28 de gener del 2010

El projecte de la carretera de Navarcles a Talamanca (16-05-1900)

La Vanguardia, 16 maig de 1900, pàgina 5.

A la secció "Sesión de la Diputación" s'informa:

"A las cuatro de la tarde de ayer [15 de maig] comenzó [la sesión] [...].
Después de leida y aprovada sin discusión el acta de la anterior [2 de gener de 1900], dióse cuenta de varias comunicaciones [...].
Formación del proyecto de un camino vecinal que, como continuación del de Matadepera, se dirija, por los términos de Mura, Talamanca y Navarcles, hasta pasado el puente de Cabrianas."

El soldat Jaume Sisteró (09-03-1900)

La Vanguardia, 9 de març de 1900, pàgina 2.

A la secció "Notas locales" s'informa:

"La comisión mixta de Reclutamiento [...] se reunió ayer tarde [8 de març] en la Diputación Provincial, habiendo tomado los acuerdos siguientes:
Declarar soldado condicional [...] á Jaime Sisteró Galobart, de Navarcles."

La mestra de l'escola de Navarcles (06-02-1900)

La Vanguardia, 6 de febrer de 1900, pàgina 3.

A la secció reservada a la "Junta Provincial de Instrucción PUBLICA" s'hi diu:

"La Junta provincial de instrucción pública en sesión de ayer [5 de febrer] acordó [...]
Decir al alcalde de Navarcles [Bonaventura Solà Martí] que la maestra señora Fanés tomó posesión de la escuela de dicho pueblo en 24 de juliol de 1871."

El projecte de la carretera de Navarcles a Talamanca (03-01-1900)

La Vanguardia, 3 de gener de 1900, pàgina 5.

En la secció "Sesión de la Diputació" s'informa del següent:

"A las cuatro y cuarto en punto de la tarde de ayer [2 de gener] empezó la [...] sesión [...].
Continuí la orden del dia en la siguiente forma:
[...]
Informe al señor gobernador sobre el proyecto del camino vecinal de Navarcles á Talamanca.
[...]."

27 de gener del 2010

El projecte de la carretera de Navarcles a Talamanca (28-11-1899)

La Vanguardia, 28 de novembre de 1899, pàgina 2.

Dins de la secció "Notas locales" s'informà:

"En la sesión que celebró ayer [27 de novembre de 1899] tarde la Comisión provincial acordó [...] [r]eclamar del Ayuntamiento de Talamanca el expediente informativo acerca del proyecto de camino vecinal de Navarcles á Talamanca y el acuerdo recaído sobre la aprobación del mismo proyecto."

Les eleccions a Diputats de Corts de 1899 (17-04-1899)

La Vanguardia, 17 d'abril de 1899, pàgina 5.

En una secció titulada "Las elecciones en la provincia de Barcelona" es donen els resultats obtinguts als diferents pobles. Referent a Navarcles:

"Se conocen los datos de casi todos los pueblos. Don Leoncio Soler ha obtenido:
En Navarcles, 179 votos. [...]."

Leonci Soler i March es presentava pel partit conservador ("polaviejista").

La festa major d'hivern de 1899 (09-02-1899)

La Vanguardia, 9 de febrer de 1899, pàgina 3.

Dins la secció "Notas de Carnaval" s'informa:

"En los días 18 y 19 del presente mes se celebrará su anual fiesta mayor el pueblo de Navarcles, estando confiado el programa de los bailes que se efectuarán en el salón de Fontcuberta la citada orquesta «La Catalana», de Granollers."

22 de gener del 2010

L'autorització per al trasllat de l'escola de nenes (15-11-1898 i 22-11-1898)

La Vanguardia, 15 de novembre de 1898, pàgina 6; i 22 de novembre de 1898, pàgina 6.

En l'espai cedit a la "Junta Provincial de Instrucción PUBLICA" s'informa en l'edició del dia 15:

"En la sesión de ayer [14 de novembre] acorddó:
Preguntar á la maestra de Navarcles si halla inconveniente en que se verifique el traslado que proyecta el Ayuntamiento.
[...]."

Dies més tard, des de la mateixa secció s'informa:

"En la sesión celebrada ayer [21 de novembre] tarde acordó:
[...]
Autorizar al Ayuntamiento de Navarcles, en vista del informe favorable de la maestra, para verificar las traslación de la escuela pública de niñas á otro edificio.
[...]."

Les obreres de Mura a les fàbriques de Navarcles (21-08-1898)

La Vanguardia, 21 d'agost de 1898, pàgina 4.

En la secció "De la colaboración particular y diaria de la Vanguardia" es publica una carta de J. Roca i Roca, escrita a Terrassa el 19 d'agost, titulada "La semana veraneando", en relació a una estada a Mura. Entre d'altres exposa:

"[...] no entrando en la población [Mura] más dinero que el pobre jornal que ganan las muchachas ocupadas en las fábricas de Navarcles, Pont de Vilomara y otros pueblos situados á orillas del Llobregat, y que distan el que menos unas tres horas de Mura. En comitiva marchan todas ellas á primera hora de la madrugada de los lunes, llevándose comida para toda la semana y no vuelven á sus hogares hasta la noche del sábado, vacías las cestas de las provisiones y con algunas pesetitas en el bolsillo, [...]."

Un expedient d'arbitri (31-07-1898)

La Vanguardia, 31 de juliol de 1898, pàgina 2.

A la secció "Notas Locales" s'informa de:

"Por la comisión provincial han sido informados favorablemente los expedientes de arbitrios extraordinarios de [...] Navarcles, [...]."

20 de gener del 2010

La festa major d'estiu de 1898 (29-07-1898)

La Vanguardia, 29 de juliol de 1898, pàgina 2.

A la secció "Notas locales" es dóna constància de la festa major d'estiu de Navarcles:

"Durante el próximo mes de agosto [...] celebrarán su fiesta mayor las localidades que se indican:
[...] -15, 16 y 17, [...] Navarcles, [...]."

La festa major d'hivern de 1898 (12-02-1898)

La Vanguardia, 12 de febrer de 1898, pàgina 6.

