La Tralla, núm.60, 16 de desembre de 1904, pàgina 4; núm.61, 23 de desembre de 1904, pàgina 2.
A la "Cartera de comunicacions" s'informa que:
"[...].
M. M. [Mauró Mantané], Navarcles.—La causa de que no hagi anat encare es per la seva molta extensió. No s'impacienti, que anirá.
[...]."
Al següent número finalment s'inclou la col·laboració d'en Mauro Montané, titulada "Cal fer sacrificis", en pro de la lluita catalanista; un dels seus textos més extensos:
"La lluyta que té empenyada el Catalanisme enfront del centralisme que patím y contra tots els enemichs de Catalunya, es gran, es cruenta, es la batalla d'un ideal de vida qu'empeny un sistema jove y caduch, absorbent y despótich, malfactor de totas las llibertats colectivas y individuals.
Els unitaris polítichs y vividors de tota mena, defensan per sa banda aquest sistema perque'ls porta á provincias á vegetar, perque'ls permet encare explotar colonias com Catalunya,que á falta d'altres (perdudas pel seu malversament) son las mellors.
Els catalanistas, els nacionalistas tots, també fem replega de tot nostre coratje, també breguém ab enteresa pera assolir per nostra estimada Catalunya un ideal de llibertat, una autonomía complerta, lo que'ns robaren, lo que fou nostre, lo que tornarém á rescabalar pesi á qui pesi, encar que si oposi tot una rassa, tot un mon, perque lo que's de rahó y justicia, tart ó aviat s'obra pas enfront de totas las iniquitats.
Per conseguir aquest bell ideal de nostres somnis, per arrivar á veure naixer aquesta aubada venturosa de nostra llibertat, cal fer molts sacrificis, cal suhar, cal trevallar la terra perque dongui fruyt.
Tots els catalans que's donguin vergonya de veure nostra Catalunya en l'estat en que avuy se trova y's migrin pera tornarla á veure lliure com avans, tots els que vulguin lluytar per nostra causa, que's la de tots els fills d'aquesta terra, tenen la obligació, el deber ineludible de trevallar en la tasca de nostres reivindicacions.
No podeu ser forsas isoladas aquí y allá, y per lo tant mancadas de tota forsa colectiva, sino que dehuen juntarse, formant agrupacions, centres catalanistas ahont se vulla que sían, que no pot quedar poble ni llogaret de quatre casas ahont el Catalanisme no hi tinga una representació potenta y vigorosa pera poguer fer sentir, quan convinga, la seva veu de protesta, la veu entussiasta de tot Catalunya.
Després, á mida que nostres cabals ho permetin, tením que ajudar ab nostres supcripcions á la premsa catalanista, que's la portaveu de nostras aspiracions y nostres sentiments.
Ab ella fruhím el relat d'una festa nostras á la quina no'ns ha sigut possible assistir; ella ens anuncia quan senyalan las ponentadas y ens convida á la protesta, ferma, grandiosa quan ha descarregat la tempesta en forma de lley ó decret sempre perjudicial per Catalunya, sempre al revés de nostres usos y costums, sempre atentatori á nostre dret y, en fí, ab ella sentím més animat nostre esperit disposats á la brega; las ben trempadas plomas dels seus articulistas ens marcan el viarany que'ns conduheix á la meta de las nostras aspiracions.
¿Qué fora el Catalanisme sense las sevas publicacions periódicas ó diarias? Una planta sense regó ni sol que puja feble y escanyolida.
Per aixó devém, tots els catalanistas que poguém, tenirlas en nostras casas, en nostres centres, aquestes publicacions, pera enfortirnos nostra ánima catalana, pera sadollarnos de bona doctrina per aprendre que'ns falta molt á saber y per ajudar als que trevallan més que nosaltres, sacrificantho tot: diners y temps.
Y després el trevall de propaganda sens cansarse may.
Al company de treball indiferent y descregut se li proporciona manera perque pugui enterarse de nostre programa, se li facilita algun de nostres periódichs; al enemich declarat se mira si's pot convéncer ab arguments irrefutables, ab la polémica seriosa, sens esfera d'acció y per tots los medis honrats devém trevallar per la Catalunya de nostres amors.
Cal sacrifici y molt trevall. Per causas menys justa que la nostra's vessáá dolls la sang en la passada centuria; per entronissar á un home sacrificavan las sevas vidas milers d'homes fanatisats per ell... ¿Qué no farém nosaltres per redimir á nostra Patria de l'esclavatje, pera retornar á nostra mare la seva llibertat?
Un home, un sistema de govern, no son res, no significan absolutament res en comparació d'una Patria avans lliure, gran y rica, y ara oprimida y indignament ultratjada.
Si tots hi fem un esfors, si tots trevallém ab fé y á mida de nostras forsas, cumplirém com á bons catalanistas y no ho serém de nom, sino de cor, d'acció.
Fentho aixís no es llunyá, no, el día tant de temps anyorat; mes, si enlloch de trevallar ens hi tombém pensant que vindrá per ell mateix, allavors no's queixém sofrim, parém l'altra galta perque'ls vingui milló pera marcans la cara, ajupím l'esquena perque'ns la sagellin nostres senyors d'Allende ab la vergassada de l'esclau.
