31 de juliol del 2011

Festa Major, campanya electoral i conferència (16-02-1914)

El Pla de Bages, 16 de febrer de 1914, núm.2926

"Notícies de Navarcles. Ens comuniquen que ha passat la festa Major sense incidents.

La professó en honor de Sant Valentí, patró del poble, i de desagravi a la Creu Santa, per la profanació de que fou objecte dies enrera de qual fet repugnant varem donar compte oportunament, fou un aconteixement. Nombrosos socis del Centre Catalá Autonomista i tots els de l’Escola Dominical, hi assistiren amb atxa formant dues llargues fileres que’s calculen uns dos cents.
-La vetllada celebrada la nit del dissapte i diumenge en el Centre Catalá, a benefici dels soldats fills de Navarcles que son a Melilla, resultá un éxit recaudantse setanta dues pessetes. Hi cantá amb gran gust artístic la tiple senyoreta Maria de la C. González, resident a Sant Fructuós, que fou acompanyada al piano per l’inteligent mestre nostre amic en Josep Mir.
Quan s’acabava la vetllada el digne i actiu president del Centre, nostre bon amic don Valentí Vintró, llegí una carta que s’acabava de rebre del meritíssim manresà don Leonci Soler i March, saludant al Centre Català Autonomista i a tots els amics de Navarcles. La lectura de la carta fou rebuda amb una entussiasta ovació i’s donaren visques al diputat del districte.
El senyor Vintró, en breus pro vibrants paraules recomaná a tots que treballin perque triomfi la moralitat política i administrativa, l’ordre i el progrés del districte que simbolitza la candidatura del senyor Soler i March. Llarcs aplausos aculleixen les darreres paraules del senyor Vintró.
Malgrat la demagogia imperant, Navarcles donará si no la majoria un respectable contingent de vots a favor del benemerit senyor Soler i March.
La segona conferencia que sobre’l tema la “malatia dels ceps”, doná ahir el senyor Mestres, fou ben reconeguda i profitosa pels vinicultors, que ovacionaren al conferenciant al acabar el seu treballm que desenrotllá amb gran claretat i detalladament".

Conferència sobre viticultura (28-01-1914 i 03-02-1914)

El Pla de Bages, Any XI, núm.2911, 28 de gener de 1914, pàgina 3; núm.2915, 3 de febrer de 1914.

A la secció "Notícies":

"Conferencies sobre viticultura a Navarcles- El digne i actiu president del Centre Catalá Autonomista de Navarcles nostre distingit amic i ric propietari agricultor don Valentí Vintró, ens comunica que en dit Centre s'hi donarán un cicle de conferencies sobre viticultura, inaugurantse el dia 2 del pròxim febrer, festivitat de la Candelera.
La inaugural ha sigunt confiada al ilustrat enginyer don Isidro Campllonch, de l'Estació Enològica de Vilafranca del Panadés, havent escullit el tema: «Adobs de les vinyes».
El senyor Vintró fa avinent per nostre conducte a totes les entitats de la Comarca, que queden convidades al acte i que s'agrairá l'assistencia." 

Uns dies després:

"De Navarcles. La conferencia sobre viticultura donada ahir en el Centre Catalá Autonomista, per l’enginyer de la Estació Enológica de Vilafranca del Panadés, don Isidro Campllonch, fou un exit.
El saló del Centre va omplirse com mai s’havia vist en actes semblants, sortir molt complaguts els concorrents.
El distingit conferenciant amb claretat i eloqüencia desenrotllá el tema, i portá el convenciment al auditori dels bons resultats que poden els tractaments que aconsella.
Al acabar el conferenciant fou molt aplaudit i felicitat.
Hi havia representacions de Sampedor, Sallent, Sant Fructuós de Bages, Cabrianes, Viladordis, Calders, Talamanca i Viladecaballs.
Per les ensenyances que de la conferencia es desprenen, hi ha intent de ferla estampar i repartirla profusament entre la classe agrícola i principalment als viticultors."

Carta oberta n. 4 de Valentí Vintró a l'alcalde Errasti (17-01-1914)

El Pla de Bages, 17 de gener de 1914, núm.2902

Carta oberta número 4

"Al Sr. Alcalde de Navarcles

Sr. Alcalde: Continuen les amenaces contra la meva persona i fins m’han assegurat que vos meteix vareu dir a alguna persona de Manresa que’m passaria alguna cosa si no desistís de la campanya començada.

