La Renaixensa: diari de Catalunya, Any XXXIV, núm.3995, 26 de juliol de 1904, pàgines 7-12; núm.9596, 27 de juliol de 1904, pàgina 5.
"Meeting catalanista á Navarcles
Diumenge á la tarde's celebrà á Navarcles lo meeting catalanista organisat pera solemnisar la inauguració de la novella entitat d'aquella vila «Centre català Autonomista,» adherida á la Unió Catalanista.
Aquesta que responent á sa honrosa tradició may ha fet lo sort á la crida dels germans de patria que solicitan l'ensenyansa de las sanitosas doctrinas nacionalistas, respongué amatent al prech dels de Navarcles y's brindà gustosa á pendre part en l'acte de propaganda. Lo president de la mateixa senyor Martí y Julià, l'expresident en Joseph M.ª Roca, y'ls oradors senyors Llorens, Roca, Llangort y Casals foren los encarregats de predicar lo programa Autonomista á la vila de Navarcles. Sortiren donchs cap á dita població, essent rebuts á Manresa per una numerosa comissió de socis del Centre de Navarcles, de la Lliga Regional de Manresa y d'altres entitats catalanistas del plá de Bages.
D'allí se dirigiren á Navarcles ahont després de dinar junts ab los individuus del Centre, durant quin dinar regnà lo mes franch entussiasme y coral germanor y al acabament del que pronunciaren eloqüents y patriótichs brindis los senyors Sorribas, Llorens, Montaner, Llangort, Alabert, Roca y Martí Julià, anaren cap al local ahont s'havia de celebrar lo meeting que á aquella hora ja estava plé de nombrosa concurrencia representant de tots los estaments del poble; allí á mes d'hermosas y encantadoras noyas, hi havia honrats menestrals, gran nombre d'obrers de fábrica y béll aplech de pagesos de mans y cara colradas per las besadas del sol.
Poch avants de comensar l'acte arribà lo diputat pel districte, senyor Soler y March, que prengué assiento en la presidencia, á l'esquerra del president de la Unió senyor Martí Julià, qui tenia á la dreta al president del Centre de Navarcles.
Lo parlament d'obertura lo pronuncià lo president del Centre, en Teodor Sorribas, dihent: Navarclins: Hora es ja de que'l Centre català Autonomista dongui senyals de vida y espliqui l'obgecte de la seva constitució; son desitj es espandir los ideals autonomistas y coadjuvar á treure'ns lo jou centralista que'ns endogala y anorrea nostras activitats; lo dia en que ho poguém assolir, nostra patria tornará á esser rica y plena com en l'antigor. Cal ja que deixém los caminadors y que acoblantnos sota'l lema august de «Patria, llibertat y progrés» ajuntém nostres esforsos pera demanar ó exigir la autonomia integral de nostra terra.
Per aquest obgecte estém avuy reunits, y pera escoltar als apòstols de la Unió Catalanista, cap y casal del catalanisme, l'explicació del seu programa, l'únich ab lo que podrém assolir la llibertat de nostra terra, retornarli la perduda orsa y estroncar lo riu d'or que d'ella en treuhen y que en lloch de tornarlo convertit en milloras ve en forma de sangoneras que acaban de xuclar las migradas energias que li deixan. Traballém ab fé y ardidesa per nostra patria y aviat podrém donar lo crit de «Visca la llibertat de Catalunya.» Grans aplausos.
Seguidament cedí la presidencia al president de la Unió, senyor Martí Julià, qui endressá als concurrents lo següent parlament: Navarclins y gent del Plá de Bages: la Unió Catalanista sent gran satisfacció al inaugurar aquest Centre que com altres de diferents indrets de Catalunya será lo nucle sá que empelti las doctrinas sanitosas que han de portar lo bé de nostra terra. Vos prego las escolteu sense prevenció, que nostras doctrinas al inrevés d'altras que crean y atian odis, sols tendeixen á agermanar á tots los catalans en lo comú amor á la patria, que s'ha de traduhir en son propi benestar, y á portar la veritable llum als esperits. (Molts aplausos.)
