24 de març del 2018

Comentaris sobre els actes de la festa major d'hivern (18-02-1915)

El Pla de Bages, Any XII, núm.3222, 18 de febrer de 1915, pàgines 2-3.

"De la Festa Major de Navarcles
Aconteixements artístics al Centre Catalá. - Altres notícies
De tals poden calificarse l'hermosa vetllada del dia 14 i'l notable concert de la tarde del 15 celebrats en el local d'aquest Centre.
En la primera, es posá en escena amb tota propietat l'hermós drama de'n Pitarra «La Banda de Bastardía» i'l sainet «Pintura fi de segle», que foren sorollosament aplaudits.
Si bé'l nostre Esbart d'aficionats compta amb aptitut i's veu hábilment dirigit i estimulat en sa aplicació pel seu insubstituible Director, l'amic Teodor Sorribas, i sempre 'ns deixa gratament impressionats, poques vegades assoleix en conjunt l'alt grau de perfecció que alcançá 'l diumenge, al representar les obres dites.
Qué, qui ho va fer millor? Tots estigueren a l'altura del seu comés. No volèm citar noms, a fi de no ofendre la reconeguda modestia de tots i cada un d'ells; el mellor elogi que se'n pot fer, és dir que, a petició de nombrós públic, el pròxim diumenge tornarán a posarlo en escena en el teatre Cervantes (can Fontcuberta) a fi de que'l pugui veure tothom.
Del concert de la tarde del diumenge, pot ben dirse que fou el clou de la Festa Major d'enguany.
En éll prengué part la gentil senyoreta alumna del Conservatori Barceloní Na Anita Serra, de la qui tan eloqüentment ens ha parlat desde EL PLA DE BAGES nostre caríssim amic N'Enric de la Serra, d'Artés, i l'orquestra «Escalas», de la que forma part don Enric Guadayol, artesá també, i músic de fama mondial.
Després d'una fantasía de «Lohengrin» bellament interpretada per l'orquestra, s'acostá al piano la senyoreta Serra. Sonaren aplaudiments que ella esvahí, començant a tocar. En tota la sala's feu un silenci religiós. Ningú hauría dit que allí, hi havia aplegats alguns centenars de persones.
Escoltèm......
Es el preludi del segon acte de «Maruxa».
Com un riu que es surt de mare, un devassall d'armoníes omplena l'espaiosa sala. La sublim inspiració del gran Vives és admirablement compresa per la novella artista, qui'ns deixa convençuts desde'l primer instant, que domina la tècnica a la perfecció.
Els seus dits, volen lleugers sobre'l teclat arrencant notes claríssimes amb precisió matemática.
I sa mirada s'eleva sovint al firmament, com si volgués excrutar el pensament del gran compositor, en el moment en que sa inspiració, guiava la má que fixava'ls signes sobre'l pantagrama.
I en aixó consistí'l seu gran triomf, perque no hi há pas dupte que'l lográ.
Alegre o sentimental, segons els paisatje, pot afirmarse que a cada un, imprimí l'accent requerit, com en sa ingenuitat, se trova lliure del prejudici, que, a nostre modest entendre, tant perjudica a alguns «consagrats» que més que interpretar el pensament del compositor, persegueixen crearse fama de posseir istil propi. I amb aixó, demostren tenir del Art, un criteri molt raquític, car sempre déu estar per sobre de tota mira personal.
Al finalitzar, esclara unánim, l'oració més xardarosa que mai haguem sentit.
Seguidament, en unió del senyor Guadayol, ens feren sentir un «Tango americá» dúo a piano i clarinet, composició hermosísima, i que un hom no sabía si admirar més la sua bellesa, o lo difícil de sa execució que fou una verdadera filigrana.
L'entusiasme del públic se desbordá. Llargs i nutrits aplaudiments ressonaren de nòu, mentres el President felicitava la gentil Concertista en nom de tots els socis, i li feia ofrena de un hermós bouquet de flors naturals.
Voldriem ésser tècnics per a trovar paraules suficients per a encomiar com se mereix, el mérit d'aquesta novella i gentil artista, més veientnos incapassos de cumplir acertadament aquest comés, resumirem dient, que la senyoreta Anita Serra, posseheix totes les condicions morals i materials, necessaries per a proporcionar amb el seu art, jorns de gloria a nostra aimada Patria i de llegítim orgull a la vila d'Artés que l'ha vist náixer.
A pesar d'exposarnos a ofendre la seva encisadora modestia (virtut que una volta més hem vist associada al talent) ens atrevim desde aquestes planes que segurament llegirá ruboritzada, a dirigirli el següent prec.