Dins la secció "Más notas regionales" s'informa de:

"Navarcles.- En este pueblo en los días 13, 14 y 15 se celebrará la fiesta mayor, habiendo contratado para los tres días para concierto y bailes en el salón Fontcuberta la orquesta «Los Catalans de Tarrasa», aumentada con profesores de la capital."

18 de gener del 2010

El nou mestre de Navarcles (26-09-1896)

La Vanguardia, 23 de setembre de 1896, pàgina 3.

En la secció de la "Junta Provincial de Instrucción Pública" s'informa del nomenament del nou mestre de Navarcles:

"La Junta provincial de Instrucción pública ha tomado, entre otros, los siguientes acuerdos:
[...]
Cumplimentar los nombramientos interinos siguientes: de [...] don José Rodés, para Navarcles; [...]."

L'amillarament de Navarcles (06-03-1896)

La Vanguardia, 6 de març de 1896, pàgina 2.

A la secció "Notas locales" una nota amb referències a Navarcles:

"El Boletín Oficial publicó ayer:
[...]
Otros [edictos] relativos á los apéndices á los amillaramientos de los [ayuntamientos] de [...] Navarcles, [...]."

Els amillaraments constituïen un mecanisme per suplir la manca d'un cadastre que servís de base per al pagament dels impostos.

El pressupost municipal de 1896 i 1897-1898

La Vanguardia, 27 de febrer de 1896, pàgina 2; 19 de maig de 1897, pàgina 2; 18 de juliol de 1897, pàgina 2; i 22 de setembre de 1898.

A la secció "Notas locales" una nota en relació a Navarcles:

"El Boletín Oficial publicó ayer [26 de febrer de 1896]:
[...]
Otros [edictos] sobre presupuestos ordinarios y adicionales de los [Ayuntamientos] de [...] Navarcles.
[...]."

L'any següent i des de la mateixa secció s'informava de:

"Después de ser informados favorablemente por la Comisión provincial, han sido aprobados por el Gobierno provincial los presupuestos ordinarios para el próximo ejercicio, de los Ayuntamientos de [...] Navarcles, [...]."

Així mateix, uns mesos després se'n tornava a informar:

"Han sido aprobados por el Gobierno civil de esta provincia los presupuestos ordinarios del ejercicio econónico 1897-98 de los Ayuntamientos de [...] Navarcles, [...]."

A finals de 1898, s'informava:

"Por la Delegación de Haciendo se han informado favorablemente los expedientes de medios extraordinarios de los Ayuntamientos de [...] Navarcles."

L'impost sobre la mesura del vi de 1896 (24-01-1896)

La Vanguardia, 24 de gener de 1896, pàgina 2.

A la secció "Notas Locales" una notícia referent a Navarcles:

"Se ha remitido al ministerio de la Gobernación, por el gobierno civil [de Barcelona], el recurso de alzada interpuesto por el Ayuntamiento de Navarcles, contra la resolución del último de dichos centros que anuló la subasta para el arriendo del impuesto sobre medición de vinos en el actual ejercicio, celebrada el 6 de octubre último [de 1895]."

17 de gener del 2010

Les festes a la Verge Immaculada i la Lliga del Bon Mot (13-12-1913)

El Pla de Bages, núm.2876, 13 de desembre de 1913, pàgina 2.

A la secció "Crònica de la comarca", una notícia referent a Navarcles:

"Brillantíssimes han resultat les festes dedicades a la Verge Immaculada. El poble ha donat una prova mès de la seva fé i religiositat concorrent a totes les funcions que han sigut amenitzades per la orquesta de Navarcles.
El predicador que ho fou el Rnt sacerdot manresá Mossen Rovira, estigué eloqüentíssim en el panegíric de la Puríssima i Immaculada Concepció de María. Durant tres quarts enaltí les virtuts i poder de la Mare de Deu, i la protecció que dispensa els seus devots.
Forma constrast la religiositat manifestada pels majors en les mentades festes amb el desmanec dels xicots de 12 a 16 anys que han adquirit el denigrant vici de renegar.
Per a curar aquesta lepra social ha treballat i treballa molt la benemèrita Lliga del Bon Mot, i a tan meritoria i regeneradora tasca hauríen de contribuir les autoritats a les quals cridém l'atenció perque dictin alguna disposició vetllant per la moralitat pública, encaminada al desterrar de Navarcles el vici de renegar que'ns presenta devant dels forasters com a poble de baix nivell moral i de poca educació."

15 de gener del 2010

Segona carta oberta de Valentí Vintró a l'alcalde Joan Errasti (05-12-1913)

El Pla de Bages, núm.2870, 5 de desembre 1913, pàgines 1 i 2.

Es publica la "Carta oberta núm.2 al Sr. Alcalde de Navarcles" del Valentí Vintró, en resposta a l'anterior que havia enviat l'alcalde Joan Errasti. Malgrat que, en el Pla de Bages, aquella no s'havia publicat sencera, sembla ser que el Valentí Vintró sí que disposava de tot el seu contingut:

"Senyor Alcalde: La lectura de la vostra constestació a ma primera «Carta oberta», m'ha produit gran satisfacció, per varis conceptes; primer, per la forma incorrecta amb que'm tractéu, cosa que vos agraéixo molt perqué amb això vos mostréu tal com sou, assegurant-vos, per ma part, que si bé seguiré fent-vos cárrecs per vostra gestió com Alcalde, que el meu lleal entendre no pot ésser mès desastrosa, no'm sortiré mai, emprò, de la forma que la bona educació imposa, inclús entre adversaris.
Altra motiu de satisfacció per a mi és veure confirmada la suposició, esmentada en ma primera, de que no podríeu contestar airosament a mas acusasions, i tant és aixís, que passéu per alt la casi totalitat de les meteixes i, en canvi, vos entreteniu en demostrar que no intervinguereu en la confecció del plan o trassat de la carretera consabuda, cosa que ja sabía, perfectament; però, ¿per ventura he criticat jó dit plan, ni vos he censurat per aquest concepte?
Vos deia, i repetesc, que'l senyor Abadal us va escriurer oferint-se com a Diputat, i vos m'ho neguéu; an això us haig de dir que, o teniu molta frescura o molt poca memoria, perqué ha obrat en poder de dit senyor vostra atenta contestació.
Queda en péu la meva afirmació de que vos heu «oposat resoltament a que's fessin les gestions que per iniciativa i encárrec del propi senyor Abadal, estaven disposats a portar a cap els senyors Alcaldes de Sampedor i Callús, a fí i efecte de impedir que s'anulés el contracte amb l'empresari».....
Si'l senyor Abadal vos proposá que acceptessiu una variante en el proyectado camino vecinal que ha de unir dichas poblaciones, consistente en dar la vuelta al Puente de Cabrianas, pasando muy cerca la casa de don Joaquín Bertrán, fou perqué'ls senyors Alcaldes de Callús i Sampedor, amb molt bon sentit, i volguent economitzar l'import dels terrenys del terme de Sant Fructuós que s'han d'ocupar, acceptaven a sa vegada el trassat vell, per entendre que és molt lleugera la marrada que dibuixa. Al senyor Abadal li era i li és indiferent, com ha dit repetides vegades, que segueixi el trassat nou o vell, car llurs gestions han anat sempre encaminades, única i exclusivament, a conciliar les dos tendencies oposades, això és, a armonitzar els interessos dels pobles a quins afecta la construcció del camí.
M'interessa fer constar que aquesta variante afecta no mès al tros segón o sía desde la carretera de Vich a Sampedor; alló que algú ha fet corre de que's pretenía desviar-la abans d'arribar a Navarcles, és completament inexacte. Però, ¿és que ningú pot creurer que jo m'interessés per a que no passi pel poble, essent aixís que mon inoblidable pare (q.a.c.s.) va cedir gratuitament el terreny per a que's pogués explanar pel lloc on passa actualment? ¿No comprendrá tothom que una modificació en aquest tros constituiría un gran prejudici per a mí i que, si no per raons de pública conveniencia, per propi egoísme, sería jó el primer en oposarm-hi?
Creient que aquesta qüestió está já prou debatuda i que tota persona imparcial té elements de judici sobrers er a poguer fallar, passaré a les altres que tením pendents de discussió, no sens abans de recomenar al senyor Errasti que ne lloc d'obstinar-se en tramitar les expropiacions, que tots sabèm que duren molts anys, se posi d'acord amb els demés senyors Alcaldes i junts procurin que la carretera és faci immediatament; això és lo que'l poble vo, prescindint de si passa pel Pont de Cabrianas o pel Regué del Más.
Si hem permés fer notar als qui de bona fè han cregut en vos fins al present, la manera com neguèu que hagin circulat notícies tendencioses, car dieu que solo circulan en la imaginacion del autor del escrito. Ja ho veieu, doncs; tot lo que es propalava sobre aquest particular, es fals. El senyor Alcalde no vol que sia dit que éll ho hagi fet correr.
Alló del candidato propio, amantes de la buena administración, construcción de la Casa Consistorial con local para escuelas, alumbrado por electricidad y casillas higiénicas, tot pagat con sobrantes y economías, será objecte d'una propera carta, que posará en clar moltes coses que la majoría de veins i comarcans ignoren.
En quant a que'm contesteu en idioma español, dec dirvos que'm va fer la mar de gracia, primer, perquè'm consta que no el coneixèu (recordèu que obren en poder meu varies factures, escrites de vostra má, en les que el idioma español pateix tots els dolors imaginables) i després perquè haveu de sapiguer que l'idioma catalá, es també espanyol, gracies a Deu. Volguer sostenir lo contrari, es declarar-se separatista.
M'acusèu d'ésser fallado de carácter y formalidad. Bueno; però jò quan vos deia lo meteix a vos en ma primera, ho provava dient que havien enganyat a determinada persona; i mentre vos no'm doneu cap prova, ni me'n podeu treure cap, jò, en canvi, us ne dono una altra, per si una no es prou.
En l'escriptura que firmárem davant del Notari senyor Costa, vos comprometèu, en nom de l'Ajuntament que representèu, a amurallar el terreny que adquiriu, «sempre que el propietari ho indiqui». Jò, com a tal, a darrers d'abril del present any, us vaig fer requerir pel Notari senyor de Travy per a que ho fessiu, i malgrat el temps transcorregut, encara l'obra resta per fer. ¿Pot donar se major informalitat que'l deixar de cumplir un compromís contret solemnement en virtut de escriptura pública?
Respecte al consell que'm doneu, se m'ocorre una consideració: si jò que, (sense ésser ric) goso d'una posició molt superior a la vostra, no puc esmerçar algún temps en coses d'interés general, ¿cóm s'explica que vos pogueu ocuparvos casi exclusivament en els afers del cárrec que ostenteu?
I per acabar; corresponent als consells que'm doneu, jò també us ne vull donar un. Quan els nirvis se us excitin i noteu que'l despit se us ne puja a la gargamella, quan vos sentiu farruco, prenguèu una bona taça de tila. Creieu-me, el vostre mal vol tila... molta tila.
Valentí Vintró.
Navarcles, 4 desembre de 1913."

13 de gener del 2010

La rèplica de l'alcalde Joan Errasti a Valentí Vintró (29-11-1913)

El Pla de Bages, núm.2865, 29 de novembre de 1913, pàgina 2.

La primera resposta de l'alcalde de Navarcles Joan Errasti a la carta oberta de Valentí Vintró:

"De la llarga carta que segueix ne deixem de publicar dos parragrafs perque en res se refereix a lo de que en la seva deia el senyor Vintró. Lo trascribim al peu de la lletra:

Sr. Director del PLA DE BAGES
Mucho les estimaré se sirva insertar en el diario de su digna dirección el siguiente escrito y para ello le quedará altamente agradecido su affmo.
Juan Errasti.

