’alguns pagesos, fou tan
pacífica i digna, que semblava que la moralitat que porten aquestes benèfiques
obres, ja s’havia apoderat del sentits de tots els socis.
