La Veu de Catalunya. Setmanari popular, núm.8, 21 de febrer de 1892, pàgina 5.
LOS BASTONERS
Son les balles mes hermoses
Que s'han vist may en lo mon,
Les de mena catalanes
Que 'n dihém ball dels bastons.
DEDICADA Á MON INTIM AMICH LO JOVE Y ENTUSSIASTA CATALANISTA
FRANCISCO DE P. GIRBAU Y CASTELLÁ
Miráulos que hi van joyosos
al devant la professó,
rumbejant totes ses gales
per ballá 'l ball dels bastons;
vestexen calceta blanca,
faldilla d' hermós color,
quasi tots faxa vermella
menys la d' un que sembla d' or;
aquest dú un bastó y bandera,
tots los altres dos bastons,
prop sos peus cascabells dringan
quan lleugers petjan lo sol;
en son cap voleyan llassos
y en sa cara brilla 'l joy,
puix sa vida es ballá y riure,
y donar colps de bastons
al compás de la dolsayna,
de la gayta ó fluviol.
Lo gayter sos tochs comença,
lo jovent alsa 'ls bastons,
ab sos peus pica la terra,
cascabells dringan mes fort,
fan un salt, bastons se topan,
surten nines als balcons,
y 'ls fadrins veyent que 'ls tiran
paperets, ginesta y flors,
saltan, brincan, giravoltan,
ventan colps de dret y tort,
al compás de la dolsayna,
de la gayta ó fluviol;
si algú 's pica 'ls dits no importa,
ni s' hi paran de tant joy,
lo cas es ballar y fora,
brincar molt y picar fort.
Quan los bastoners se cansan,
lo gayter cambia 'l toch,
y 'ls colps de bastons se mudan,
y lo ball també es mes nou;
a la plassa 'ls balls se paran
dels bastons á un colp ben fort.
Quan lo tálam prop s' ovira
lo gayter refila á doll,
y com braus peons que lluytan,
tots junts alsan sos bastons,
y cofoys saltan y brincan,
y lleugers fan giravols,
clavan colps per sota cama,
de revés, de dret y tort,
ara pican fort en terra,
ara sos propis bastons,
ara 'ls de company de banda,
ara 'ls del altre cantó;
y entre tant cascabells dringan,
y 'l ball sembla mes ayrós.
Si picant, bastons se trencan,
se n' estrenan tants de nous:
lo cas es picar y fora,
de bastons ja 'n dona 'l bosch.
Acabada aquesta balla,
tots junts cauen de genolls,
los clergues cantan un himne,
s' axecan los ganfanóns,
y endevant fins á la Esgleya
va seguint la professó;
lo gayter desa la gayta,
y refila 'l fluviol,
la marxa real entona
ab son espignet ayrós,
y al compás seu van donantne
los fadrins colps de bastons.
Si 'ls primers balls plascents eran,
aquest n' es encisador,
y si aquells eran ayrosos,
aquest n' es molt mes que tots.
Mes al fi lo ball s' acaba,
y fineix la professó,
los fadrins desan sas gales,
y 'l poble crida ab tristor:
—A reveure hermoses balles
que 'm teníu robat lo cor.—
Y 'ls homens que ayman sa pátria
van cridant ab veu de tró,
—Conservause balls hermosos
com cap mes n' hi ha en lo mon,
catalans ben ve de mena
ayrosenchs balls dels bastons.—
Y les nines rialleres
van dihent ab veu d' amor:
—Si 'ns plauen aquexes balles
mes ho fan sos balladors,
lleugers, com ayroses daynes
y ardits com nobles lleons:
si esperám les festes bones,
sols es pe' 'l ball dels bastons.
FRUYTÓS GRANER DE LA VILA.
Navarcles, diada de S. Valentí-1892.