Despues de llegir lo secretari la llarga llista d'entitats autonomistas que s'adheriren al acte, lo president cedí la paraula á en Lluis Trulls de l'Associació obrera de Manresa, qui demostrà que'ls ideals catalanistas no tantsols no son contraris als obrers sino que ab prou feynas se'n trobarian d'altres que mes los afavoreixen. Al efecte analisá lo lema de la revolució francesa igualtat, llibertat y fraternitat, tal com l'entenen los descendents d'aquells jacobins, posant de relleu l'avens que socialment representa l'interpretació que li donan los catalanistas.
La igualtat, digué, la volém, mes no igualtat en que tots estigan malament, sino en que tots progressin dins de la seva esfera moventse baix lo just lema de la equitat. Lo Catalanisme vol que Catalunya sia mestressa y senyora de lo seu, servant sos usos, lleys y costums. La llibertat la volém, no sols pel individuu, sino pel municipi, comarca y nació; volém que'ls pobles no sian dominats pels altres sino confederats per llassos d'amor y germanor. Rebutjà lo titllat d'exclusivistas que'ns donan, citant l'amor ab que'l catalanisme mira no sols al poble català sino á tots los que lluytan pels ideals nacionalistas. Acabá recomenant als obrers que estudiessin las doctrinas catalanistas verament lliberals y inspiradas en l'amor al poble. (Grans aplaudiments).
En Pelegri Llangort que parlà en nom del periódich La Tralla, saluda en nom d'aquest á tots los allí acoblats. Referintse als que de ensan la patria Universal, sense mostrarsen contrari, digué que devém servar lo mes preuhat dels nostres amors pera la que coneixem y s'adapta millor á nostre modo d'esser. Feu una atinada explicació de lo que devem entendre pel concepte de patria, recordant las tristas escenas que's desenrotllaren quan las guerras colonials, los desembarchs de jovent esgroguehit y aniquilat, restos de la joventut sana y forta que s'emportaren no á defensar la patria, sino á nóminas de generals fracassats. Perdudas las colonias, afegí, los que desgovernan á Espanya, las han cercadas á Catalunya y per aixó d'aquí n'arrencan al any 900 fills de mare mes que á las altres regions y fan pagar als catalans 87 pessetas per any, á cadahú, mes que ais altres habitants de la península. Devant lo clam de nostras justas queixas, lo Govern no respon ab rahons sino enviant falsos redemptors, pagats á sou, per que desvihin las aspiracions del nostre poble y las enmenin per mals viaranys. Aixó s'ha d'acabar, digué, y acabará quan tots siguem catalans de soca arrel, quan tots nos convencém de que dins del catalanisme hi cabem tots, republicans y monárquichs, católichs y masons, mentres sobreposem á tot l'amor á Catalunya. Veniu tots sense prevenció; penseu que al travallar per Catalunya travalleu per vosaltres y ajuntant nostres esforsos posarem á nostra estimada patria al lloch que de dret li correspon. (Grans aplausos).
En Joan Roca que parlà en nom del «Centre Català» de Sabadell, digué que fonamentantse'l Catalanisme en las doctrinas particularistas sustentadas sempre per nostre poble, al defensar la llibertat individual de tots los catalans, lògicament ha de voler la de Catalunya, perque de dret li pertoca y pera recobrar lo que indegudament li fou arrabassat. Tenim la obligació, afegí, de servar lo que'ns llegaren nostres avantpassats y ho lograrem pesi á qui pesi. A continuació feu una succinta historia dels diferents atentats comesos contra los drets de Catalunya desque s'entronisá una dinastia de nissaga extrangera á consequencia del acort pres en lo compromís de Casp. Exposá los principals principis catalanistas y'l desitg de que tots los catalans tingan plena conciencia del seu dret pera que junts reclamin y exigeixin la personalitat que á llur nació li pertoca.
