F. Pineda i Verdaguer firma l'article "De la vida rural catalana", en el que posa de manifest la crisi soferta pels pagesos a causa de les males collites (plagues, pedragades, baixos preus, etc). Davant d'això critica la incapacitat dels pagesos per a reivindicar millores socials i econòmiques i de treballar col·lectivament, a la vegada que el desinterès de la burgesia i els governants en millorar les condicions de la pagesia. En el text es fa ressò d'un text d'en Lluís Solervicenç, de Navarcles:
"[...].
[...]. I per
això, bo i protestant de l'injustícia social regnant,
ajuntem nostre clam al llançat per En
Solervicents de nostre estimat confrare Sol
Ixent, de Navarcles:
«A vosaltres, autoritats; a vosaltres, industrials,
que teniu manera d'aliviar el conflicte;
a vosaltres demano : als primers, que procureu
obres públiques per a donar treball a qui li convingui, puix que altres, amb menys miseria
que nosaltres, sol·liciten i són atesos,
i als segons, que tingueu llàstima de nostres
desgracies i, mermant una mica vostres rèdits,
recompenseu un poc més als obrers d'aquest
desgraciat poble.»
Sí, demanem. Més fem constar per endavant
nostra malfiança en les autoritats i en els
industrials, car les autoritats, fins les dels nostres
pobles, són autoritats de l'Estat, aue pateixen
dels vicis inherents a llur tipu nacional,
i els industrials, pocs són els que's recorden
de que els homes som tots germans. Autoritats
i capitalistes, tot i alabant-se d'ésser bons
i justs i, a Catalunya, vantant-se d'ésser aimadors
de la terra, no els trobareu mai que sentin
ni apaivaguin els greus dolors del proïsme."
