VA
DE PROJECTE
El
número 49 de “Sol-Ixent”, publicà un
article anomenat “Una iniciativa” que comença amb aquestes hermoses paraules,
que serviran per a desenrotllar el mèu escrit. “Navarcles – diu – ocupa una
situació que en relació a la comarca de que forma part, pot calificar-se de
privilegiada. L’abundor de ses aigües riquísimes podrien degudament
aprofitades, canviar radicalment la seva manera d’ésser, transformant-lo en un
poble ric i vividor com el que més.
Deixant
apart els demés comentaris que fa l’autor del citat article, dec expressar-li
el mèu reconeixement per l’encapçalament que copio per què en ell està tota la
meva il·lusió. Crec que amb aquesta obra, realitzada com ell diu podríem veure
nostre poble ric i pròsper.
Si,
senyors: Navarcles està aposentada en un punt que forçosament i necessàriament
té d’ésser regalada d’aigües fresques i ferroginosos que passen. L’home que
s’agafi i pugi carretera amunt fins a la vista de Sant Esteve, i vagi seguint
pel cim de les serres de les Basses, Solervisens, Oliveras, Estrada, Vintró,
fins a Musarra, i tornant a baixar per l’altra part de les serres, deixant la
fons de la Vall
al mig, per el cim de les serralades de Vellveí, Vintró, Estrada, Solé, serrat
de l’Angla, Casteller i fins al Riu, trobarem una gran Vall de 10 quilòmetres
de llargada per 5 ò 6 d’amplada, de totes les filtracions d’aigües que dongui
el riu Calders i riera de Talamanca, totes les escorradoríes de pluges i fons
d’aquest gran trós de terra, tenen de confluir precisament, necessàriament al
nostre poble, per què en ell està situat al cap més baix de la Vall , fins arribar
agermanar-se el riu Calders amb el Llobregat.
Alguns
diràn: ¿bon desnivell queda fins arribar al riu per fugir l’aigua? Però aquest
desnivell la naturalesa’s cuida de tapar-lo amb un banc de macisa pedra,
fent-nos un xarc d’aigües subterrànies com us demostrarà que algunes de ses
filtracions surten al cap de vall de la Riera i sota la resclosa del molí del Serra.
Les
fonts de Santa Margarida, fonts Velles, de la Mina i del Subreixidors, junt amb els pous dels
carrers de l’Ametller, Verger i Sort, formen aquest gran xarc d’aigua. Si totes
aquestes fonts i pous produeixen un caudal de 300 plomes d’aigua, conteu que,
segurament, ses filtracions seran mes de 600. una petita prova que no crec que
costés més de 500 pessetes, quasi estic segur acreditaria el meu acert.
Doncs
¿perquè d’aquestes 900 plomes (que estic segur que un temps amb altre serien
més), perquè no en podríem aprofitar 5 ó 6 centes? Deixant les demés que
s’empassessin, perquè seria impossible tapar-les. Si això fos possible (que jo
crec que si) ja tindríem el problema resolt. Navarcles hauria guanyat molt,
moltissim. Heus-aqui els meus càlculs.
Navarcles,
terme mig, compte de 450 a
500 famílies. Si diàriament cada una gastés una càrrega de aigua serien 500
càrregues diàries les que’s tindrien de menester, o sigui un caudal de sobre 30
plomes, deixant-ne altres 30 plomes per el mateix abastament, venent-les als
veïns que les compressin. De manera que amb 600 plomes d’aigua tindríem de
sobres assegurat l’abastament públic i particular d’aigües.
Ara
tenim de 20 a
22 quarteres de regadiu, que regant-les cada 7 dies gastem, terme mig, 500
càrregues per quartera ( sobre 40 càrregues per quartà) amb els 7 dies
gastarien sobre 11.000 càrregues d’aigua, o sigui, 1.600 càrregues diàries,
igual a 100 plomes.
De
manera, que amb lo exposat anteriorment, en deduïm que amb 160 plomes d’aigua
ben portades i administrades, en tindríem per tot el consum i regadiu que tenim.
Doncs bé, suposem per un moment que ben buscades, conduïdes i si fos necessari
dipositades, de pogués assegurar la continuació de 500 plomes d’aigües, de les
que’n deixaríem 40 per tota classe de pèrdues que pogués tenir. ¿Quina seria
la nova extensió de regadiu que podríem fer amb les 300 plomes restants, i
quina riquesa portarien a Navarcles?.
300
plomes d’aigua diàries donaríem 4.800 càrregues, que als 7 dies serien 33.600
càrregues, que repartides a 500 per quartera, trobarem que’s podrien fer 67
quarteres de regadiu nou. De 60
a 67 quarteres de regadiu nou, sense tenir de menester
màquines ni res per aixecar l’aigua, sinó que malauradament hi aniria, crec
que de sobres les tenim aquestes i amb condicions.
Ara,
doncs, pòssem el mínim. Diguem 60 quarteres de vinya, terme mig, uns anys amb
altres, produirien cinc càrregues de vi per quartera, al preu de 20 ptes. Valen
100 ptes., que deduint-se 40 de gastos queden 60 ptes., netes, que per les 60
quarteres son 3.600 pessetes netes. Si aquestes quarteres fossin regadiu, al
menys donarien 200 pessetes netes per quartera i les 60 quarteres donarien un
líquid de 12.000 pessetes, un benefici de producció anyal de 8.400 pessetes.
Amb
la mateixa proporció ens augmenta la riquesa del terreny, si les 60 quarteras
de vinya en temps normal valen 200 duros per quartera, o siguin 1.000 ptes.,
juntes valdran 60.000 ptes., mentres que amb regadiu al menys valdrien 3.500
pessetes per quartera ó 210.000 pessetes plegades, resultant un augment de
riquesa que donaria el regadiu de 150.000 pessetes.
Un
poble com el nostre que pugués augmentar sa riquesa de 150.000 pessetes, i la
seva producció anyal de 8.400, alguna cosa tindria de fer per arreplegar-les,
per què no fugissin.
Mols
diran: ¿d’on tenen de sortir els quartos per conduir aquesta aigua i preparar
els terrenys en cas que existís?. Això no us preocupi: algun sacrifici déu
tenir que fer el qui vulga tenir la comoditat d’alguna ploma d’aigua a casa, i
més al que la seva propietat l’augmenta 500 duros per quartera. I entengueu bé
que els terrenys que fossin regables tindria d’ésser forçat comprar l’aigua o
vendre el terreny que no succeís lo de sempre, que en la temeritat d’uns quants
no’s tindria de privar el poble d’aquest benefici general.
El
poble que té abundància de regadiu és poble on contínuament hi entren quartos,
bon exemple tenim dels nostres veïns de Sant Fructós: les centes i mils
pessetes que d’aquí i altres llocs els entren anyalment del regadiu, i no tenim
pas dubte l’adagi no ment. ( Terreno regat, terreno fart).
Si
l’extensió de regadiu pogués ésser aquesta totes les famílies pageses podrien
manar de 3 a
4 quartans de regadiu, que seria suficient per abastar de verdures, patates i
mongetes la casa i sobrar-ne per el gasto de nostra plaça.
Tal
volta no sigui això més que una apreciació meva que ja fa anys que’m balla pel
cap, però no tenim pas cap dubte que’ls factors en més o en menys escala
existeixen. ¿ Qui desenrotllarà el problema? Fer la prova per un poble és cosa
insignificant. Si aquesta resulta, mans a la obra, de un modo o altre, no tenen
de faltar quartos.
Ll.
Solervicens.
