A la secció "Notes musicals":
""L'Unió" del Pont de Vilumara a Navarcles
Amablement invitat per en Josep Serra, director d'un esbart de cantaires constituíts en Orfeó vaig anar diumenge a la tarde a Navarcles per oirlos i per esplaiar-me amb llurs cants.
I a fé que vaig lograr el meu intent car «L'Unió» del Pont de Vilumara va complir son comés forsa bé.
Eren les quatre tocades quan comensá el Consert en la espaiosa sala de cal Met plena de gom a gom. de l'«Orfeó Manresá» hi havia el president senyor Serra, el mestre Pecanins i tot el professorat.
S'encetá la primera part del programa amb el Cant de la Senyera, Morera i segueixen Cant a la vinya del mateix autor, Per tú ploro, Ventura, La primavera, Casademont, La filadora (popular) Mas i Serracant i La rodona ampurdanesa, Serra, composicions que foren dites amb justesa i forsa aplaudides.
La segona part la constituien un conjunt de cants escolars per la mainada, d'en Mas i Serracant i Lambert. Foren cantats amb molt d'entusiasme per la secció de nens i nenes havent de ser repetit El cargol.
La tercera part fou la que interessá més als concurrents com ho demostren els merescuts i nutrits aplaudiments i l'haverse de repetir El rossinyol, Morera, Cansó de Maria, Lamote i L'Empordá, Morera, que foren cantats amb molta maestría. Hi havia també a n'aquesta part Els pescadors, Clavé, La cansó nostra, Morera i les melodies per cant i piano Nuviatje, Cansó d'Abril i L'angel de la son d'en Lamote de Grignon.
Les cançons per la mainada foren acompanyades al piano pel Subdirector de L'Unió, En Ramón Camprubí amb força acert i les melodies de'n Lamote pel professor de l'Orfeó Manresá En Miquel Caellas.
La nena que cantá la Cansó de María té una bonica veu, que nó resortí com calía degut al temor dels pocs anys i falta de costum.
De petits defectes tots ne tenim i nó val la pena d'esmentar els que poguérem apreciar en el Concert que ressenyem, llevat el d'usar alguns cantaires una fonética distinta quan canten que quan parlen; defecte del qual hauríem de estar completament redimits els Orfeons, que per alguna cosa se'ls concedeix una preponderancia per damunt del Coros.
Per acabar rebi l'amic Serra les meves felicitacions que faig estensives als seus valentariosos cantaires, tot desitjantlos forces llorers que els animin a prosseguir pels camins de l'Art a dignificar la nostra estimada Patria.
Ritmos."