EL PLA DE BAGES n.º2859 correspondiente al 22 del actual [novembre], inserta una carta abierta suscrita por Valentín Vintró, que dirige al Alcalde de Navarcles, lamentándose de que en esta población, circulan noticias tendenciosas acerca la gestión de los dignísimos Diputados provinciales por este distrito, con motivo del proyecto del camino vecinal de Navarcles a Callús, suponiendo a la vez que el Sr. Abadal, me escribió invitándome a una reunión con los Alcaldes de Sampedor y Callús para aceptar el ofrecimiento de dicho Sr. que no es otro, que aceptar una variante en el proyectado camino vecinal que ha de unir dichas poblaciones, consistente en dar la vuelta por el puente de Cabrianas pasando muy cerca la casa de D. Joaquín de Bertrán, con lo cual no podría en manera alguna estar conforme, por tratarse con ello de alargar el camino unos dos kilómetres y ser de mayor coste, á cuya carta abierta contesto en idioma español, manifestando, que las noticias tendenciosas, solo circulan en la imaginación del autor del escrito y en el Clup de los tres situado en la calle Ancha de este pueblo, en donde se amasan las más estupendas noticias y se critica toda obra y mejora que no sea por ellos propuesta. En cuanto a la existencia de la carta del Sr. Abadal, convocándome á una reunión de los tres Alcaldes interesados para tratar de la variante del camino de méritos, no es cierta, ni jamás me ha escrito en tal sentido, ni podia verificarlo para variar un proyecto de camino, cuyos estudios están hechos hacen muchos años y antes que le suscrito fuese Alcalde ni pudiera influir sobre el trazado, el cual aprobado por la Superioridad se encuentra en construcción el segundo trozo del camino y quizá estaría subastado el primer trozo si los propietarios del 2.º, hubiesen cedido el terreno mediante el pago de su importe y no el de 1500 pesetas por cuartera que pretendian y que les fué desestimado por ser cantidad excesiva, en vista de cuyas pretensiones, las tres Alcaldías de Sampedor, Callús y Navarcles, se pusieron de acuerdo que fué comunicado a la Diputación provincial, ofreciendo expropiar y pagar por partes iguales, los terrenos que faltan ocupar en término de San Fructuoso para la terminación del 2.º trozo, y a la misma toca y en particular a los que representan el distrito, exigir el cumplimiento de lo acordado y en tanto es cierto el compromiso, que las citadas Alcaldías tienen designado por escrito al Arquitecto de Manresa D. Ignacio Oms, para justipreciar el terreno, cuyo documento no se copia en obsequio a la brevedad.
Juan Errasti
Navarcles 28 Noviembre 1913"

12 de gener del 2010

Carta oberta de Valentí Vintró a l'alcalde Joan Errasti (22-11-1913)

El Pla de Bages, núm.2859, 22 de novembre de 1913, pàgina 2.

Sota l'epígraf de "Interessos comarcals" es publica una "Carta oberta al Sr. Alcalde de Navarcles", escrita pel Valentí Vintró, que provocarà una sèrie de rèpliques i contrarèpliques al llarg d'unes quantes setmanes:

"Sr. Alcalde [Joan Errasti]: Fa algun temps que corren per aquet poble notícies tendencioses sobre la gestió dels dignes Diputats provincials d'aquet districte en l'afer de la carretera d'aquet poble a Callús, i com que es possible que vos no sigueu agé a aitals murmuracions (jo opino i no sens fonament que us cuideu de propalarles), vos dirigeixo la present, amb la qual me proposo aclarir alguns extrems relacionats amb la qüestió que'ns interessa i alhora advertirvos que estic disposat a fer llum desde la prempsa a tots els punts que en vos o altres persones de poca conciencia tingueu interés a enfosquir per engrescar als babaus i calumniar vilment a persones qual dignitat está molt per sobre dels que pretenen empastifarla amb sa bava.
Diuen que vos haveu lamentat de que'ls Diputats regionalistes, o millor dit, de la coalició, us hagen girat l'esquena; raó sobrada tindríen per a fer-ho si's volguessin venjar de la mala treta que'ls vareu jugar per les eleccions. Recordeuvos que vareu prometre al senyor Abadal que l'apoiariau i lo que fereu fou poder, inclús coaccionant als electors amb amenaces que'n nom vostre feien un parell d'esbirros a sou. El resultat de la elecció es la millor prova de lo que dic.
Aquesta informalitat vostra no sorprengué pas a cap dels qui us coneixen a fons, ans al contrari, la teniem prevista i'ns la esperavem.
Pro, si un dia els senyors Diputats provincials regionalistes se volguessin venjar de la vostra malifeta, ho faríeb en algún assumpto personal vostre, pro mai en lo de la carretera, que no's fá per vos, sino pels pobles que toca i per tot-hom en general, i no sería just que fessin pagar a tot-hom la gitanada d'un caciquet minúscul.
I prova que'l senyor Abadal s'interessa per la carretera, es que us va escriure oferintse aixís que hagué prés possessió del cárrec, i mes tard us convocá a una reunió per a tractar d'aquet assumpto, a qual reunió no us dignareu compareixer. Si haguessiu assistit a la reunió, com hi assistiren tots els demés alcaldes interessats, fossin del color polític que fossin, i haguessiu acceptat la paraula que'l senyor Abadal proposá i que acceptaren tots per ésser molt práctica i no us haguessiu, mes tart, oposat resoltament a que's fessin les gestions que per iniciativa i encárrec del propi senyor Abadal estaven disposats a portar a cap els senyors alcades de Sampedor i Callús a fi i efecte d'impedir que s'anulés el contracte amb l'empresari, aplaçant se fins algunes sessions, a prec del esmentat senyor Diputat, la aprovació del dictámen en que's proposava la rescisió, en son fervent desig de que dites gestions donessin resultat positiu, es molt fácil que a hores d'ara ja's treballaría de ferm en el pont i en l'explanació, amb lo que's faría un gran bé al veinat en aquet any tant calamitós.
¿Per qué no heu assistit a les reunions a qué heu sigut convocat per a parlar d'aquest assumpto?
¿Es qué us avergonyíu de qué us vegi la cara aquell a qui vareu enganyar?
¿Teniu tal volta alguna altra raó? Desitjaría que'm contestessiu aquestes preguntes per a fervos justicia si aixís procedís, pro'm sembla que no ho fareu... perquè no sabreu com ferho.
Sía com sía, el fet de no haver comparegut i més tart haver dit que no podieu acceptar la fórmula aludida, demostra que teniu algun interés en que, de moment, no's fassi la carretera. ¿Quin interès pot ser aquest?
En primer lloc, no haver de pagar per ara les expropiacions; se veu que aixó de treure diners de la casa comunal, no us ve mai de gust; ja us agrada de fer millores, pro que les paguin els veins, el municipi que no pagui més que al enginyer ¿oi?
En segón, d'acceptarse la fórmula Abadal, la vostra vinya del Plá queda sense bon camí com está en l'actualitat i aixó també es un gran inconvenient, ¿Nó que sí?
I qui sab si encara hi ha alguna altra coseta per l'istil, pro es precís que entengueu que la carretara, o no's fará, o haveu de posarvos d'acord amb els demés alcaldes i junts amb els Diputats dels Districte i sobre tot pensar que aquestes obres no's faran mai segons lo que convé a tal o qual alcalde sinó a la generalitat.
Espero que s'haurá acabada la campanya d'insidies que's venía fent a propósit d'aquet assumpte; mès si no es aixís, estigueu segur que sempre estaré apunt de posar els punts sobre les i i a fi de que tot el poble i el districte puguen coneixer la veritat. Fa ja bastant temps que pensava publicar la present, pro he preferit esperar que siguessin passades les eleccions, a fi de que no pugueu dir que lo que'm mou son envejes polítiques, perqué en realitat, aquesta carta no té altre objecte que exposar la conducta noble i diáfana dels Diputats Regionalistes i en especial del senyor Abadal, i la vostra de xafarderíes i maniobres de mala llei, amb el sol fi d'anar mantenint l'adhesió de la massa insconscient que us apoia.
Estic disposat a parlar clar, pro, prefereixo que la vostra conducta futura'm rellevi de haverme d'ocupar novament d'aquesta interessant qüestió.
Vostre franc enemic qui dona la cara
Valentí Vintró"