Hombre, si es que teniu coneixement d’algun complot contra mí, m’haurieu d’avisar –quan menys- perque suposo deveu saber que la llei mana a les autoritats que amparin la vida i els interessos de tots ¿enteneu bé? De tots els ciutadans, sense diferencia entre addictes i adversaris.

Veig que el repartiment veïnal de consums per a 1914, s’ha fet amb les meteixes normes que de uns anys ensá haveu ressucitat, aixó és, mantenir per a vos i els vostres quotes lo més baixes possible i carregar als altres tant com el capritxo us dicta, ja que no’s pot dir tot lo que la llei tolera, car en alguns cassos, vos excediu notoriament.

Pro, ni que aixís fos, suposant que la llei facultés per a imposar tan crescudes cantitats ¿es just que mentres uns paguen quotes insignificants, a altres se’ls carregui tot l’excés que la llei permet? Això podrá ésser legal, pro mai será just.

Ja sé que’m direu que aixó és cosa de la Junta Municipal, pro jo sé de cert, que vos us fiqueu en totes les reunions que us plau i el vostre criteri i ‘l del primer tinent, s’imposa sempre, (Aquet senyor es un peix que’s porta l’oli i algun dia tindré el gust de presentarlo als lectors).

Veritat amics lectors, que sembla mentida que hi hagi homes que’s prestin a fer semblants papers de comparsa, en coses que perjudiquen tan directament a veins seus que no’ls han fet cap mal? Ja sé que dintre la J.M. hi ha algun individu que té escrúpols de conciencia d’haver de fer semblants papers, pro els més, se sotmeten, amb gust uns, inconscientment els altres, a la voluntat del Gran Inquisidor.

¿Fins a quan té de durar aixó? Es que nostre estimat poble ha d’apareixer sempre com un exemple de ineducació política i social? Perqué, aquets fets deshonren el poble i retraten de cos enter al qui’ls posa en práctica; tota persona mitjanament educada els repudia; sols els ignorants i els malvats se valen de armes tan vils.

A Navarcles estem molt pitjor que en temps del més ominós caciquisme. Sembla mentida que certes coses passin en temps de Govern coservador.

Deixem tan enutjós assumpte i passém a examinar si procedeix o no adjudicarvos el calificatiu de amante de la buena administración, pro ja us anticipo que sento aquests senyors que murmura amb accent adolorit: !Ay amor, como me has puesto!

Per mellor poguer jutjar, faré un estat demostrariu de lo que’s recaudava en temps de vostre antecessor (1908-1909) i lo que haveu recaudat desde que vos sou alcalde.

Haig d’advertir que posaré cantitats aproximades perque de totes tinc datos prou concrets; pró les diferencies podrán ésser tant petites, que no tindran cap importancia baix el punt de vista que’ns interessa. I sempre procuraré beneficiar-vos més que perjudicar-vos.

Si convenient fos, ja m’entereraria dels drets que tinc per anar a buscar aitals datos a l’alcaldia.

En temps de vostres antecessors senyors Tragant i Manganell, se recaudava anyalment poc més o menos, les següents quantitats:

Per l’arrendament de l’arbitri sobre vins 1.250 ptes
Per l’id. De les carns de matadero i tocinos 5.600 ptes
Pel repartiment veïnal deduïts gastos de cobrança i fallides 11.240 ptes
Total 18.090 ptes.

Això és el que es cobrava en temps d’aquells honorables senyors, és a dir, unes 18.100 pessetes aproximadament.

Deploro no tenir datos exactes de lo que’s recauda en l’actualitat, pró tot el poble sap que tots els arbitris rendeixen una major quantitat, a pesar de que vos dieu que no n’heu augmentat cap.

Pro estic plenament convençut de que les cantitats que apuntaré son molt aproximades, i en cas de que en alguna hi hagués error estic disposat a rectificarla sempre que se’m demostri clarament l’equivoc.

Trovareu en caixa en efectiu talons de consum a cobrar del l’exercici de 1909 més de 3.000 ptes.

En els anys 1910 i 1911 recaudaren per carns i tocinos 12.740 ptes o sia un aument en comparació a 1908 i 1909 de 2.440 ptes.

En els mateixos anys per l’arbitri sobre’l vi, recaudiarieu més de 5.000 ptes, quan cantitat es superior a la que es recaudá en els dos anys anteriors en unes 2.000 ptes.

Suposant que la recaudació de consums en els dos anys no pujés més que de 200 ptes.

