A la secció "La Publicidad agrícola" s'inclou una carta del Lluís Solervicens en resposta a un article anterior del Josep M. Valls, director de la secció, titulat "L'agricultura de Catalunya. El capital".
"Tindriem de cambiar la manera d'esser
Considerant, com diu el senyor Valls,
que'l capital es d'una importancia extraordinaria
per l'agricultura, planteijaré
aquí una qüestió que al meu entendre,
ha sigut un gran equívoc i un
gran retrás per a la nostre.
Tots sabem que'l conreu de nostre
terra i per tant sa producció, la major
part está confiada a masobers, parcers
o rabassaires, que conreuen la terra al
ters, mitxes, quart o quint de sa producció
i per desgracia la major part
també son los propietaris i arrendadors
que van malament. ¿Quin es el principal
factor d'aquesta anomalia que no
tindria d'existir? Per mi, la falta de capital.
¿Tindrien d'estar mancats del capital
indispensable per adobar i conreuar
los masobers i aparsers? No.
¿Qui tindría de facilitar-los el capital
si ells no en troben? Els propietaris.
¿Quina garantía tindríen? Los fruits
que produeix la seva propietat establerta.
¿Quins beneficis los reportaría? Escolteu
dos exemples.
No citaré noms perque no estic autoritzat
per a fer-ho, pro diré, que fa
uns tres anys anava de viatge amb un
propietari de unes tres hores de Tarrasa
i me digné, que ell tenía un presupost
anyal de 500 duros per a pagar
adobs els seus aparsers, que aquest capital
representava una tercera part del
adobs que'ls parsers posaven a les vinyes,
que les altres dugues parts els
parsers estaven obligats a pagárselas,
que si algún no podía, ell li anticipava
els quartos a cobrarse amb fruit per la
cullita.
—¿I quins resultats li sembla li dona
aquest capital aixís invertit?—li vareix
preguntar.
—No crec—me digué—que existeixi
capital que dongui més. Me explicaré.
Lo meu pare tenía 25 ó 30 parcers de més que cultivaben sobre 200 quarteres
més que jo no faig cultivar i cullía
de 800 a 1,000 cargues menys de vi que
un servidor, del que dedueixo que'ls 500 duros amb anys normals me valen
800 cárregues mes de vi i me quedan
sobre 200 quarteres que, plantades de
pins, dintre curts anys serán boscos,
que'm donarán llenya per a cremar i
brossa per a adobar infinitat de ceps.
Un altre cas: Me trovaba a casa de un propietari que te carrera, i la casualitat
volgué que mentres hi fos, vinguessin
una comissió de tres propietaris vehins.
Anava per retirarme quan a instancies
del amo i dels entrants, invitant-me a
que'm quedés, vareig acceptar-ho.
Després dels saludos de rúbrica, un
d'ells indicá que l'assumpte que allá'ls
portava, era per indicar-li que'l seu masover
lo había d'enganyar. Va citar varis
fets sense poder concretar-ne cap (i alguns
per cert ben estupits) i veient que
l'amo casi no'n feia cas, vi dir-li: "Senyor,
la prova es ben convincent, no fa
mes que 10 u 11 anys que'l te a la propietat,
era un pobre pelat, s'ha comprat
una casa, té remat, tenía dugues
mules millors que les nostres i encara
n'ha comprat un altre; doncs d'ahont
han tingut de surtir les misses sinó de
la seva propietat? Per aixó, pel be que
li volem, venim a avisar-lo, perque'l vigili." Escoltá aquell senyor tot aquell
garvell d'injuries sense comprovar-ne
ni una i quant hagueren acabat va contestarlos:
—Senyors, la satisfacció mes gran
que tinc quant vaig a la propietat, es
veure que'l masover llaura amb un parell
de mulas junyides que estoban i
trisan la terra com si res, veure un remat
d'ovelles per aquí, 10 ó 12 toçinos
grassos per allá, una munió de gallines
i conills, pilots grandiosos de fems,
sacs plens per aquí, patates i remolatxes
per allá, les feixes del conreu i vinyes
curulles de gra i fruit. Sí, senyors,
jo l'he ajudat a ser aixís al meu masover,
i de la ajuda ara en toquém les
conseqüencias tots dos; ell se fa ric
i a mi la propietat me dona més de la
meitat més que mai me había donat,
amb aixó els encarrego que no's molestin
a vigilar al meu masover, que ja sé
cuidarmen jo.—Amb aquest final se
despediren.
Al cap d'un ratet de haver surtit ells,
acabada la meva missió, me vaig retirar;
surtint vaig trobar als tres propietaris
discutint, i encarant-se amb mi
me digueren:
—Ja ha vist cóm ens ha rebut; es un
temerari aquet senyor.
Per tota resposta, vaig dir-los:
—Aneu a vostres propietats, compareu
la vostra producció amb la seva i
mediteu. Mediteu quina gran diferencia
hi hauría de la producció que avui fem
amb la que faríem, quin doll de riquesa
es pert, un doll de riquesa que mai
mes pot recuperar-se, com no's poden
recuperar mai més la major part d'erms
que per la deixadesa de no plantar-hi
pinyons han quedat a la eventualitat
dels temporals i aiguats emportant-sen
la terra i deixan esterizat al terreno,
que ni sois hi creix una farigola. Lo
que podría ser un bosch que després de
produir molt, sostindría un terreny nou
i fecont per tornar a produir es sols terra
neta i pedra.
Propietaris agricultors: deixeuvos de petits egoismes que porten miseria i mal-estar, enmiralleu-vos en els dos
exemples que vos dono, penseu sempre
que rés tenim que sigui més agrait que
la terra (donem-li que segur tenim que
amb bons redits nos ho tornará); no ens
fixem amb mesquineses, plantem arbres
a nostres erms i fent-ho eixís vosaltres
anireu bé, n'anirán los mesovers
i parcers i ferém gran a la patria.
Referent a producció, juntades les antecedents formes amb lo bon conreu
moltissim se tindria guanyat, ara falta
la colectivitat per a la compra-venta i
elaboració de productes, perque de rés
serviría la molta producció si lo que tenim
de comprar fos molt car i lo que venem
tenim de regalar-ho. Per combinar
aquestos dos factors es molt necessari
que propietaris, masovers i parcers cambiem lo modo d'eser o del contrari
tal com la mejor part obren nomes ho encaminen tot a la ruina.
LLUIS SOLVISENS [sic: Solervicens]
Navarcles, 4, 12, 17."