Damisela gentil: quan d'aquí a pocs anys triomfarèu en els mellors colisseus de les grans capitals; quan els millors públics del món vos aclamin frenéticament i vos ovacionin amb deliri; quan els monarques vos demanin que aneu a delectarlos amb les sublimitats del vostre Art, recordeuvos d'aquesta comarca i digneulos desde'l pinacle de la Gloria que ajudant Deu, haurèu assolit, que'ls primers esglaons per a pujarhi, foren Artés i Navarcles.
Continuá'l concert amb la brillant interpretació de una fantasía de «Faust» de la que en formava part el ballable del 3.er acte i finalitzá amb un valz jota que fou també molt aplaudit, car estava inspirat en motius de música popular Aragonesa i sabut és lo que'l nostre públic estima la música Regional.
A la sortida sols se sentiren alabances a la senyoreta Serra, al senyor Petry, director de gran mérit, al senyor Guadayol a l'orquestra, en fí, fou una festa com cap se n'hagi vist en aquesta població. Deu vulgui que la poguem repetir aviat.
V.V.
***
Amb animació estraordinaria han transcorregut els dies de la Festa Major d'aquest poble. Això per lo que a les festes profanes es refereix, car de les religioses, si bé s'han vist molt concorregudes i s'han celebrat amb gran solemnitat, la propia de les cerimonies de ritual en aital dia, se han ressentit de la manca d'assistencia personal i d'ajuda material de les autoritats, que, en aqueix punt, ens sembla que no interpretem pas amb prou fidelitat el sentit dels seus representants, car hem sentit innombrables lamentacions per la ausencia llur a aitals actes.
Per cert que s'ha llençat la idea, i creiém probable que será ben acullida, que ja que'ls nostres representants deserten del seu lloc d'honor, els representants han de suplir llur falta, i a n-aquest fi, es formará una Junta en la que tots els estaments hi estarán representats, que's posará d'acord amb el senyor Rector, per a que una altra vegada no falti cap detall a donarlos la importáncia i esplendor deguts.
Les orquestres «Escalas» de Barcelona i «Fatxendas» de Sabadell, han rivalisat en cumplir acertadament el seu comés i a fè que ho han lograt, car una i altra, s'han vist constament ovacionades pe'l nombrós públic qe assistia als balls i concerts.
Però, si deixant el nostre paper de simples reporters narradors de fets, se'ns permet algun comentari de carácter crític, dirèm que, a nostre modest judici, la superioritat dels «Escalas» és tan evident, que no s'amaga ni el mès profá en materia musical. 
Al sentirlos per primera vegada en el Concert de la tarde del dia 14 a can Fontcuberta, ja'ns semblá molt difícil que una altra orquestra pogués resistir la comparació amb aquestos, i aital suposició, se'ns confirmá en la Serenada del vespre del mateix dia, en la que ambdues hi prengueren part.
I aquesta superioritat dels «Escalas» l'atribuím nosaltres a que la totalitat dels elements que la composen, tots de la Banda municipal o del Liceu de Barcelona, son tots d'estraordinária válua; se coneix que'l Directo senyor Petry, posposa la part econòmica a la artística, al revés de molts altres qu'es donen per satisfets poguent portar una o dues parts bones per a tocar els anti-artístivs i demodés obligats.
Amb aquestos antecedents, no vacilèm en afirmar que'ls «Escalas» ens han fet escoltar la mellor música i més perfectament executada, que a Navarcles havíem sentit mai.
També baix un altre punt de vista me plau recullir el chor de alabances que arreu se sent tributar de tants distingits artistes. Me refereixo al personal.
Aixís com sol dirse que'l subaltern té més orgull que'l ministre, i que'l menestral enriquit gasta insolències que no usa mai l'aristòcrata, degut evidentment a sa mellor educació, també hem notat amb la major complascencia, la diferencia que hi ha de tractar als «Escalas» comparativament amb altres músics sense altre mérit que'l  de ésser de per avall, gastaven un tò despectiu i fins insolent, amb tothom qui havia de tenirhi tractes. 
Aquests preclar artistes i apreciables cavallers, s'han atret generats simpaties per l'afabiliat i bon modo que amb tots parlaven, i per la cura esquisida amb que han procurat complaure a tothom.
Per això, al regonèixer que en la que'n podríem dir gerarquia musical són els aristócrates, els ministres, ens plau sumar nostra humil felicitació a les moltes que han rebut i a l'ensemps, fer vots per la comú prosperitat, a fi de que'ns poguém tornar a veure a no trigar gaire.
X.
Navarcles, 17 febrer, 1915."