1 d’abril de 2017

Mn. Joan Guix participa a la festa major de Sant Martí de Tous (09-11-1919 i 07-12-1919)

El Sol de Tous, Any VI, núm.76, 9 de novembre de 1919, pàgina 1; núm.77, 7 de desembre de 1919, pàgina 1.

"PROGRAMA de festes que aquest poble [Sant Martí de Tous] dedica a son gloriós Patró Sant Martí, durant los dies 10, 11 i 12 del corrent mes amb motiu de sa FESTA MAJOR.
REL·LIGIOSES
[...].
Dia 11 .— [...]. A les deu i mitja ofici cantat per l'acreditada orquestra «Escolans de Sant Sadurní»; executant una de les millors Misses del seu repertori. Hi assistiran les magnífiques Autoritats locals, presidides pel Diputat provincial, senyor Guañabens i un delegat del senyor Girona. Enaltirà les glories del Sant Patró el Rvnt. Don Joan Guix, pvre. Ecónom de Navarcles. Després del ofici eixirà la Processó que seguirá el curs de costum. [...].
[...]."

Un mes després:

"Petita resenya de les festes que cel·lebrá aquest poble durant els dies de la Festa Major.
[...].
Seguidament es doná començ al Ofici. L'altar major estave abundosament il·luminat dónant-li bell cop de vista —ademés dels prop-veïns sacerdots— els qui eren fills d'aquí.
La part musical, l'interpretá, amb tota justesa i afinació l'orquestra referida ensalçant les glories del Patró el R. Ecónom de Navarcles D. Joan Guix conforme venia anunciat en el programa de festes. De magistral, pot calificarse la bella oració del R. Guix demostrant ser-ne possesor de qualitats oratòries; facilitat d'expresió; imaginació viva i penetrant, a la vegada que una veu clara i potent, dicció, netament catalana, que captivá al auditori durant la seva llarga peroració. Començá explicant el goig, l'emoció que sentia en aquells moments l'orador sagrat, al ocupar la cátedra del Esperit Sant, sient fill del poble, lo que li produia una satisfacció inmensa, evocant promte no sols els grats records de l'infantesa, sino de totes les edats i llocs que eren testimonis presencials d'altres temps, quan vivien llurs pares.
S'extengué en llargues consideracions per a enaltir la gloria del Sant Patró procurant infiltrar en el cor dels oients la necessitat de seguir llurs petjades, desapareguent aixís aqueixa ambició entre uns i altres (causa del malestar mondial) si voliem fer una societat d'homes conscients del llur deure.
Excitá a la práctica de la caritat, virtut noble que tots hauriem de conquerir, tal com ho feia el gloriós Patró, despreciant les riqueses i honors. No tindríem prou espai si volguéssim anar seguint punt per punt, tots els extrems que abarcá el sermó del R. Guix, sols ens cal consignar que fou sumament celebrat per quans tinguérem ocasió d'escoltar-lo.
Al eixir d'Ofici s'organitzà la processó que recorregué els carrers de costum; malgrat el temporal de vent, es vegé força concorreguda.
[...]."