A la "Cartera de comunicacions" s'informa que:
"[...].
M. M. [Mauró Mantané], Navarcles.—La causa de que no hagi anat encare es per la seva molta extensió. No s'impacienti, que anirá.
[...]."
Al següent número finalment s'inclou la col·laboració d'en Mauro Montané, titulada "Cal fer sacrificis", en pro de la lluita catalanista; un dels seus textos més extensos:
"La lluyta que té empenyada el Catalanisme enfront del centralisme que patím y contra tots els enemichs de Catalunya, es gran, es cruenta, es la batalla d'un ideal de vida qu'empeny un sistema jove y caduch, absorbent y despótich, malfactor de totas las llibertats colectivas y individuals.
Els unitaris polítichs y vividors de tota mena, defensan per sa banda aquest sistema perque'ls porta á provincias á vegetar, perque'ls permet encare explotar colonias com Catalunya,que á falta d'altres (perdudas pel seu malversament) son las mellors.
Els catalanistas, els nacionalistas tots, també fem replega de tot nostre coratje, també breguém ab enteresa pera assolir per nostra estimada Catalunya un ideal de llibertat, una autonomía complerta, lo que'ns robaren, lo que fou nostre, lo que tornarém á rescabalar pesi á qui pesi, encar que si oposi tot una rassa, tot un mon, perque lo que's de rahó y justicia, tart ó aviat s'obra pas enfront de totas las iniquitats.
Per conseguir aquest bell ideal de nostres somnis, per arrivar á veure naixer aquesta aubada venturosa de nostra llibertat, cal fer molts sacrificis, cal suhar, cal trevallar la terra perque dongui fruyt.
Tots els catalans que's donguin vergonya de veure nostra Catalunya en l'estat en que avuy se trova y's migrin pera tornarla á veure lliure com avans, tots els que vulguin lluytar per nostra causa, que's la de tots els fills d'aquesta terra, tenen la obligació, el deber ineludible de trevallar en la tasca de nostres reivindicacions.
No podeu ser forsas isoladas aquí y allá, y per lo tant mancadas de tota forsa colectiva, sino que dehuen juntarse, formant agrupacions, centres catalanistas ahont se vulla que sían, que no pot quedar poble ni llogaret de quatre casas ahont el Catalanisme no hi tinga una representació potenta y vigorosa pera poguer fer sentir, quan convinga, la seva veu de protesta, la veu entussiasta de tot Catalunya.
Després, á mida que nostres cabals ho permetin, tením que ajudar ab nostres supcripcions á la premsa catalanista, que's la portaveu de nostras aspiracions y nostres sentiments.
Ab ella fruhím el relat d'una festa nostras á la quina no'ns ha sigut possible assistir; ella ens anuncia quan senyalan las ponentadas y ens convida á la protesta, ferma, grandiosa quan ha descarregat la tempesta en forma de lley ó decret sempre perjudicial per Catalunya, sempre al revés de nostres usos y costums, sempre atentatori á nostre dret y, en fí, ab ella sentím més animat nostre esperit disposats á la brega; las ben trempadas plomas dels seus articulistas ens marcan el viarany que'ns conduheix á la meta de las nostras aspiracions.
¿Qué fora el Catalanisme sense las sevas publicacions periódicas ó diarias? Una planta sense regó ni sol que puja feble y escanyolida.
Per aixó devém, tots els catalanistas que poguém, tenirlas en nostras casas, en nostres centres, aquestes publicacions, pera enfortirnos nostra ánima catalana, pera sadollarnos de bona doctrina per aprendre que'ns falta molt á saber y per ajudar als que trevallan més que nosaltres, sacrificantho tot: diners y temps.
Y després el trevall de propaganda sens cansarse may.
Al company de treball indiferent y descregut se li proporciona manera perque pugui enterarse de nostre programa, se li facilita algun de nostres periódichs; al enemich declarat se mira si's pot convéncer ab arguments irrefutables, ab la polémica seriosa, sens esfera d'acció y per tots los medis honrats devém trevallar per la Catalunya de nostres amors.
Cal sacrifici y molt trevall. Per causas menys justa que la nostra's vessáá dolls la sang en la passada centuria; per entronissar á un home sacrificavan las sevas vidas milers d'homes fanatisats per ell... ¿Qué no farém nosaltres per redimir á nostra Patria de l'esclavatje, pera retornar á nostra mare la seva llibertat?
Un home, un sistema de govern, no son res, no significan absolutament res en comparació d'una Patria avans lliure, gran y rica, y ara oprimida y indignament ultratjada.
Si tots hi fem un esfors, si tots trevallém ab fé y á mida de nostras forsas, cumplirém com á bons catalanistas y no ho serém de nom, sino de cor, d'acció.
Fentho aixís no es llunyá, no, el día tant de temps anyorat; mes, si enlloch de trevallar ens hi tombém pensant que vindrá per ell mateix, allavors no's queixém sofrim, parém l'altra galta perque'ls vingui milló pera marcans la cara, ajupím l'esquena perque'ns la sagellin nostres senyors d'Allende ab la vergassada de l'esclau.
M. MONTANÉ"