Tindrem que lo que vareu cobrar més que’ls vostres antecessors en els dos anys primers de la vostra administració, ascendeix a més de 7.640 ptes.

En 1912 i 1913, per l’arrendament de carns i tocinos, haureu cobrat unes 19.000 pessetes,
o sien unes pessetes 7.800 ptes més que en temps dels vostres antecessors anomenats.

Per l’arrendament de la mesura del vi en els meteixos anys, be haureu cobrat 5.500 pessetes,
o sia un aument de pessetes 3.000.

Contant que som pocs els que hem tingut l’honor de que’ns apujessiu les quotes del consum, be haureu recaudat per aquest concepte unes 22.980 pessetes, o sia un aument de pessetes 500.

Auments de 1912 i 1913 pessetes 11.300
Auments de 1910 i 1911 pessetes 7.640
Total Ptes 18.940

Es evident que en els quatre anys, del 1910 al 1913 inclusius, havent cobrat pessetes 18.940 més que no cobraven els vostres antecessors en el meteix numero d’anys. Si d’aixó en dieu no aumentar els arbitris, !ai de nosaltres quan els haureu d’aumentar!

Tinguis en compte que en totes les cantitats que no tinc seguretat, procuro tirar baix, de modo que es molt versemblable que haveu recaudat uns 1000 duros més cada any, que’ls vostres antecessors.

Ademés d’aquestos ingressos que podriem anomenar ordinaris, haveu cobrat, com ja deia e ma anterior, 7.500 pessetes de donya Agna Solervicens i ademés, es public que haveu negociat un emprestit de 2.000 duros o més, el qual, segons he sentit dir, no haveu pogut cubrir totalment, pro no vull suposar que aquesta pensada vostra, hagi tingut tal fracás que ho hagueu colocat laminas per valor de 6.000 pessetes per lo menys.

Dels datos apuntats, resulta que en els 4 anys que porteu la vara, haveu recaudat de més que els vostres antecessors:

Pessetes
Sobrant en caixa del Ajuntament anterior 3.000
Aumens de 1910-1911 4.640
Aumens de 1912-1913 11.300
De D. Agna Solervicens pels drets del moli 7.500
De l’emprestit 6.000
Total recaudat de més 32.440

Ara bé; si el vostre antecessor, sense cobrar cap cantitat extraordinaria, ans al contrari, havent de continuar l’obra de reconstitució de la Casa municipal, tan ben començada pel senyor Tragant, i venint a cobrar uns vint mil duros menos que vos cada any, pogué pagar els moltissims gastos que ocasioná l’expedient de venda dels drets del molí, els de replanteig de la carretera, comprar a don Josep Coll la casa per Escoles, que costá 800 duros, mes 400 que s’invertiren en obres (quals 400 duros sortiren de la venda de l’antic hostal, de modo que lo que’s gastá per aquest concepte foren 700 duros, descontats els 100 que ja pagareu vos), confecció i tramitació del Registre fiscal, que costá molts centenars de pessetes, construcció de la palanca de la riera que costá unes 600 pessetes (no 600 duros com algun mentider ha dit), instalació de fonts, plantació de arbres, construcció del camí de la costa al Galovart, cosnervació de camins, etz., etz. I encara li sobraren 3.000 pessetes que vos trovareu en efectiu i rebuts com repetidament he dit, se me acut preguntar ¿quina existencia deu haverhi en caixa actualment?

Jo crec que per lo menos deveu tenir-hi de 3.000 a 3.500 pessetes, perqué conto que lo que haveu hagut de pagar d’extraordinari, és poc més o menos com segueix:

Pessetes
Casa Consistorial 7.500
Casilles 3.000
Terreno per plaça i solar i gastos del plet (tirant llarc) 2.500
Total gastos extraordinaris 16.000
Total cobros extraordinaris 32.440
Resta a favor de la caixa 16.440

Totes les demés petites millores que haveu fet, suposo que se hauran pagat amb els recursos ordinaris del pressupost, com ho feien els vostres antecessors.

En vista dels datos exposats, crec sincerament que, donades les vostres condicions de gran hisendista, no solament teniu en caixa les pessetes 16.440 sino que n’hi teniu de 20 a 25.000, cosa que no trovo gens exagerada no gens extraordinaria.

Es tant lo que n’estic convençut, que quan sento que diuen que no hi ha un clau, penso que son qüentos dels que no us volen bé.

