"Lletres de Navarcles
Cambra Agrícola. -- Escòla Catalana
El dia de Sant Isidro fou un dia verament alegrador, plè de sòl y de reconfortant alè primaveral pels nòstres pagesos.
Al matí celebrarem la festa patronal a la iglésia parroquial ab divinals oficis y al sortir després de procurar per l'ánima se reuniren per procurar pel seu bé material.
Era la nòstra classe pagesa descreguda y indiferenta, individualista en estrèm; mès a copia de vergassades que no sòls ells, sinó totes les classes, rebèm del poder Central, y que casi sempre son saludables reactius que desperten les energies somortes, han fet que'l dia esmentat se reunissin en inmensa majoria a casa la Vila per formar una Associació o Cambra Agrícola que vetllés pels seus interessos continuament aptropellats.
Iniciats pel agricultor navarclí en Valentí Cura que resideix a Manrèsa y per lo tant espèrt y fondament enterat de lo que son, els fins que perseguexen y els mèdis legals que deuen fer valdre aquèsta classe de entitats, quedaren convensuts y entusiasmats de la idea que fou secundada desseguida per una bòna còlla que quedaren inscrits còm a sòcis mentrestant acaben de organisarho tot.
Nosaltres, els que no som de la classe ens plau molt y felicitèm coralment a la nòstra gent pagèsa perque han trencat d'una vegada l'ensopiment que'ls tenia atuits y s'han juntat a la defènsa dels seus interessos.
El cronista sent avuy una altra satisfacció íntima, que vòl trasmètre a les planes del Diari perquè siga alegria també pels bòns catalans que's preocupen del avenir de la nòstra Pátria.
El "Centre Catalá Autonomista" d'aquèsta poblció está fent treballs per implantar aquí una escòla catalana.
Quina alegria companys... una escòla... la pedra, la base fonamental de tota la nòstra propaganda, la educació de nòstres fills, la reivindicació de tot lo nòstre, la llibertat segura de la Pátria, a través dels temps, el dia que no falti en cap pòble ni llogarèt una escòla catalana.
¡Quina alegria companys!
Maure Montaner."
