A la secció "Llibres nous":
"NAVARCLES - Notes históriques per Fortiá Solá. Manresa 1910.
El doctor Solá m'envía un exemplar de son assaig histórich sobre la pobació de Navarcles. El present me porta grata impresió. Ell, el poeta delicat, el sacerdot talentós, humil y feinador, ha enriquit la població fabril del Pla de Bages ab un álbum de recorts; ab un inventari de gestes y fets memorables, com una mena de breviari. Navarcles devè simpática mirada en els fulls de l'obra del meu company d'aula en el Seminari de Vich, el Dr. Solá, qui, durant el vicariat en aquella vila, la cová y ordená, omplint ses hores de repós, que son ben poques.
Sempre es grat per un poeta aturarse qualques moments a llegir en les pedres, en els vestigis de passats temps; y quan no s'hi veu rastre d'época en les pedres, en els vestigis, cercarlo en els arxius quina pols y rancior també tè cert encís. Aixó ha fet l'autor del llibre que'ns ocupa, y pera convéncers de la manera airosa en que ho ha practicat, no mes cal llegir el prólech que hi posa Leonci Soler y March, honorable patrici y custodiaire dels llegats de l'avior. Dona pler passarhi'ls ulls y el cor per aquelles curtes págines, en bona fé!
Recordo prou el temps en que al meu amich el tenía entretingut la recerca de datos pera aquest llibre. Alguna postal ilustrada del derruhit monastir de Sant Benet de Bages, y algun fil d'inspiració copsat sots els revellits claustres remarcables y que'm feia arribar, segur d'esser ben rebuts, foren la llevor germinal del llibre. La casa Guitart de Manresa diu que gaurda'l caudal de pergamins y llibres de aquell monastir. Allá fou ahont el doctor Fortiá lligá'ls primers datos pera arribar al índex tan ben ordenat y dispost. Els aficionats a n'aquesta mena de trevalls están de joia, car lo que's diu en el llibre NAVARCLES es inédit y atany a altres llochs, relacionats, tots, ab l'existencia del citat cenobi de Sant Benet, digne de tota atenció.
Al doctor Solá jo'l veig, no ab el respectable hábit talar, sinó ab la atrotinada capa de filosoph vigatá, ben embolicat, a la vora meu, gustant quelcom de la poesía d'aquella época en llibres que abdós dúyam amagats en aquell recó de l'aula del doctor Vives, Deu lo perdó! Com se me'n hi vola la ploma a recordar! Prou!
Segueixi, l'amich estimat, la tasca de capellá trevallador y bó, y no dubti que trovará valiosa recompensa.
ANTÓN BUSQUETS Y PUNSET.
