"Vista d'una causa per
tinença d'explosius
Els processats foren condemnats a sis mesos
de presó - El xofer fou absolt
Ahir, a las cinc de la tarda, va començar,
davant el Tribunal d'Urgència,
la vista de la causa per tinença d'explosius en dipòsit, seguida contra Francesc
Meroño, Ramon Ferrer, Joan Camps,
Antoni Artigues i Marcel·lí Sàbat.
Segons el sumari, el dia 11 de juliol
passat la policia practicà un escorcoll al
domicili de Meroño, a Terrassa, i li foren
ocupats 140 quilos de dinamita i diversos
centenars de detonadors.
Meroño fou detingut, i confessà que
ho havia anat a cercar la nit anterior
a Navarcles, i que li ho havia lliurat
un individu anomenat Forcar [sic] [Ramon Forcat].
Aquest fou detingut igualment, i digué
que li ho havia donat un individu anomenat
Moreno, el qual fou detingut.
En octubre fou alliberat per les turbes que assaltaren la presó de Terrassa. Un altre dels processats, anomenat Camps,
anà, en l'auto del processat Sàbat, a recollir
els embalums.
Arran de les declaracions es procedí
a la detenció d'Artigues. Al seu domicili,
de Sant Cugat, li foren trobats uns embalums de dinamita.
En l'acte del judici ha declarat en
primer lloc Francesc Meroño, el qual
ha dit que li proposaren un negoci de
venda de dinamita per a guanyar-se unes
quantes pessetes i que llogà l'auto de
Sabat sense dir-li el que anaven a fer.
Es dirigí a Navarcles, on Camps li lliurà els embalums. Sense saber el xofer
el que portava, marxaren a Terrassa.
Dotze hores després la policia trobà la
dinamita. També li trobaren 1.440 pessetes,
les quals va negar que fossin el
producte de cotitzacions, sinó el fruit
del seu treball personal. Confessà que
pertanyia a la C. N. T., i que havia estat
delegat d'aquesta a Terrassa.
Ramon Forcar manifestà que és minaire.
Digué que uns desconeguts de
Manresa li havien lliurat uns embalums,
sense dir-li de què es tractava. Ell va
creure que es tractava d'un afer de contraban, amb el qual podia guanyar diners.
Portà la mercaderia a casa de Camps,
el qual la tingué guardada al pati de
casa seva. Després, quan Meroño anà
a cercar-la, la hi lliurà. Assegurà que el
xofer de l'auto en el qual anava Meroño
no intervingué ni en la càrrega, ni sabia el que hi havia en els embalums
lliurats.
Joan Camps, fuster de Navarcles, amic
de Forcar, per encàrrec d'aquest, guardà durant dos dies, els embalums, en els
quals no sabia què hi havia. Quan arribà
l'auto, estava al pont; veié carregar-los,
i no hi va intervenir.
Marcel·lí Sàbat, xofer, confessà que el
seu auto havia estat llogat, per quaranta
pessetes, per a anar a Manresa; però
que en el transcurs del viatge Meroño el feu canviar d'itinerari, i marxaren a
Navarcles, on Meroño carregà els embalums;
ell cobrà el seu viatge, sense
que saber res del que hi guardaven.
Assegura que la policia, en detenir-lo,
li proposà que si deia que el senyor Tapioles,
de Terrassa, que és el president del Centre Tradicionalista, i el seu secretari,
el qual no coneixia, eren els que
havien proposat la busca de la dinamita,
quedaria en llibertat. Tamhé presentà
un certificat, d'un metge assegurant
que havia estat maltractat, i ho ratificà
el metge forense de Terrassa, que
el visità deu dies després.
L'acusat Antoni Artigues declarà que
fou president del Sindicat Únic de Sant
Cugat del Vallès i fou detingut. Dues
hores després la policia feu un escorcoll
a casa seva, i foren trobats uns cartutxos de dinamita, dels quals ignorava la
seva existència.
Feu esment, igualment, dels maltractaments rebuts per part de la poliria,
indicà quins foren els que el maltractaren.
Comparegué el qui era cap de Policia
de Terrassa, senyor González Baraona,
el qual explicà la forma en què es verificaren els escorcolls i que considera que
els processats no són extremistes perillosos.
Un caporal d'assalt i un guàrdia del
mateix cos que ajudaren la policia en les detencions i en els escorcolls declararen
sense aportar cap dada d'interès.
El fiscal, en les seves conclusions definitives, considerà els processats Meroño,
Forcar, Camps i Artigues com a
autors d'un delicte de dipòsit d'explosius, sol·lcitant per a ells la pena de sis
anys de presó, i per al xofer Sàbat, com
a autor d'un delicte de la mateixa classe, per bé que no essent autor directe,
tres anys i un dia de presó.
Les defenses, a càrrec dels lletrats
senyors Barriobero i Samblancat, demanareu
l'absolució de llurs patrocinats.
El Tribunal deliberà, i a un quart de
nou de la nit donà el seu fall, que fou
el de sis mesos de presó per a cada un
dels quatre primerament anomenats com
a autors d'un delicte de tinença d'explosius,
i d'absolució per al xofer."
