La Tralla, núm.92, 28 de juliol de 1905, pàgina 4.
Una altra col·laboració d'en Mauro Montané, titulada "Sobretot el Quefe". Hi critica el funcionament de Unión Republicana i, concretament, al seu president, Nicolás Salmerón (el cap visible del partit juntament amb Alejandro Lerroux). Alhora fa bandera del republicanisme federal.
"Els republicans unitaris de totas las Espanyas han afermat una vegada mes en la última assenblea tinguda á Madrid la soberania del seu mayestatich Quefe D. Nicolau Salmeron.
Han realisat una obra grandiosam han adelanat un pas de gegant en l'adveniment de la seva República, han mostrat un Senyor seu, han donat facultats á un home perque desde son trono magestuós de quefe dicti ukasses imperials excumuniqui als súbdits republicans, que no cumpleixin els seus mandats, han nombrat qui'ls mani ja ho tenen tot..... ditxosos.
Y d'aquí'n avant els d'últim rengle, 'ls cegos, continuarán esperant la revolució, la salvació obrera, la emancipació del prolilariat la..... pepa y entrenant els caps grossos, els espavilats, els obreros que no suhan, continuarán xalántsela á costellas de la idem..... passarán els istius en las calurosas salas de máquinas... dich de Piedra y la revolució per sempre buena.
Cal que s'hi ficsin els obrers catalans que de bona fe estimin l'ideal republicá en aquesta comedia en la que hi serveixen ells de pallassos. Dintre'l nacionalisme hi som á milers els republicans y no tenim quefe ni senyor: nostre guia y nostre nort es la Patria y la Autonomia, lo demés ja vindrá, la Federació es nostre suprém ideal.
Una altra col·laboració d'en Mauro Montané, titulada "Sobretot el Quefe". Hi critica el funcionament de Unión Republicana i, concretament, al seu president, Nicolás Salmerón (el cap visible del partit juntament amb Alejandro Lerroux). Alhora fa bandera del republicanisme federal.
"Els republicans unitaris de totas las Espanyas han afermat una vegada mes en la última assenblea tinguda á Madrid la soberania del seu mayestatich Quefe D. Nicolau Salmeron.
Han realisat una obra grandiosam han adelanat un pas de gegant en l'adveniment de la seva República, han mostrat un Senyor seu, han donat facultats á un home perque desde son trono magestuós de quefe dicti ukasses imperials excumuniqui als súbdits republicans, que no cumpleixin els seus mandats, han nombrat qui'ls mani ja ho tenen tot..... ditxosos.
Y d'aquí'n avant els d'últim rengle, 'ls cegos, continuarán esperant la revolució, la salvació obrera, la emancipació del prolilariat la..... pepa y entrenant els caps grossos, els espavilats, els obreros que no suhan, continuarán xalántsela á costellas de la idem..... passarán els istius en las calurosas salas de máquinas... dich de Piedra y la revolució per sempre buena.
Cal que s'hi ficsin els obrers catalans que de bona fe estimin l'ideal republicá en aquesta comedia en la que hi serveixen ells de pallassos. Dintre'l nacionalisme hi som á milers els republicans y no tenim quefe ni senyor: nostre guia y nostre nort es la Patria y la Autonomia, lo demés ja vindrá, la Federació es nostre suprém ideal.
M. MONTANÉ
Navarcles 21 Juliol 1905"