"L'EXCURSIÓ DE LA SCHOLA CHANTORUM
(NAVARCLES, SANT BENET DE BAGES I MANRESA)
Anualment, la benemérita i popular «Schola Chantorum» de la nostra ciutat [Terrassa] organitza per als dilluns
de Pasqua Florida una excursió, la
qual serveix d'estímul y premi als seus cantaires.
La d'enguany pot dir-se amb tota
llibertat que ha sigut una de les més interessants.
A les sis del matí, dos espléndits «pullmans» marca «Minerva» se'ns emportaren carretera de Mura enllá als setanta excursionistes que formaven
l'excursió. Un autocar a tocar
l'altre, devoraven els quilometres de
la blanca i polsosa carretera. Deixem el trencall de Matadepera. Passem
per devant de la Torre del 'Angel, de la Barata i de la Mata fins arribar a la cima més alta de la
carretera, poguent capir el bell paisatge que insospitadament tenim al
davant, presidits en el llunyá horitzó per les altes cimes del Pireneu
amb les seves testes coronades amb la blancor pura de la neu. Al arribar a
la font d'Estanalles, que és al peu
mateix de la carretera, reposem un
xic per a gustar l'aigua fresca que
raja dels dos forats. La frescor allí és forsa agradable.
Tornem a rependre la marxa, baixant la carretera plena de revolts
en direcció a Navarcles. Passem per
Talamanca. Al peu de la carretera hi
ha quatre homes endiumenjats, unes
dones que vénen de compres i un infant
amb una grossa llesca de pa a la
má. El poble el trobem solitari i
trist car la seva separació d'altres pobles
i ciutats és molt distant. La
velocitat del «pullman» ens fa perdre
els pensaments anteriors. Notem ara que els ánims dels expedicionaris s'han calmat. Quasi tots callen. El viatge el trobem una mira llarc i en dejú encara més. Aquest silenci dura
fins que es veu Navarcles, i de cop
i volta torna l'animor entre nosaltres.
Ja som al punt. La missió que ara
ens toca és anar a l'Església a oir
la Santa Missa, que el venerable senyor
Rector d'aquella localitat celebra. La Schola Cantorum dirigida
pel seu director honorari, Rvnd. P. Miquel Altisent, Sch. P. cantá amb tota justessa la missa «Fons Bonitatis».
Acabada la Missa ens traslladem al pati del Círcol Católic, on
hi destapem els paquets que contenen els esmorzars, visitant al mateix temps les seves dependéncies que amb gust
ens ensenyen els senyors Rector i
una comissió de simpátics joves.
El temps passa volant. Ara ens
encaminem vers el Monestir de Sant
Benet de Bages, que es troba a un
quart distant de Navarcles. En ell
la nostra pobre intel.ligéncia artística
contempla la gran bellesa que
hi ha allí dins. Els claustres, la portalada de l'Església i molts altres llocs els trobem encisadors en extrem. Els fotógrafs «amateurs» de tot arreu extreuen fotografies, per a tenir en la
seva col.lecció un bell record de la visita. Ens despedim ara de la gent del Monestir i donem les grácies als bons amics navarclencs que juntament amb el senyor Vicari ens han acompanyat en aquesta interessant visita.
Altra volta ens trobem a dalt dels cotxes per a visitar la nova Església parroquial del Pont de Cabrianes, vertader joiell artístic per les seves importants figures que adornen les parets de l'altar major. Com que la nostra estada a l'església s'esqueia a les dotze del migdia, no ens fem pregar gens per resar l'«Angelus».
El Canonge de la Seu de Manresa, Dr. Cornet, s'ajunta amb nosaltres i ens acompanya a dinar en un bosc a les afores de Manresa, que separa la casa de can Marcetas, lloc on es guarda el cinyell de Sant Ignasi, i de l'Església de la Mare de Déu de la Salut, lloc on diariament el sant de Loyola hi anava desde la Cova. Altres excursionistes s'han quedat a Manresa, dinant en un hotel. Després d'haver dinat els que ho hem fet a ple aire, ens hem traslladat a l'Església anteriorment anotada, on davant de l'imatge de la Verge i de Sant Ignasi hi hem resat cinc Ave-Maries, i hem cantat el «Regina Celi».
Arribem a Manresa, [...].
[...].
Els motors dels cotxes ronquen de
nou i emprenem el camí que ens
porta a casa. El viatge aquest, a més d'ésser ple de cansons, no hi manca
l'optitmisme i el preat record de
l'excursió d'enguany del dilluns de
Pasqua Florida, que amb molt d'encert saben organitzar els dirigents
de «Schola Cantorum», donant a conéixer així a tots els indrets que
ella visita, les incomparables melodies del cant gregoriá, i al mateix
temps premia amb un dia d'esplai
els seus infatigables cantaires.
L de B."
