Sol Ixent, Any V, Febrer 1916, Núm 44
De
la Festa Major
La
festa major del poble és esperada amb
afany. Aquèst es més viu i sencer quant més reduïda la població. I no sens raó.
Avesats els seus veins a romandre en la quietut, entre escassa gent, anyoren l’agitació
i alegria de els grans festes. I en la festa major hi ha animació a tot arreu:
al carrer, a l’esglesia, a casa, als salons recreatius, etc. Tothom contribueix
a l’esplendor del jorn privilegiat, tipic del jorn d’obsequiar
extraordinariament al sant patró, del jorn d’estrenyer els vincles de parentiu
i amistat, del jorn que marca la cultura i riquesa dels pobles.
Si:
en la festa major se patentisa franca i obertament la cultura i l’estat
econòmic d’un poble. Les costums ressurten vives, expressant el seny dels qui
les practiquen; les relacions socials donen lloc a actes on l’educacio cívica
hi és amidada; la gala i presentació dels espectacles, el vestuari dels
habitants i la llur generositat diuen la xifra de l’estat econòmic.
Per
aixó que en l’organització de les festes majors, les autoritats i persones
prestigioses o respectables deurien intervenir-hi eficaçment a fi de que no
fossin desordre ni motiu de “treure al sol més de lo que hi ha a l’ombra”,
sinó que tots els actes i funcions d’aitals diades inspirats en el més recte
seny i bona educació, fessin honor al poble i’l dignifiquessin altament.
Si
aixís succeís, mo’s contarien tants cassos de descortesia i de poc seny, els
quals posen en un baix nivell als pobles que’ls consenten. I la festa major
celebrada deixaria grat record a tothom, car respondria a l’objecte pel qual
nostres avant-passats la instituirien.
Esteve
Camprubí Mercader