Rebutjà lo titllat de retrogados que'ns donan alguns lliberals que no capeixen lo que's verdadera llibertat imbuïts pels principis uniformistas contraris a lo que disposa la naturalesa. La igualtat devant de la lley tots la volém, per aixó no volém conquistar paissos forasters, mes tampoch volém esser dominats, puig ja som prou grans pera governarnos sols. Despres d'exposar brillantment altres punts de la doctrina catalanista acabà recomenant als catalanistas navarclins los espandeixin arreu. (Fou molt aplaudit).
Lo senyor Alabert, de la «Lliga Regional» de Manresa saludà á la «Unió Catalanista», donà l'enhorabona al Centre Català Autonomista de Navarcles y als demés navarclins y endressá una entussiasta salutació á las noyas allí congregadas, mares de demá, que ensenyarán á llurs fills l'existencia d'una patria volguda, á la que cal estimar ab tot lo cor. He vingut pera dir-vos que sota'ls plechs de la bandera barrada, tres voltas santa per son lema d'amor, trevall y virtut, hi caben tots los bons catalans. Vosaltres direu: si aixó es cert perqué n'hi ha que os combaten? Nostres contraris podém dividirlos en dugas collas: una formada pels que ho son per peresa d'estudiar nostras doctrinas, per prejudicis que no han volgut esvahir; y l'altre pels que coneixent-las las rebutjan per no ajustarse á las seas conveniencias. D'aquets darrers ne fem cas més; á aquells los hi diém: Catalanisme vol dir amor á Catalunya; si d'aquí arranquém, qué hi ha en aixó de censurable? Nosaltres nos acoblém pera salvar á la patria de las unglas que la tenen esgarrapada; nostra barrada bandera ho es ab sang de tots los catalans y per aixó volém que tots nos ajudin á enlayrarla fins al lloch en que siga doser de tots los fills d'aquesta terra.
Los actuals partits polítichs están mancats d'ideals; tot en ells es xorch y podrit; recordeuvos recentment de la cridadissa que axecaren pera que no's concedissen los suplicatoris, precisament los que preconisan l'igualtat de paraula y en la práctica volen viure ab tots los privilegis. Los mateixos noms que's donan vos demostrará sa falta d'ideals: monteristas, mauristas, moretistas, canalejistas, blasquistas, sorianistas, salmeronians, en una paraula, l'enlayrament de l'home que claudica, no'l de l'idea que perdura.
En front d'aquets partits estem nosaltres, idolatras sols de nostra patria, pera cridar als aymants de la terra que inconscienment ajudan á enlayrarse als vividors, á que vinguin sense distinció d'opinions á travallar pel bé d'ella. Acabá ab brillant paragraf, recomenant á tots pera que deixant de banda personalismes y petitesas s'acoblessin al mágich crit de «Visca Catalunya autónoma». (Molts y repetits aplausos).
L'obrer Llorens que parlá en nom del «Centre Catalunya» de Sant Martí de Provensals mostrá sa conformetat en esser un dels «cuatro locos» que'ls enemichs dels catalanistas deyan, puig sentía lo deliri de llibertat per Catalunya y per tots los catalans.
Nosaltres, digué, al veurer al poble desviat li recordem son deber dihentli: catalans, recordeuvos que aquí sou los amos y que altres vos manan. Catalunya, vostra mare, jau oprimida pel jou del centralisme, si sou fills dignes travalleu per deslliurarla.
Continuá son valent parlament esgranant alguns punts de las Bases de Manresa demostrant sa bondat y las incombatibles rahons que'ls abonan. Se fixá principalment en lo servey militar voluntari que estatuheix ditas bases, del que feu una xardorosa defensa, comparantlo despres ab lo de quintas y obligatori, posant de relleu sa innegable superioritat. Despres de recomanar al auditori que s'acostumés á pensar ell mateix no fent cas de lo que diuhen molts falsos redemptors l'exhortá á travallar fins assolir l'autonomia absoluta de Catalunya. Fou llargament aplaudit.