Per tot aixó, vos prego i espero (m’assento) que confeccioneu un estat de comptes ben detalladet i l’escampeu profusament pel poble i comarca, car és l’única manera de tapar certes boques.

¿Que aixó no s’ha fet mai? Tampoc mai cap ajuntament havia administrat tants diners i tampoc mai cap alcalde se li havia demanat tant pública i solemnement com vos ho prega vostre invariable.

Valentí Vintró"

30 de juliol del 2011

Anunci d'un pis per estiuejar a Navarcles (24-05-1923 i 11-06-1923)

El Dia, 24 de maig de 1923, núm.1494; 11 de juny de 1923, núm.1508; i altres dies dels mesos de maig i juny.

Es publica el següent anunci:

"Estiuejants
Pis-torre, nou, per llogar, amb tot confort modern, lloc sa, abundant d’aigües potables, en el bonic poble de Navarcles, a 35 quilòmetres de Terrassa, i vora la carretera de Basella.
Informaran al carrer martí Diaz, 69."

Una cursa de motos que passa per Navarcles (24-10-1927)

Crónica Social, 24 d’octubre de 1927, núm.5710

A la secció "D'esport":

"Motorisme
Després de molts i laboriosos treballs realitzats per la nostra Delegació del R.M.C. de Catalunya i inclús del mateix Moto Club de Barcelona, s’ha de rebut de Madrid [...] autorització per a portar a cap la prova de Regularitat que precisament per falta de permís no es va poder celebrar la passada Festa Major*. Definitivament s’ha designat el dia 6 de novembre per la seva celebració.
[...]
L’itinerari será el mateix o sigui: Terrassa, Castellar, Sant Llorens Savall, Monistrol de Calders, Calders, Navarcles, Talamanca, Terrassa, Rellinás [...] en conjunt 170 quilòmetres. [...].”

*S’anuncia aquesta cursa a El Dia, 18 de juny de 1927, núm.2610, pel 3 de juliol de 1927, que no es va celebrar.

L'origen del nom de Navarcles i una descripció de Sant Benet (17-07-1917)

Crónica Social, núm.2162, 17 de julio de 1917, pàgines 1 i 2.

"Navarcles
Sa etimologia i monastir


El malaguanyat filolec català M. Joan Segura, fundantse amb un text de la col.lecció 763 de Marca Hispànica, de data any de 819, que parlant de les possessions de la Seu d’Urgell hi inclou entre altres, a Navarcles “cum curte Navarchii”, que tradueix “amb la cort de Navarqui”, fa la deducció de que Navarcles prové del nom patronímic de son posseedor, que’s deien Navarchins, derivat de Navarchus, com Marciu de Marcus; amb el temps se va diminutisá i de Navarcus se feu Navarculus, català Navarcol, femení Navarcola, plural Navarcoles, per contracció Navarcles.

Navarcles, doncs, es un nom patronímic, femení plural. Unes dones anomenades Navarcles devien ésser les propietaries del lloc ont avui està aquella població. Fins aquí en sintessis el raonament de M. Segura. Més crec convenient fer notar que la paraula curte, del llatí curtis, no correspont de cap manera a la significació cort, que sembla se l’hi dona en la traducció transcrita; sinó que significa horta, corriol, llogaret, etc. i correspont al cortijo castellá; s’empleia amb una paraula dit mot com se despren de la lectura d’escriptures antigues, ja que expressar llocs de regadiu, ja també per denotar pagesies i colonies agrícoles o aplec petit de cases.