11 de gener del 2010

Els ceps americans (13-12-1891)

Lo catalanista, núm.230, 13 de desembre de 1891, pàgina 13:

A la secció "Novas" recull i copia "del nostre estimat colega de Manresa lo Setmanari Catalá" la següent notícia:

"Nos escriuhen de Navarcles que dissapte y diumenge últims [5 i 6 de desembre], estigué allí cridat per diferents viticultors, lo molt entés agricultor don Francisco X. Tobella, director de nostre estimat company L'Art del Pagés. Lo senyor Tobella recorregué varias vinyas d'aquell terme pera classificar los terrenos á fí de veure las classes de ceps americans que pugan convenir á cada un d'ells, en substitució dels atacats per la filoxera. A prechs d'alguns propietaris, doná també una conferencia pública en la casa del Comú de la vehina vila, en la qual indicá lo senyor Tobella, lo seu parer respecte al terme de Navarcles, enumerant lo que fins avuy se fá en totas parts ab los ceps americans fins á obtenir lo fruyt. Ensenyá y practicá los diferents sistemas d'empelts més vulgars y apropiats, després d'una explicació general respecte al estat actual de las vinyas á Navarcles, y á las distintas classes de terras d'aquell terme. La nombrosa concurrencia l'escoltá ab agrado y'ns consta lo sumament agrahits que han quedat los navarclíns al interes y bona voluntat del senyor Tobella, quals consells y eruditas explicacions los serán de molta utilitat.
Nos han dit que dintre de pochs dias y ab lo mateix objecte, es fácil que vagi á Castellnou de Bages, Balsareny y algun altre poble l'entussiasta director de L'Art del Pagés, qual zel en favor de nostra agricultura aplaudim de tot cor."

La vaga a les fàbriques de Navarcles (20-11-1887)

Lo catalanista, núm.12, 20 de novembre de 1887, pàgines 12 i 13.

En la secció "Novas" es recull i copia de La renaixensa la següent notícia referent a la vaga de 1887 estesa per tot Catalunya:

"En la actualitat están tancadas las següents fábricas: en [...] Navarcles, Conca y Freixa, Bures y Lafont, Sarra y Tapias, Asols; [...].
¡Quantas familias reduidas á la mes espantosa miseria!"

Lo catalanista (1887-1895)

Lo catalanista: setmanari defensor dels interessos morals y materials de Catalunya fou un setmanari catalanista, publicat a Sabadell, en català, des del 4 de setembre de 1887 fins a l'1 de desembre de 1895. Els seus col·laboradors procedien de la Unió Catalanista i s'integraren més tard a la Lliga de Catalunya.

Lo catalanista, capçalera del 13 de desembre de 1891

Les notícies referents a Navarcles són les 2 següents:
- La vaga a les fàbriques de Navarcles, 20 de novembre de 1887
Se celebra la festa major d'estiu, 9 d'agost de 1891
- Els ceps americans, 13 de desembre de 1891
- Un navarclí, delegat de la Unió Catalanista, 28 de maig de 1893

7 de gener del 2010

Diverses notícies (17-10-1913)

El Pla de Bages, núm.2828, 17 d'octubre de 1913, pàgines 1 i 2.

A la secció "Crònica de la Comarca", unes notícies de Navarcles:

"Están molt avensats els treballs de montura de la maquinaria de la fábrica del Riu de don Isidro Puig i Companyía.
En aquesta fábrica s'hi instalará la secció de preparació i filats en la que s'ocuparán molta gent.
- Aquest any no han tingut feina els pagesos a veremar. Per ells va fer-ho amb dolorosa anticipació la tempesta ocorreguda el dia 2 de juliol, en la que caigué una pedregada que ho deixá tot pelat.
- Segueix greument malalt tement-se un fatal desenllás, el conegut industrial d'aquesta població don Josep Baraldés i Gras.
Li desitjèm un bon remei i la complerta curació.
- Hem tingut el gust de saludar al virtuós, humil i sabi sacerdot R.P.Fr. Pere Prat, religiós de l'Ordre de Sant Agustí.
L'ilustre religiós es natural de Sant Jaume de Olsinellas, parroquia propera a Navarcles.
Ha estat aquí per a visitar a una germana seva.
El distingit religiós agustí, va ingresar en el Noviciat de l'Ordre a Valladolid el 1877.
En 1885 fou destinat a Filipinas. En aquelles illes, administrá algunes parroquies i fou capellá i director del Assil d'Orfenes a cárrec de les MM. Agustines.
Va estar 14 anys al Arxipiélac filipí retornant a la Península l'any 1899.
Trovant-se delicat de salut fou destinat a la Casa Residencia de Barcelona, on va millorar notablement de salut, i fou destinat a les Missions de Perú en Iguitos (Departament de Loreto), en quin lloc ha residit 13 anys, havent sigut nombrat Prefecte Apostólic de dites Missions l'any 1911.
Actualment goça de llicencia per quatre mesos, que'ls passará a Burgos per a referse de la seva trencada salut.
El R.P.Fr. Prat, havía estudiat en el Seminari de Vich els quatre primers anys de la carrera eclesiástica, acabant els seus estudis en el Convent de Manila.
El P. Prat, en sa curta estada aquí, ha sigut molt respectat per tots els navarclins. Ha tornat a Burgos, on, com diem, hi passará la temporada de llicencia.
Desitjèm que's refassi complertament de la salut."

