"Una gloria del treball
Hi hà paissos que per recompensar el mérit dels obrers insignes han creat una orde
nova de Caballers del Treball. Si aquest títol
existís en nostre terra, correspondria de
dret al Àngel Grané y Mas, ab qual retrat
Aurora Social obra la galeria d'obrers ilustres
que anuncia en son prospecte.
Molt bé per la ciutat de Manresa al celebrar
ab un públich homenatje el feliç retorn
del jove teixidor que omple de glòria à sa
pàtria y d'un modo especial als seus companys
de treball. Darrerament el Municipi
de Manresa li ha dedicat un diploma de honor;
però l'Estat qué ha fet per premiar al
vencedor de Roubaix [Nord, França] y de Tourcoing [Nord, França], al
més distingit alumne de la primera Escola
d'Arts industrials oberta al Estranger?
En Grané arriba à Espanya coronat de
llorers, y sens donarli temps per reposarse
l'Estat li penja al coll la mutxilla del soldat!
Si, en Grané ha hagut d'incorporarse à les
files del exercit!
No faré cap comentari sobre aquest contrast,
ni sobre'l servey militar y'ls perjudicis
que causa als que han nascut per esgrimir
les armes de la pau, y no les de la guerra.
El cas den Grané reclama l'atenció dels
diputats à Corts per Catalunya, y á ells el
denunciem. El trevall y la indústria de la
terra, per no invocar el mateix honor de la
nació, exigeixen qu'en Grané sia redimit,
sia retornat al lloch que li pertoca. Y després
de formular aquesta justa demanda,
vaig à escriure algunes notes biogràfiques
d'aquest mirall de treballadors que ha conquistat
à Europa el primer lloch per l'industria teixil de Catalunya.
Nasqué à Navarcles en 1886. En una modesta
fàbrica d'aquesta població passà tres
mesos teixint, trasladantse després á Manresa,
á la fàbrica d'en Bertran y Fill. Però
en Grané era un obrer rutinari: era un jove
inteligent que treballava y estudiava. Per
ell el temps era or, y l'aprofitava després de
la feyna manual, per dedicarse al treball intelectual. En l'Escola d'Arts y Oficis guanya
la nota de sobresalient en la classe de
"Teoria y pràctica de teixits" y en les oposicións de fi de curs s'emporta el primer
premi. Devora llibres y revistes y descobreix
nous horitzons pel seu talent y la seva
iniciativa individual.
En Grané es un caràcter, una voluntat
recta, decidida, activa y persistent. Ell no
malgasta la seva joventut en vicis enervants. Ell conrea aquestes energies per ferse
home y avensar sempre en el perfeccionament
de la seva professió. Ell nos distreu;
es teixidor, y aquest ofici ha de ser el
seu camp de batalla y'l seu triomf.
S'entera de que à la Escola Nacional
d'Arts industrial de Roubaix hi concorren
els teixidors més aventatjats de França, de
Bèlgica, d'Alemanya y d'Anglaterra. Doncs
á Roubaix ha d'anar. Voler es poder.
Y á Roubaixi aná, després de presentar
els titols obtinguts á l'Escola de Manresa.
El Ministre de Foment se veu obligat á entendre
en justicia la pretensió den Grané,
y'l 23 de Maig de 1904 marxa cap á Fransa,
en la quinta expedició obrera, dirigida per
l'enginyer quefe, D. Enrich Sanchis. En
Grané no sabia el francès, y l'aprén, y'l domina.
En Grané troba resistencies per ésser
admès á l'Escola de Roubaix, y les vens,
obtenint una autorisació especial del Ministre
d'Instrucció pública de Fransa.
Y à Roubaix qué hi feu el teixidor de Navarcles?
Que hi feu? Aplicarse sempre, triomfar
triomfar sempre, fins á ferse superior als
seus condeixebles de tota Europa.
Això no son adulacions: son fets.
En el primer Concurs trimestral guanya
el número 2. En el segon y tercer Concurs
guanya el número 1. En els exàmens de fi de
curs assoleix el Primer Premi. En el curs
académich de 1905 906 guanya el número 1
en tols els Concursos trimestrals: assoleix el
primer lloch entre'ls alumnes de les assignatures de Contextura Anàlisis y composició de dibuixos y teixits. Es proclamat el
primer alumne de l'Escola Nacional d'Arts
industrials francesses. Per premiar tants
triomfs la Cambra de Comers Roubaix fa
encunyar una medalla d'or, en qual revers
se destacá l'escut heràldich de la ciutat y
en l'anvers s'hi llegeix el títol de la Cambra
de Comers entorn del nom del Angel Grané, coronat de llorer ab la data de la encunyació.
Però la carrera triomfal del teixidor català
no termina aquí. Al Nort de França a
Tourcoing, se celebra una Exposició internacional
de Industries teixits. L'Escola de
Roubaix tem que sia vençuda pels teixidors
d'Armentiers de fama universal. Qui la representarà?
En Grané, el primer alumne de
la primera Escola industrial d'Europa. Y'l
nostre compatrici es proclama vencedor.
Victor, Grané!
CLARIS
(De Aurora social)"