Navarcles, sia qual-se-vulla son origen etimològic, estotja una de les joies més preuades de la nostra Catalunya, el célebre monestir de Sant Benet de Bages, un dels més antics d’Espanya. No se sap d’una manera certa la data de la erecció d’aquell solemne monument aixecat per nostres avant-passats a la fe i a la patria, perque son arxiu, que contenia escriptures i documents d’un valor arqueològic inapreciable dels segles IV i V, fou reduïda a cendres, aixís com també part del convent, en la invasió francesa i posteriorment, en els luctuosos successos del any 35. No obstant, atenent que son fundador, el noble Sala, comprà a diferents posseedors els terrenys ont s’aixeca la celebre Badia, per los anys 958 a 960 i que sa primitiva esglesia fou consagrada en 972, entre aqueles dugues dates deu col.locar-se la fetxa de sa construcció. Hi dit primitiva esglesia, perque la actual no es pas la primitiva, que induptablement tingué la mateixa fi de gaire-bé totes les de Catalunya, que foren cremades en les varies invasions serraïnes tan freqüents allavors, i principalment en la més temible de totes, la de 986, comanada per el ferotge capdill alarb Almanzor. Sa volta apuntada i son creuer amb cimbori, indiquen clarament que sa construcció no es anterior al segle XI en que s’adoptà definitivament la volta en les esglésies per a evitar les cremes, que tan sovintejaren en aquells calamitosos temps; i per aixó les actes de consagració de les esglesies, tan rurals com de les ciutats, cai mai se descuiden de fer constar que feien aquella perque la anterior fou cremada i destruïda en la invasió serraïna. “Diruta et combusta fuit in infestationes paganorum” es la frase, que més s’estila. Lo millor de ella es l’absis, que restà desfigurat al construir-hi posteriorment la cripta, aixís com el presbiteri i la portalada adornada amb belles columnes i capitells d’un modelatje pulcre i finissim, figurant escenes del Apocalipsis. La cripta es evidentment obra posterior a la erecció de l’església i data de mitjans del segle XVII; fou construïda per enterrament exclusiu dels abats i monjos, quals sepultures han desaparescut, aixís com també moltes del claustre i altres indrets del monestir, ont uns hi cercaven la pau de sa ánima en vida i altres la de ses despulles corporals en mort; i allà s’hi veuen encare les sepultures del noble Sala, fundador de la Badia, dels comtes de Calders, de Huc i de molts i molts altres.

De sos magnifics retaules, venerables imatjes, belles cadires abacials i de tantes i tantes joies que estotjava, no’n resta res, la cobdícia més desenfrenada, unes voltes, i altres la ignorancia, tot s’ho han emportat o bé destruït. Realment fa fonda pena el visitar aquelles venerables runes, que encare sembla que retrunyen les dolces i belles salmodies monacals; sobre tot sembla escoltar-les encare al llegir en el llintell de la porta choral el verset del salm 46 Psalite Deo sapienter; i que per ses ombrívols i solitaris claustres s’hi veuen passejar-se amb gravetat religiosa aquells venerables monjos que, per espai de mil anys foren devots moradors i guardians. Son claustre es una joia del art del segle XIII, rublert de capitells d’un gust artístic exquisit, ont s’hi veuen cisellades fulles d’acantiu, amb uns i escenes escripturades amb altres, principalment apocalíptiques; n’hi ha un de molt notable que representa el bateix d’un infant. De capitell no n’hi ha cap d’igual i segons la tradició, cada monjo degué proporcionarne un, cisellat amb motiu diferent i amb pedra de son poble natal; no esbrinaré la certesa d’aqueixa tradició; pro lo cert es que estan construïts amb pedra de diferent procedencia. Tot aquell magnífic monument hauria acabat d’enrunar-se i desaparéixer, a no ser un enamorat del art, el notable artista Josep Casas, son propietari, qui amb zel digne de tota lloança, ja fa set anys que procedeix a sa restauració; i té l’intent de retornar-li sa forma primitiva.

Pere Rimblas, Sch. P."

El casament del metge del poble i la modista (26-11-1920)

Crónica social, 26 de novembre de 1920, núm.3714

A la secció "Páginas Femeninas", una crònica del casament de l'Anicet Gresa de Mirambell i la Casilda Creus:
 