L'assistència del mestre de Navarcles a un acte (17-07-1913)

El Pla de Bages, núm.2753, 17 de juliol de 1913, pàgines 1 i 2.

Es publicà una notícia titulada "Acte important", en el que hi assití un representant de l'escola de Navarcles:

"Realment ho fou el celebrat [d'important, l'acte] el dia 13 pels mestres de les ecoles nacionals del partit de Manresa.
En la sala d'actes del Orfeó Manresá s'hi congregá una notrida representació (pocs devíen faltarnhi) del nostre magisteri, per escoltar la conferencia que, segons reglament oficial, devía donarlos el senyor Inspector Provincial [Emili Soler].
[...]
[...] aprofitant el temps per exposar opinions i procediments i que s'anés sense por, amb tota senzillesa; i aixís se feu, començant el senyor Massana, de Sant Vicents de Castellet per encetar l'assumpto, alternant-hi'ls senyors [...] Soler, de Navarcles; [...].
[...]. Els senors Soler i Garrit [de Sant Fruitós] digueren, i ben justament, que l'ensenyança deu ésser primer que tot educativa. [...]."

6 de gener del 2010

El cobrament de contribucions (30-10-1912)

El Pla de Bages, núm.2542, 30 d'octubre de 1912, pàgina 3.

Es publicà una nota referent al cobrament de les contribucions:

"Cobro de contribucions.- Itinerari senyalat pel cobro de contribucions del quart trimestre als pobles de la zona de Manresa els dies següents del mes de novembre.
[...]
Navarcles [...], 4 y 5.
[...]."

Diverses notícies (30-10-1912)

El Pla de Bages, núm.2542, 30 d'octubre de 1912, pàgina 1.

A la secció "Crònica de la Comarca" unes notícies de Navarcles:

"Ha acabat el Novenari d'Animes que ha estat cada dia més concorregut. Els sermons a cárrec del ilustrat senyor Rector de Jorba Rnt. don Ramón Perramón, han sigut de gran oportunitat y produit gran fruyt entre'l nombrós auditori, com s'ha demostrat en la missa de Comunió que com acabament del Sant Novenari va celebrarse, concorrent centenars de fidels.
El Rnt. Perramón fa tres anys ve a dirigirnos la seva entussiasta y eloqüent paraula pel Novenari d'Animes.
- S'ha anunciat la visita del senyor Bisbe per dijous prócsim [3 de novembre]. Administrará el Sagrament de la Confirmació y el dissapte sortirá cap a Calders y altres parroquies de Castelltersol.
- Un d'aquests dies ha estat aquí el veedor de la Unió de Vinyaters de Catalunya, acompanyat del delegat don Josèp Fontcuberta, del subdelegat don Jaume Tapias y del vocal del Consell Comarcal don Valentí Vintró.
Els mentats senyors han visitat a varis culliters, emportantsen el veedor mostres del vi pel seu análissis.
La cullita ha sigut regular pro de bona calitat. El preu normal del vi es de 16 a 17 pessetes la carga.
Els culliters y els pagesos en general están satisfets de les cullites y del aspecte de les sembradures.
- L'alcalde don Joán Arrasti [1909-1915] ha fet pública la disposició de que els propietaris construexin aceres a les respectives cases.
Per la construcció de les aceres els ha donat un llarg plasso a fi que tots puguin cumplirla.
Aquesta será una bona millora bax el punt de vista urbá y higiénic."

Valentí Vintró i la Unió de Vinyaters (29-05-1912)

El Pla de Bages, núm.2416, 29 de maig de 1912, pàgines 1 i 2.

En portada es publica una notícia titulada "L'Unió de Vinyaters a Mura", en relació a una visita i un meeting d'aquesta entitat al poble de Mura, que es dugué a terme el dilluns 27 de maig de 1912. Se sortí de Manresa en direcció a Navarcles:

"[...] passant per Navarcles aont se'ls uní l'entussiaste propagandista de l'Unió don Valentí Vintró.
[...]."

En el meeting hi intervingué el Valentí Vintró:

"El succeí en l'us de la paraula don Valentí Vintró qui ab eloqüent paraula y sentits paragrafs, advocá per la unió de tots els agricultors per poguer derrotar als enemics encoberts que fan la guerra a l'Unió. Acabá dient que s'ha de combatre als falsificadors y als industrials que burlen les lleys y perjudiquen a tothom, als productors, als consumidors, al Estat y a la societat."

El llibre "Estudi sobre'ls vins de la Comarca de Bages" (21-05-1912)

El Pla de Bages, núm.2410, 21 de miag de 1912, pàgina 1.

A la secció "Sessió de l'Ajuntament" es publica l'acta del ple de l'Ajuntament de Manresa del dia 20 de maig de 1912. En relació a Navarcles s'hi diu:

"Es dona compte d'una comunicació de don Josep Pascual, farmacéutic de Navarcles, oferint al Ajuntament el seu llibre «Estudi sobre'ls vins de la Comarca de Bages».
S'acorda agrair l'ofrena y demanar alguns eczemplars al seu autor."

5 de gener del 2010

El nou jutge de Navarcles (29-11-1911)

El Pla de Bages, núm.2271, 29 de novembre de 1911, pàgines 1 i 2.

