Boletín de la Federación Esperantista Española, 2a època, Any I, núm.4, desembre de 1963, pàgina 10.
A la secció "Niaj Pioniroj" ("Els nostres pioners"):
"Sebastian Chaler Arnau
Li naskiĝis en la jaro 1883 en Vinaroz je kamparana familio kiu tiam, kiel la plimulto el la taglaboristaj kamparanoj, konis ekonomiajn malfacilajojn. [...].
Baldau li devis forlasi sian naskigurbon kaj familion pro manko de laboro kaj elmigris al Barcelono. [..].
Tiam la nomo de Tarrasa famiĝis kiel prospera urbo; tien iris la junulo Chaler kaj ekde tiu tempo Tarrasa estis lia vera urbo en kiu vivas, laboras, fondis familion kaj estas aganta por esperanto.
[...].
Li estis la animo de la tiama grupo Lumon el Tarrasa kaj aktive partoprenis en la esperantista movado de la estulta «Federado Esperantista Catalana» kaj ties regionaj kongresoj. Antaií nia milito tiel estis lia aktiveco por esperanto ke eĉ dum la dimanĉoj li vojaĝis 40 Km. gis la urbeto Navardes por tie gvidi kurson; sed alvenis la milito kaj kun ĝi la teruro, la teroro kaj la mizero: la aktiveco por esperanto kaj la esperantismo haltis cié.
[...].
Nun, la okdek jara Sebastiano Chaler, maljuna je la korpo sed vigía je la animo, daiiras sian oferadon por esperanto kaj en tiu aktiveco dronigas la plej fortajn batojn el sia vivo: la perdo de lia edzino kaj postvivi filón.
Estu tiuj ĉi linioj kontribuajo al la omaĝo por la okdek jara dato de lia naskiĝo kaj la kvindek jara jubileo de lia senhalta laborado por esperanto.
Giordano Moya Escayola."
"Sebastià Chaler Arnau
Va néixer l'any 1883 a Vinaròs en el si d'una família de pagesos que aleshores, com la majoria de pagesos jornalers, coneixien dificultats econòmiques. [...].
Més tard va haver d'abandonar la seva ciutat natal i la seva família per manca de feina i va emigrar a Barcelona. [...].
Aleshores el nom de Terrassa es va fer famós com a ciutat pròspera; allà va anar el jove Chaler i des d'aleshores Tarrasa és la seva autèntica ciutat on viu, treballa, va fundar una família i es dedica a l'esperanto.
[...].
Va ser l'ànima del grup Lumon el Terrassa aleshores i va participar activament en el moviment esperantista de la Federació Esperantista Catalana i els seus congressos regionals. Abans de la nostra guerra, era tan actiu per l'esperanto que fins i tot els diumenges feia 40 Km. al petit poble de Navarcles per fer-hi un curs; però va arribar la guerra i amb ella el terror, el terror i la misèria: l'activitat per l'esperanto i l'esperantisme es va aturar allà.
[...].
Ara, Sebastià Chaler, de vuitanta anys, vell de cos però alerta d'ànima, continua el seu sacrifici per l'esperanto i en aquesta activitat ofega els cops més forts de la seva vida: la pèrdua de la seva dona i sobreviure al seu fill.
Que aquestes línies contribueixin a l'homenatge pel vuitanta aniversari del seu naixement i el cinquantè aniversari del seu treball sense parar per l'esperanto.
Jordà Moya Escayola."
