El Sol de Tous, Any VI, núm.76, 9 de novembre de 1919, pàgina 1; núm.77, 7 de desembre de 1919, pàgina 1.
"PROGRAMA de festes que aquest poble [Sant Martí de Tous] dedica a son gloriós Patró Sant Martí, durant los dies 10, 11 i 12 del corrent mes amb motiu de sa FESTA MAJOR.
REL·LIGIOSES
[...].
Dia 11 .— [...]. A les deu i mitja ofici cantat per l'acreditada orquestra
«Escolans de Sant Sadurní»; executant una de les millors Misses
del seu repertori. Hi assistiran les magnífiques Autoritats locals,
presidides pel Diputat provincial, senyor Guañabens i un delegat
del senyor Girona. Enaltirà les glories del Sant Patró el Rvnt. Don
Joan Guix, pvre. Ecónom de Navarcles. Després del ofici eixirà la
Processó que seguirá el curs de costum. [...].
[...]."
Un mes després:
"Petita resenya de les festes que cel·lebrá
aquest poble durant els dies
de la Festa Major.
[...].
Seguidament es doná començ al Ofici.
L'altar major estave abundosament
il·luminat dónant-li bell cop de vista —ademés dels prop-veïns sacerdots—
els qui eren fills d'aquí.
La part musical, l'interpretá, amb
tota justesa i afinació l'orquestra referida
ensalçant les glories del Patró el
R. Ecónom de Navarcles D. Joan Guix
conforme venia anunciat en el programa
de festes. De magistral, pot calificarse
la bella oració del R. Guix demostrant
ser-ne possesor de qualitats oratòries;
facilitat d'expresió; imaginació
viva i penetrant, a la vegada que una
veu clara i potent, dicció, netament
catalana, que captivá al auditori durant la seva llarga peroració. Començá explicant
el goig, l'emoció que sentia en aquells moments l'orador sagrat, al
ocupar la cátedra del Esperit Sant,
sient fill del poble, lo que li produia
una satisfacció inmensa, evocant promte
no sols els grats records de l'infantesa,
sino de totes les edats i llocs que
eren testimonis presencials d'altres
temps, quan vivien llurs pares.
S'extengué en llargues consideracions
per a enaltir la gloria del Sant
Patró procurant infiltrar en el cor dels
oients la necessitat de seguir llurs
petjades, desapareguent aixís aqueixa
ambició entre uns i altres (causa del
malestar mondial) si voliem fer una
societat d'homes conscients del llur
deure.
Excitá a la práctica de la caritat,
virtut noble que tots hauriem de conquerir,
tal com ho feia el gloriós Patró,
despreciant les riqueses i honors. No
tindríem prou espai si volguéssim anar
seguint punt per punt, tots els extrems
que abarcá el sermó del R. Guix, sols
ens cal consignar que fou sumament celebrat per quans tinguérem ocasió
d'escoltar-lo.
Al eixir d'Ofici s'organitzà la processó
que recorregué els carrers de
costum; malgrat el temporal de vent,
es vegé força concorreguda.
[...]."