Es publicà una nota referent als "Jutjes Municipals":

"Han sigut designats pel cárrec de Jutje y suplent pels pobles d'aquet Partit Judicial que a continuació s'espressen, els senyors següents, de quals cárrecs pendrán possessió el dia 1 de janer de 1912.
[...]
Navarcles.- Jutje, don Eugeni Sanfeliu. Suplent, don Joaquím Cortina Graner.
[...]."

L'escola del Centre Català Autonomista (21-04-1910)

El Pla de Bages, núm.1798, 21 d'abril de 1910, pàgina 1.

En una sèrie d'articles, titulada "Parlém d'escoles", publicats en diferents dies, aparagué una referència a Navarcles, en la seva quarta aportació. Probablement es refereix a l'escola popular del Centre Català Autonomista:

"[...] o vagi a Navarcles aont un grupu d'obrers de fábrica entussiastes de Catalunya y posseits de sentit práctic van inplantar una escola que dirigí un deixeble d'En [Joan] Bardina educat dos anys no mes en les capdals qüestions de la pedagogia nacional, [...]."

4 de gener del 2010

La nova mestra de Navarcles (25-09-1909)

El Pla de Bages, núm.1630, 25 de setembre de 1909, pàgina 3.

A la secció "Notícies" un breu referent a Navarcles:

"Ha sigut nombrada mèstra interina de Navarcles, donya Rosa Olivé."

El nou mossen i la festa de Sant Antoni o dels Traginers (19-01-1909)

El Pla de Bages, núm.1431, 19 de gener de 1909, pàgines 1 i 2.

A la secció "Crónica de la comarca" dues notícies de Navarcles:

"Donèm la benvinguda a Mossèn Esteve Toneu, Pvre., y desitjèm que nòstra Parròquia, li siga fòrsa agradòsa, a la qual ha sigut destinat.
- El Grèmi de traginers de nòstre pòble ha celebrat la seva festa tradicional en honor de Sant Antòni Abat.
A les dèu del matí s'han celebrat els Divinals Oficis, havent oficiat el sacerdòt Mossèn Esteve Toneu, cantantse la Missa del meritíssim mèstre Peròsi, Te-Deum laudamns, ab acompanyament de varis instruments, per la orquesta anomènada Els Sallentins. En el Evangeli pujá a la cátedra del Esperit Sant nòstre digníssim y zelós Párraco Mossèn Eudalt Coma, feu el panegíric de Sant Antòn, fentnos vèure còm aquèt admirable Sant, tenia verdader conexement del origen, naturalèsa y destino del hòme, determiná dedicarse esclusivament en el servèy de Deu y del pròcsim entregant a Deu la opulenta fortuna que li tocá per herència en la persona dels pòbres.
Després del Ofici se feu la benedicció dels animals còm es de costum tots els anys. Acabada la benedicció, el banderado enlayrá la bandera sobre el seu caball; que aquèst any ha tocat per tòrn al traginer En Ricard Altimiras, fentli de costat els traginers Isidro Riera y Ramon Montaner; y donáren un tòm per nòstres carrers, seguint els demès traginers que volgueren prendre part a na aquèll acte y acompanyats per la orquesta Els Sallentins que tocaren algunes de les marxes del seu repartori.
Després d'haver donat el tòm, feren una carrera d'un trajecte de 500 mètres; y váren donar dos prèmis que consistien, el primer en cabrit y el segón dos pollastres havent sigut guanyadors els caballers En Ramon Canudes, el primer y En Valentí Solervicens el segón, per haver recorregut dit trajecte ab mènos temps.
Els nòstres traginers se vèu que son molt pòc aficionats a les sardanes, perque han suprimit del seu programa aquèt ball popular, en que xics y grans, joves y vells, ab tant de gust tothòm hi pòt pendrer part."

3 de gener del 2010

La subasta de les obres de la carretera de Talamanca (22-09-1908)

El Pla de Bages, núm.1333, 22 de setembre de 1908, pàgina 3.

En la secció "Notícies" s'hi inclogué una nota procedent de la Diputació de Barcelona referent a la carretera de Navarcles a Talamanca:

"La Comissió provincial ha despatxat [...] la subasta de les obres del camí veinal de Navarcles a Talamanca."

Una navarclina guarida a Lourdes (22-09-1908)

El Pla de Bages, núm.1333, 22 de setembre de 1908, pàgina 1.

En portada es publicà una notícia referent a Navarcles, titulada "La curació de la Srta. Maria Galobart":

