A la secció "Literatura oral", un article titulat "Geografia folklòrica" en el que:
"Les mares acostumen a festonejar llurs infantons, posant-se'ls damunt la falda, i, bo i
gronxant-los, els canten la següent corranda;
finida la qual els aixequen ben en l'aire i els
fan un fort petó:
«Arri, arri, cavallet,
anirem a Sant Benet;
portarem un conillet
per dinar, per sopar;
per la teta no n'hi ha.»
Crec que aquesta corranda es refereix a
1'antic aplec comarcal que es feia, en temps
dels monjos, al monestir de Sant Benet de
Bages, el dia de Sant Valentí (14 de febrer); hi portaven les criatures per tal que el dit sant,
les relíquies del qual s'hi veneraven, els obtingués la gracia d'enraonar prompte i sense tartamudejar, ja que, segons creença popular, era
advocat especial per això. Encara avui, quan a
una criatureta li costa de començar d'enraonar,
se la porta a adorar les relíquies de sant Valentí, venerades actualment a l'església parroquial de Navarcles. I per això quan un és
molt enraonador o xerraire s'acostuma a dir-li: «Et devien portar a adorar sant Valentí,
quan eres petit.»
Tramès per ANTONI VILA, prev. (Santpedor)"
