"Les malvestats d'una tempesta.
Varis pobles a la miseria
Varis pobles a la miseria
Apenes si el públic s'ha enterat de la tempesta desencadenada la setmana passada a la plana del Moianès. Tant sols noticies sense cap importància ens han donat a conèixer que dita tempesta havia ocasionat quantiosos perjudicis. Però rès se sab en concret de la horrorosa tragèdia que s'ha desenrotllat en varis d'aquells pobles muntanyencs.
Moià, Artès, Navarcles, Calders i Sant Fruitós de Bages, han sofert les greus malvestats de la tempesta. El primer [Moià] ha vist [...].
[...].
La tempesta venía del cantó de Manresa. Per això s'explica que d'ella n'hagin sofert dany els pobles d'Artés, Navarcles, Calders i Sant Fruitós de Bages, els quals han vist amb horror com se'ls emportava bona part de la cullita de ví i de cererals que teníen sembrada.
La descripció que acabem de fer mostra palesament els grans perjudicis causats per la tempesta. Son varis milers de persones que com conseqüència d'ella es veurán en la miseria més espantosa. Per què de miseria no en falta pas mai per aquelles encontrades. Es un pais plé de montanyes i en el qual l'hivern hi cau de valent. El cru fret mata quasi anyalment una bona part de la cullita. Si a aquesta miseria persistent, endémica del pais, s'hi afegeix una catástrofe com aquesta es pot suposar l'atribulada situació de la majoria de la gent d'aquells pobles.
Els percers, que son en gran majoría, treballs tenen per a que'l conreu de la terra els rendeixi el tribut del treball. Descomptades les parts de l'amo, que mai s'entén de raons, molts anys els agricultors pobres hi surten perdent en el conreu dels camps.
La gent que habita aquesta part de Catalunya es distingeix per una exagerada resignació. La darrera tempesta ens ofereix una nova mostra del que acabem de dir. Si la malvestat que acaben de sofrir allí dalt l'haguessin soferta una altra comarca qualsevol de Catalunya a ben segur que la veu de clemencia s'hauria deixat sentir per tots els indrets. Allí dalt, no. La mateixa pobresa de la gent els dona una excessiva resignació.
No cal dir tampoc que si aquesta tempesta s'hagués desencadenat en terres centralistes castellanes, el Govern hauría estat el primer de prometre ampar pels desgraciats.
No sabem que'ls pobles perjudicats per la tempesta hagin dirigit per ara cap súplica a les corporacions públiques. Tal volta sigui degut aixà a la negligencia de les autoritats locals que, dit sigui de pas, totes es distingeixen per una abulía aclaparadora.
Peró el poble pacient i perjudicat no té cap dret en resignar-se de tanta grossa manera. No té de buscar el remei d'aquesta miseria en l'emigració a altres punts de Catalunya. Son ciutadans com els demés de tot Espanya i els organismes de Govern deuen sortir al seu socor.
Catalunya ha prestat la seva generosa ajuda a molts pobles quan estat víctimes d'una forte desgracia com aquesta. Nosaltres, per humanitat, invitem als sentiments generosos del nostre poble a que contribueixin a la deguda reparació d'aquella pobre gent. Els diputats a Corts senyors Cambó i Claret deuen procurar que'l Govern els ajudi i el mateix han de procurar de part de la Diputació i la Mancomunitat, els diputats provincials. Ja no hi ha que dir que aquests pobles s'han de veure perdonats de pagar contribució. Això és el menys que aquestes corporacions deuen fer.
Es aquesta una hora propicia per a demostrar l'agraiment a aquella gent resignada, que sense vendre's la conciencia, ha dipositat tantes vegades la confiança en aquells representants polítics que han enarbolat la bandera catalana com a símbol de les seves reivindicacions."