"D'una estensa carta que'l Dr. Fortiá Solá, Vicari de Navarcles, ha dirigit ab fetxa 15 de Setembre al senyor D. Jacinto Claveras y Roca, de la Junta de la Peregrinació de Vich a Lourdes, y que'ns ha sigut facilitada, a fi de parlarne per conexement de nostres lectors y satisfacció dels que feren la primera Romeria al famós Santuari, trayem les següents noticies:
«La senyoreta Galobart, al empendre el viatge a Lourdes, dexava el llit del qual no s'havia axecat, vintiquatre dies hi havía, des resultes d'un postrament gran en que l'havían dexada els banys de Caldes, que acabava de pendre per segona volta, durant els onze mesos que estigué impossibilitada de les cames. Ab tot y estar tant delicada marxá molt contenta tenint per sa bona mare que la dexava partir ab recansa, paraules de consol en les quals hi traspuava visiblement sa confiansa ilimitada en la Mare de Deu de Lourdes a que havía fet una novena y que segons ella, havia de curarla. Ex com pressentiment de sa curació resta confirmat en una postal escrita per ella metexa immediatament d'arribada al miraculós Santuari, en la qual, després de donar compte a sa mare del bon viatge, li deya textualment: «Confio volver curada».
En tot el primer dia d'estar a Lourdes no's mogué de casa per causa del mal temps; mes ans de ficarse al llit begué dos gots de aygua de la font de la Mare de Deu dihent ab molt fervor «Verge Santíssima Vos heu de curarme». L'endemá se vestí tota sola, doná alguns passos per el dormitori y s'arreglá el cabell, dreta; peró no vegentse ab cor per baxar l'escala, demaná que la dugués son germá Jaume que li procurá un cotxe per anar a la Basílica del Roser hont se reconciliá ab un sacerdot catalá. Durant la confessió son germá hagué de sostenirla per no poguer encara doblar gens els genolls; mes en la metexa Basílica li semblá ja que mellorava notablement, no volent que, al exir, la pugessen al cotxe y caminant fins a la gruta, hont debía celebrarse la Comunió general, ajudada d'algunes senyores que se li havían ajuntat. Arribada a la Gruta probá d'agenollarse y ho feu sens dificultat; s'alsá y digué admirada als qui l'acompanyavan «Ja estic curada». Son entussiasme se propagá rápidament en els fidels qu'estavan presents, haventse de pendre les mides que allá s'acostuman en semblants cassos per evitar les molestíes que hauría pogut ocasionarli la multitut que s'apretava per véurela y ferli preguntes. Estigué agenollada una hora y mitja y durant aquest temps rebé la sagrada Comunió. De retorn a son domicili feu el trajecte a peu, perá ab alguna inseguretat al principi, per haver estat tant temps sense caminar: y de bella arribada, pujá y baxá dúes voltes l'escala ab gran facilitat.
Aquí fou quan son germá qui, fondament emocionat, no cessava de plorar -únic modo de desfogar son dols sentiment- no restantli ja cap dubte del miraculós prodigi, redactá, com pogué, el primer telegrama a sa mare, no tardant en comunicarho a sos amics ab algunes postals, una de les quals tingui la satisfacció de rebre un servidor dientme aixís:
«Aymadíssim amic: Ni puc de tant alegria que té el meu cor. ¡Pepeta curada! ¡curada! Ha sigut curada al postrarse devant l'imatje de la Santíssima Verge de Lourdes, que hi há en la santa Gruta. Dissapte, si Deu ho vol, ja li esplicarém. Besa ses mans son amic qui no sab lo que li passa. Jaume Galobart. Sbre. 2-908.»
Fins aquí la carta.
En la metexa dona compte de l'arribada dels pelegrins a Manrèsa y de les funcions celebrades en acció de gracies. A Manrèsa se li feu una mostra ben espóntánea d'afectuós entussiasme a la noya prodigiosament gorida, la quan aná a péu fins dalt de la Ciutat, acompanyada de sos dos germans, l'un ab qui feu el pelegrinatje y l'altre establert a Manrèsa.
El dimarts següent en la parròquia de Olzinelles (Pont de Cabrianes) se celebrá l'acontexement ab un nombre estraordinari de comunions, ofici solemne, predicant el senyor Rector Mossen Joán Sala, assistinti la dita senyorèta Galobart, y trissagi mariá a la tarde. A Navarcles hi hagué Comunió general d'unes 250 persones, ofici cantat pels jòves de l'Escola dominical, y a la tarde, trissagi cantat per les Teresianes y sermó, molt oportú, del senyor Rector Mossèn Eudalt Coma, terminant la funció ab besamans a la Verge que comensá la senyorèta curada, seguint després sa familia y amics y els fidels que omplien de gom a gom la iglesia.
A Olzinelles preparan ab aquet motiu una festa mes notable celebradora el dia del Roser de tot lo mon. En ella hi predicará matí y tarde el Dr. Ignasi Torredefiot, beneficiat de Manrèsa».
(De la Gazeta Montanyèsa)."

2 de gener del 2010

L'adhesió de Navarcles a la campanya contra la Llei d'alcohols (17-08-1908)

El Pla de Bages, núm.1304, 17 d'agost de 1908, pàgines 1 i 2.

En portada hi ha una notícia titulada "Campanya contra la lley d'alcools", referent a un acte d'aquella campanya, iniciada per la Federació Agrícola Catalana-Balear. El dia 15 d'agost es va celebrar al Teatre Nòu de Manresa un meeting, organitzat per la "Cambra Agrícola Oficial del Pla de Bages". A l'acte hi assitiren:

"Ocupaven l'escenari [...] y les representacions del Grèmi d'Agricultors de [...] Navarcles. [...]."

Així mateix hi hagué diverses adhesions, entre les quals:

"Municipis.- [...], Navarcles, [...]."

El pagament de la contribució de 1908 (28-07-1908)

El Pla de Bages, núm.1288 , 28 de juliol de 1908, pàgina 2.

S'hi inclou una nota referent al cobrament de les contribucions:

"Itinerari pera la cobransa de contribucions durant el mes d'agost pròcsim en els pòbles de la zona de Manrèsa.
[...]
Navarcles [...], dies 12 y 13.
[...]"

Les festes del centenari de la Guerra del Francès de Santpedor (28-07-1908)

El Pla de Bages, núm.1288, 28 de juliol de 1908, pàgines 1 i 2.

A la secció "Crònica de la comarca" hi ha una notícia referent a les festes del centenari de la Guerra del Francès de Santpedor:

"Es formá inmediatament després del Ofici la professó cívica la que doná el tòm general de les professons principals de la vila, fent cap a la casa del Timbaler: formaven en la professó [...], els somatents de [...] Navarcles, [...]."

Les festes del centenari de la Guerra del Francès de Manresa (10-06-1908 i 15-06-1908)

El Pla de Bages, núm.1251, 10 de juny de 1908, pàgines 1 i 2; i núm.1255, 15 de juny de 1908, pàgines 1 i 2.

Durant el mes de juny de 1908 es va celebrar a Manresa el centenari de la Guerra del Francès. En portada es publicà una crònica titulada "Festes del Centenari"; entre els diferents actes hi havia, el dia 9 de juny, la visita a Manresa dels Infants d'Espanya, Ferran de Baviera i Maria Teresa de Borbó:

"Al andèn [de l'estació de ferrocarril] esperaven al trèn real [...], Comissions dels Ajuntaments de [...] Navarcles, [...]."

El dia 14 de juny de 1908, es feu un acte en honor al somatent:

"Desde bòn matí es vegeren pels carrers de nòstra ciutat [Manresa], nombrosos grupus d'individuus del somatent del Partit de Manrèsa que venien per assistir a la Missa de campanya."

Després de la missa, el Capità general Linares, va passar revista als somatents:

"Desseguida el Capitá general acompanyat del Cabo de Partit y autoritats passá revista als Somatents de [...] Navarcles, [...].
El senyor Linares estrenyia afectuosament la má als desecendents d'aquèlls defensors de la pátria en l'any vuyt."