27 de gener del 2013

Poema d'elogi a la revista Sol Ixent (03-1917)

Sol Ixent, Any VI, Febrer-Març 1917, Num. 54

Sol Ixent és una Glòria navarclina 
Janer 1 de 1917

Gemegava Catalunya
Baix el jou del Centralisme
I encar que amb tota raó
Anava sempre a recó,

No obstant d’aitals atropells
Catalunya reclamava,
Sa dignitat defensant
I’l Centralisme entretant
Més i més l’atropellava.

Això és la llei de l’embut;
¿no hi ha aqui cap fill valent,
Per sa Patria defensar?
Si, senyors; hi ha un almogàvar,
Anomenat SOL IXENT.

SOL IXENT, és crit d’alerta,
Té hermosa veu catalana,
Enardiment de sos fills
Que mai reparant en perills
En son ressó de Campana.

SOL IXENT, per Catalunya,
Es dolç crit de germanor;
Ell sempre a sa Patria ampara
I proclamant-la per mare
La defensa amb gran braó.

El Sol, quan surt vivifica;
Doncs, aquí està el simbolisme
De SOL IXENT, que amatent,
Sols busca’l refortiment
Del Gloriós Catalanisme.

Sol IXENT és de Navarcles
L’orgull, com de Catalunya,
Es vanguardia de victoria
Ell ens omplirà de gloria
Ja que tot valor empunya.

I així quan arribi l’hora
Desperta ferro cridant,
Amb esclafits de metralla
Llimpiarem tot de canalla (1)
Que avui se’ns estan rifant.

Que l’excels patró Sant Jordi
Protegint eixa senyera
Prengui a Deu des de la Glòria,
La més brillant victòria
Coronant nostra bandera.

Alsant gloriosa bandera
I cridant a somatent:
!a fora’ls mals catalans!...
Navarlins; tots, com germans,
Seguim sempre a SOL IXENT.

Andreu Puig, Mestre

(1) Els mals catalans, fills borts de Catalunya