En Joseph M.ª Roca que parlà á continuació, digué, si fa ó no fa, lo que segueix: Catalans, los meus companys han esgranat los principals punts del programa catalanista; crech que haureu comprés perfectament de lo que tracta; no vull insistir en lo mateix tema per no ferme pesat.
Crech que al sentir lo que volém, nostra llengua, empleats catalans, servey militar obligatori, lleys y Corts catalanas y qu'ls plets adhuch en darrera instancia se resolguin á Catalunya, preguntareu: com podrem obtenirho? Jo dich, tinguém present que'l Govern no ho donará jamay de grat com ha demostrat ab los altres pobles en que ha dominat. Cal per lo tant que per obtenirho, los catalans nos fem dignes y estudiém las causas per las que perderem nostra llibertat, pera remediarlas y poguer assolirla altre volta. S'ha dit que la perderem á Casp; es cert, més lo fet de Casp fou la consequencia natural y lògica d'altres causas que havían ja de temps comensat á corcar la personalitat catalana; fou consequencia de la descatalanisació dels habitants d'aquesta terra que de mica en mica anaren perdent son caràcter y sas virtuts. Casp fou lo resultat natural dels regnats de Joan I y de Martí l'Humà; fins al primer s'havia conservat ab tota enteresa l'esperit catalanesch, més despres los catalans anaren deixant insensiblement parrachs de sa dignitat en los esbarzers de la corrupció, y aixís al comensarse á rey de nissaga castellana, s'aguantaren perque ja estavan prostituhits; de no estarho, ó l'haurían foragitat ó s'hauria perdut la terra. Alashoras, ja's bordejavan las costúms y lo corch d'exóticas usansas malmetia lo fins alashoras sá y fort tronch de la familia catalana; las costúms perdudas, tots los vicis entronisats y las virtuts oblidadas y aborridas. Aixó fou causa de que'l rey foraster pogués arrabassar la corona d'un poble que ja desde llavors tenia perduda sa personalitat.
Cal donchs que la reconstituhím y que enmirallantnos en nostres avantpassats d'aquella época fem al revés de lo que feren. Cal que'n la familia catalana regni l'amor y la germanor, que practiquém las bonas costúms y foragitém als vicis, sadollant al poble de virtut. Sino ho fem aixís, predicarém debades; sino recobrém l'ánima catalana, no vindrá la llibertat, puig no'n serém dignes. Cal esser honrats, no sols semblarho; cal que'ls notaris tingan poca teyna perque cada paraula de català sía una escriptura. Fora vicis que fan malbé'l cos y l'ánima y destruheixen la familia; fugim dels vicis y devant de la temptació pensém en la familia y posemla sota'l doser de la virtut.
Fém-lo aquest trevall de mica en mica; feulo vosaltres obrers, en los tallers, menestrals y burgesos, pagesos en la trevallada, homes de carrera y de negoci, sens deixarvos aclaparar á lo molt que's fan esperar sos fruyts; sino'ls gaudim nosaltres los tindrán á plaer los nostres fills. Recordeu l'exemple que us dona la naturalesa; Catalunya tenia avans sas montanyas cubertas de boscos que regularisavan las plujas y evitavan las tempestas; foren tallats arrán de soca y'ls ayguats tormentosos xaragajaren las terras de conreu y malmeteren las cullitas; vosaltres, allissonats per l'experiencia, sentint la coïssó del dany sofert, si voleu evitar semblants malvestats, repobleu los boscos sembrant arbres que ja sabeu no veureu alts, mes vos basta ab sapiguer que'ls deixareu als vostres fills. Fem-ho tots aixó, ab l'arbre del Catalanisme y sino lo vegém gemat al menys los nostres fills s'estalviarán las tempestas que de ponent nos venen y s'emportan la terra de saho al fons del mar.
