L’Excursionista. Bolletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas, Any VII, núm.67, 31 de maig de 1884, pàgines 310-311.
A la secció “Excursions”:
“SANT BENET DE BAGES (oficial) 25 de Maig de 1884.
La vigilia del día senyalat sortíren d’aquesta ciutat [Barcelona] los senyors Barallat (C.) y (H.) Llopis y Castellet, pera pernoctar á Manresa, ahont se trobava lo senyor Faura, y l’endemá acudiren á la propia ciutat ab lo primer tren los senyors Támaro, Massó y Grau. Reunits tots los excursionistas á Manresa á l’hostal de Sant Domingo, se trasladaren en una tartana llogada al efecte al ex-monastir de Sant Benet, situat com es sapigut en la vorera dreta del Llobregat, á poca distancia, (15 min.) per camí de carruatge en regular estat, del k. 7 de la carretera de Manresa á Vich.
Havent obtingut las claus del monument facilitadas pel senyor Sanromá, que es el qui está avuy en possessió del meteix, pogueren veure detingudament totas sas dependencias, fent llarga estada en lo claustre, ahont lo senyor Massó tragué un nombrós aplech de fotografías d’aquella joya del art románich, quals capitells, perfectament conservats molts d’élls, son d’inapreciable mérit artístich.
Dolguérense los excursionistas del estat d’abandono del monument, y al objecte de mellorarlo en lo possible y confiant en lo amor que ha demostrat per las cosas de la terra lo citat senyor Sanromá s’acordá indicar á la Junta Directiva de la ASSOCIACIÓ la conveniencia de fer present a dit senyor, qui sens dupte ho está ignorant, que las arrels de las plantas, que creixen allí com en un espés bosch, travallan las junturas de la construcció y acabarán per arrumar tan estimables despullas, si no s’acudeix a netejar lo claustre en temps oportú.
La Junta Directiva ha practicat ja aquesta gestió, que sens dupte produhirá eficás resultat, majorment tractantse de la persona en qui recau.
Durant sa estada en lo monastir los excursionistas tinguéren ocasió de saludar al Sr. D. Isidro Puig acompanyat de la seva estimable familia, quins senyors aquesta vegada, com en altra excursió anterior, se mostraren molt amables y obsequiosos ab los nostres consocis.
A la tarde, després de terminats los travalls, passaren los expedicionaris al vehí poble de Navarcles (20 min.) ahont dinaren, retornant á Manresa [...].
[...].”
