Sol Ixent, Any V, Abril 1916, Núm 46
Hem ben guanyat.-
Per fi el nostre Districte, en un esforç suprem, impulsat per un sentiment de
vergonya i dignitat, ha trencat les cadenes amb que el tenia lligat l’ominós
caciquisme, empleat de negre i roig. Gràcies a déu. Ja era hora de que els
esforços de la gent honrada reeixissin i fessin entendre als altres que s’havia
d’acabar la tragicomèdia que venien representant.
Ara alguns paperots
de Manresa i Barcelona que fan el jóc de la conxorxa idòneo-lerrouxista,
tractes d’enfosquir el nostre triomf, acusant-nos precisament d’allò que segons
publica veu ells practicaven a tort i a dret; o sia, de coaccions, compra de
vots, i altres abusos consemblants.
Doncs, ¿ que feien
per Manresa i alguns pobles aquell aixám de Delegats i Civils que envià el
senyor Governador? ¿ Ni això pogueren impedir?
Lo succeït demostrà
que el cos electoral estava cansat de l’inepcia dels Srs. Vila i Fius per a tot
lo bo i de sa sobrada aptitud i diligència per all mal; i ha volgut fer una
escombrada d’aquelles que fan època, servint les coaccions i amenaces, per a
esperonar i enardir més a la gent i a l’ensems, per a demostrar-nos que aquells
senyors son capaços de qualsevol cosa amb tal de poguer surar.
Es veu que la part
afectada per la gran cosa que han rebut, els doloreja d’allò més i no s’en
saben avenir. Esta clar, com que, de un modo o altre, sempre guanyaven. De
perdre no en sabien pas gens; però tinguin paciència que ja aniran aprenent.
Al capitost
radical, no se li amaga que la seva edat, no es gaire fàcil que puga fruir ja
més de les delícies de la vara amb les espatlles cobertes amb una acta de
Diputat, i per això, crida i gesticula, no volgent-se avenir amb el resultat de
les eleccions del dia 9, i per això fa presentar protestes i denuncies per
quatre infeliços. Perquè no les firma ell les denuncies? Ridícul, senzillament
ridícul. El pataleo en acció.
Per nostra part, no
hi tenim rés que dir. Preferim que protesti ell que no pas ho haguéssim de fer
nosaltres, per allò de, “ Qui protesta....”.
