Butlletí de la Associació d’Excursións Catalana, Any VI, núms.58-59, juliol-agost de 1883, pàgines 128-135.
“EXCURSIO COL-LECTIVA A MANRESA y ST. BENET DE BAGES.
DIAS 5, 6 y 7 DE JANER DE 1883
Extracte del Acta.
La nit del 5 de janer últim arribávan á Manresa, procedents de Barcelona y á l’hora de reglament, en lo tren que surt d’allí á las 5h50 de la tarde, los Srs. D. Ramon Arabía, D. Roman Arnet, D. Manuel Crusat y D. Baltasar Decrey. [...].
[...].
[L’endemá, dia 6,] Fetas las gestions oportunas pera obtenir las claus del monastir de St. Benet de Bages, y al dirigirnos á la posada, tinguérem lo gust de veure als consocis Srs. Miró y Soler (don Lleonci), [...].
[...].
Lo día 7, de bon matí, lo día no presentava bon aspecte, y temerosos d’una pluja no llunyana, nos dirigírem á St. Benet de Bagés, acompanyats dels Srs. Sanromá y los delegats don Joan Ribera y D. L1eonci Soler, succehint lo meteix que havíam pensat. Als 10 m. de haver sortit de Manresa, comensá una pluja que’ns molesta més de lo regular, obligantnos á pendre los carruatjes. A las 10h m. [matí], deixant la carretera de Vich, després de passat lo poble de St. Fructuós de Bagés y avans d’arribar al de Navarcles, prenguérem la dreta del Llobregat y als pochs minuts se presentavan á nostres ulls las rónegas parets del monastir de St. Benet y son campanar y mirador. Si aquest edifici fós ben conegut y degudament estimat, altra sería la seva sort, puig conservantse íntegro son ombrívol claustre y lo cos exterior de la iglesia ab sas tres ábsides de correctas formas y sólida construcció, no s’esperaría, no, á que aquestas interessants obras seguíssen la meteixa vía de destrucció que las demés dependencias anexas están corrent á passos de gegant, y se buscaría un medi pera preservarlo de una prompta y total ruina. Ensorrat lo pis del pati abacial, desmoronadas las parets, havent fet seguir sostres y escalas al ensorrarse, quedant soterrats los grandiosos cups y cellers y moltas de las dependencias més modernas, sembla providencial que en mitj de tanta ruina y á despit del seu mal estat, quedi en peu lo claustre, en lo qual cada capitell es una página de pedra en las que hi han esculpits, ab especial carácter, los avensos artístichs de sos modeladors, algunas costums d’aquellas remotas edats, com la cassa d’altura, lo baptisme per inmersió, verges, ángels, sacerdots, frares y estranys animals entremitj de magnífichs entrellassats, alguns dels quals, per fortuna, semblan acabats de esculpir.
Crida l’atenció, y lo qui escriu aquestas ratllas creu ser lo primer en haverho fet notar, una sepultura de las anomenadas olerdulanas, posada entre altres pedras pera formar una paret seca á la vora del camí que de la iglesia conduheix á la vehina fábrica de J. Puig y C.ª y al peu meteix de las parets del temple.
Visita de impressió pot dírsen de la feta al monastir, essent necessari més temps del que va disposarse, perque no bastan dúas horas pera ferse cárrech de un monument que canta nou sigles de existencia, y en lo qual s’han anat acumulant construccions de distintas épocas y pera objectes molt distints.
De retorn á Manresa [...].
[...].
Lo Secretari accidental, JAUME MONRÁS Y MAS.”