Catalanistas navarclins: al que no siga honrat, al que tinga vicis, no'l vulgueu; seria una poma corcada que macaria á las altras. Vosaltres, donas, que ab la vostra presencia honoreu aquesta festa, també teniu la vostra missió; bona part de la feyna heu de ferla vosaltres, incolcant als vostres fills aquestas ideas, fentlos bons, carinyosos, que tingan dolls de caritat fins pels enemichs; bressoleulos ab cansons catalanas que no s'oblidan ja may més; diguéu-loshi que sols tenen una patria, feu que sigan honrats catalanistas y quan sigan grans veurán al Orient lo sol de la llibertat de nostra terra. Llarga ovació que's repeteix al donar lo senyor Roca un crit de «Visca Catalunya».
Seguidament parlà lo Dr. Martí Julià que fou saludat ab una llarga salva d'aplausos. Acallats que foren, digué: Catalans, penso que ab lo que heu sentit haureu format clar concepte de las aspiracions del Catalanisme y de lo que volém los que l'aném predicant per las encontradas de Catalunya. Y penso que ho haureu capit perque coneixereu l'abim que hi ha entre las ideas polítiques y las nostres que son socials; y dich abim perque en l'Estat espanyol, sols las ideas nacionalistas representan moviment d'avens mentres que las altres lo representan regressiu.
L'avens de l'humanitat está enllassat d'un modo positiu ab la llibertat; lo progrés dels pobles se traduheix en disminució de la política y aument de l'intervenció del poble en la governació del Estat. Per aixó la doctrina nacionalista (govern del poble pel poble sense cap intervenció extrangera) es la que representa lo mes alt grau d'avens y progrés, mentres que'ls Estats son governats per oligarquías de vividors que sols lluytan pel us de fruyt de dita governació.
Catalunya posseheix los elements indispensables pera que puga considerarse organisme natural complert. L'Estat no es un organisme natural, sino artificial que forsosament va á parar á mans d'oligarquias quan las nacionalitats han perdut sos medis propis.
Defensém lo dret de las colectivitats naturals, l'amor á la propia vida, lo mateix en los pobles que'n los homes. La nacionalitat es l'espandiment de la nostra personalitat y per aixó la estimém y per dignitat hem de ferla lliure.
Lo Catalanisme es una doctrina molt més lògica que altres polítiques, que com filla de la pensa dels homes sempre senten lo domini d'aquests y degeneran en un dels tants partits; lo Catalanisme no té altre programa que'l que está escrit en las lleys de la Naturalesa y per aixó ha tingut d'acceptar tots los fets que comensant en la llibertat individual acaban en la de la nació y per aixó considera personalitats jurídicas á totas las manifestacions que tenen vida natural.
Lo Catalanisme que vol la llibertat de tots los catalans, tindrá'ls seus cossos legislatius y administratius formats directament per tots los Estaments de la societat y sos membres serán verdaders representants d'aquesta y no mandataris de fraccions polítiques com succeheix als Estats.
Lo Catalanisme troba obstacles com ne troba tota idea nova; mes es l'idea que transformará á l'humanitat fent que no existeixin organismes superiors á las nacionalitats, quinas viurán agermanadas per la federació. Nosaltres sabem que aquestas doctrinas no s'implantarán tot seguit, mes la prediquem perque estem convensuts que produhirán un bé lo día que ho sigan.
Hem de preparar la resurrecció d'aquest poble avuy esmortuhit, hem de preparar lo regnat de la Justicia y l'amor que sols existirá quan sian implantadas las ideas nacionalistas que no son fillas de la pensa d'un observador sino de la naturalesa.
Grans y estrepitosos aplausos que duraren bella estona.
Despues de donar mercés á tots los que havían pres part en l'acte lo Dr. Martí donà aquest per acabat; durant tot ell regnà molt d'entussiasme que s'exteriorisá sovint ab grans aplausos."
L'endemà, s'afegeix la següent nota:
"Erro.— En l'edició d'ahir en la ressenya del meeting celebrat á Navarcles, y en l'extracte del parlament pronunciat per en Joseph M.ª Roca, al exposar lo que demanem los catalanistas, equivocadament diguerem servey obligatori en lloch de dir voluntari. Consti, donchs, aixis, per mes que creyem que'l bon sentit de nostres llegidors ja's feu cárrech de que era un erro involuntari."
