30 de novembre de 2015

Valentí Torres, un heroi navarclí de la Primera Guerra Mundial (26-02-1916)

Bages Ciutat, Any VIII, núm.2258, 26 de febrer de 1916, pàgines 1-2.

"Des de les trinxeres franceses
Un heroi navarclí
Era cap al tart del día 8 de maig derrer. L'astre rei ponía's lentament mentres una espèssa nuvolada invadía l'horitzó, extingint els darrers raigs del sòl ponent. Començá a plòure seguit. Sobtadament, una brunzenta remor torva la monòtona remor de la pluja: és una bandada de corps que passa per damunt les trinxeres, buscant refugi.
Avènça el temps. La nit és fosca, impenetrable. En les trinxeres avensades del sector Nòrt-Arras, guardades per molts catalans i, entre ells, algúns de la rica comarca de Bages, tot és calma i previsió ensemps, esbrinant en la foscor de la nit la sorprèsa que pogués preparar-nos l'enemic.
La pressentíem i no's feu esperar. De sobte, percibim brunzentes vibracions en l'espai: un núvol de coèts voladors ratllen el mantell nègre que cubrèix la tèrra i amb sa potència llumínica esvaeixen per uns instants la negror que'ns envòlta. Es un castell de fòcs magnífic, de fantástica visió, el que'ns ofereix l'enemic; però l'espectacle no'ns el dóna pas per a divertir-nos sinó per a assegurar la puntería dels seus canons, ametralladores i fusells que comèncen a vomitar fòc en totes direccions. A la passada calma, succeèix un terratrèmol infernal: les ametralladores trepiden incessants i'ls nòstres amics de l'altra banda's multipliquen envíant-nos bombes de tots calibres, granades, mines, gassos asfixiants... de tot lo més crudèl que ha produít la barbarie teutònica, però no amb tanta precisió, còm fóra el seu desig. 
Els fòcs de les bateríes franceses, potents i segurs, contesten prompte a l'enemic i durant algunes hòres els formidables projectils creuen incessantment l'espai, demolent-ho tot, sembrant la destrucció i la mòrt. ¡Infernal espectacle nocturn, que assombra i imposa! Fins Natura s'assocía al infernal terratrèmol, confonent el retrunyir dels trons i la claror dels llamps que a l'horitzó ziczaguèixen, amb les formidables detonacions dels potents obusos. 
¡Tots en pèu!—manen els quefes, demanant voluntaris per a les centinelles avençades. I un dels primers en avençar de les files és un minyó rós, ben plantat, forçut; catalá de la comarca de Bages, fill de Navarcles, que's diu Valentí Torres i aquí els seus companys anomènen «El nòi de Navarcles», car és costum entre'ls catalans que estant en aquest sector, l'anomenar-se pel seu pòble natiu, tal volta per a recordar aixís la terra que'ns ha vist naixer i que tantes nits somnièm. 
«El nòi de Navarcles» passá llargues hòres de la nit de centinella avençada, en mig d'una pluja de fòc. Indemne retorná a la trinxera i content i alegre seguí buidant els seus paquets de municions, bòi cantant cançons de la seva terra, que els altres chorejaven. 
Clarejava quan els canons alemanys, desballestats, emmudiren; els nòstres no, que seguien vomitant fòc i metralla cap a les trinxeres enemigues. Frisosos esperàvem l'ordre de sortir dels cataus i llençar-nos sobre'ls boches; però l'ordre de atac no venia encara... 
A les 9 del matí esmorzàrem unes galetes, carn de singé i cafè; mitja hora després, ressonava en les trinxeres la vèu del capità: —¡Ja ha arribat l'hora minyons! !Vencer o morir!— I demaná un voluntari per a tallar les xarxes de filferro de la trinxera. D'un bót, aquell minyó rós, de muscles forçuts, aquell valent «Nòi de Navarcles», guanyà la rampant de la trinxera i obrí pas a la secció de baionetes. —¡Avant, minyons!—cridá el capità; i ardits emprenguérem tots la marxa, llençant-nos còm lleons sobre l'enemic. Aquèst, sorprés, retrocedí espaordit i una darrera l'altra van caure en poder nòstre les trinxeres enemigues fortiticant-les immediatament i continuant el fòc. De sobte, el «Nòi de Navarcles» cau ferit; prova d'aixecar-se, però en vá; una bala alemanya li ha atravessat el pulmó esquèrd, més no's dóna per vençut encara i ajegut a tèrra, amb una má es tapa la ferida i amb l'altra segueix donant municions als seus companys fins que la més espléndida de les victòries corona el fulminant atac. 
Nòstre heròi fou traslladat a l'Hospital, on curá en poques setmanes. La seva valentía li ha valgut l'honor de veure's citat en l'ordre del día de l'exèrcit i de rèbre la «Creu de Guerra» i la Palma de la victòria. 
Avui, fòrt i bò, envía mil recòrts a sa familia de Navarcles i Manresa i a tots els amics i llegidors d'aquèst diari que amb tant gust es llegèix en les trinxeres francèses. 
EMILI MARCH. 
La Valbonne. Febrer 1916."