"De Himeneo
El domingo pasado [14 de novembre], día de sol y alegría, día de fiesta inaudita que, con su adorable rusticidad, da a los acontecimientos suyos un encanto y color local envidiables, en todo a lo que su puerilidad se refiere, menos en su excesiva demostración de curiosidad que marca exactamente la màxima inteligencia y cultura de este reducido número de dos o tres mil habitantes, salvo las consabidas excepciones.
Motivo fue de tal acontecimiento la boda del señor médico del lugar [Anicet Gresa de Mirambell] con una bella modistilla [Casilda Creus], pequeña y rubia cual muñeca de plata y rosa que con sus hechizos cautivó el corazón del galeno tan pretendido y soñado por otras (pués era el héroe conquistador del pueblo) y unas por curiosidad otras por dar el último adiós a su esperanza, a su ilusión perdida y la mayor parte por procurarse un rato de expansión, llenóse la plaza de bote en bote de este público lugareño ávido de emodiones si es que la fuerza emotiva encuentra en él un ávido desarrollo.
Acera, plaza, escalera de la iglesia, era materialmente imposible dar un paso. Las comadres con además de ansiedad alargaban el cuello empinándose sobre la punta de los pies y apoyando su mano en la espalda de la compañera para ver mejor llegar al señorito, al venerado médico por quien siente el pueblo una especie de idolatría. Crecía el ruido de la plazuela con la impaciencia del público que se cansa de esperar, pues habían dado hora a las doce y era ya la una que el público continuaba en pie pero convictas y confesas algunas mujeres de que aunque el marido tuviese que comer a las tres de la tarde, ellas no dejaban tamaña ocasión de presenciar un espectáculo que jamás han visto, porqué la novia llevaría traje de seda negro en que han trabajado cinco modistas y además velo blanco como una reina, sin las ricas joyas que su futuro marido le ha comprado y un ramo que llevará en las manos al entrar en la iglesia. No es cuestión –decían algunas allí reunidas- de atender el estómago ni el reloj del campanario que nos insulta continuamente con sus cuartos y horas. Suerte que el paciente consorte descuidaba por completo las leyes de la equidad con la paciencia de Job y la convicción de quedarse por un día sin comer si viniera el caso.
Un guasón gritó con solemne parsimonia, “!Gracias a Deu, ja venen!”.
Hubo una confusión enorme.
Todos se precipitaron hasta el pie de la escalinada de la Iglesia para ver mejor, y ... el novio que es el que debía llegar primero seguramente dormía, pues tardó casi una hora en presentarse.
A la una y media entraba en la iglesia el futuro marido acompañado de su abuela señora octogenaria, muy rica según cuentan las gentes, y su padre con el traje de militar, cuya arrogantísima figura y el oro reluciente de su uniforme contrasta en extremo con aquel enjambre de jóvenes, mujeres y niños que se mezcló entre ellos sin respetar la ceremonia, no por irreverencia, sinó con el ansia de participar en el suceso que revolvió todos los corazones.
Poc después llegó la novia, con su ramo y joyas, pero pronta quedó confundido su velo con la blancura de muchos pañuelos de bolsillo expuestos a la capeza para seguirlos hasta el altar.
Un auto camión trajo de Manresa todas las provisiones para el banquete nupcial, al que no faltarían el alcalde, el secretario y todo lo que representase la alta jerarquía del pueblo en política y administración no sin antes enseñar a todo el mundo las mesas en que debían sentarse los novios y sus acompañantes, cuya envidia la constituían los plátanos, manzanas y peras tan bien sentadas en sus fruteros, de cuantos sentían la irresistible tentación de visitar la desmantelada sala del “Café del Met”.
Desde el balcón que da a la plaza en casa de mis parientes observaba y comprendía francamente lo que es esa vida pueril de los pequeños pueblos en sus grandes fiestas, pues debemos reconocer que para ellos era grande casar a su médico cuya fama tenoriesca habíase pregonada a los cuatro vientos.
Dichoso tú, pedazo de tierra que sabes reír no obstante ser pobre; las grandes y ricas ciudades no son libres porque no han aprendido a reir y en la risa noblemente, franca y sincera está la libertad individual, la riqueza colectiva, el bienestar humano, la paz del mundo si este fuese regido por personas sin perjuicios ni ambiciones cuals las que se agrupan a la puerta de la Iglesia para ver salir de ella la felicidad santificada de Cristo y que ellos sancionan con loca ingenuidad.

Alicia
Navarcles, noviembre de 1920"

1892: Connexió de les carreteres de Terrassa i Navarcles (19-01-1918)

La Comarca del Vallès, 19 de gener de 1918, núm.3624

Es reprodueix una notícia de 1892:

"La labor de Don Alfonso Sala 
en la Diputación provincial y en el Congreso en pro de Tarrasa y su comarca
A instancias de nuestro celoso Diputado provincial Don Alfonso Sala, aprobó la Diputación provincial en sesión del 15 de los corrientes el plan de los caminos vecinales en el que se halla incluido el de San Pedro de Tarrasa als Hostalets desde el término de Matadepera en dirección a Mura y Talamanca hasta empalmar con la carretera de Talamanca a Navarcles, la de Tarrasa a Rellinás y la de esta a Viladecaballs.
[...].
(LA COMARCAL DEL VALLÉS del 23 de Junio de 1892)”

Un navarclí soci del Sindicat Agricola de Moià (10-1913)


"Secció Oficial
Han sigut admesos socis els senyors següents:
[...]
297 Josep Angla, Navarcles
[...]"

Un navarclí soci del Sindicat Agrícola de Moià (07-1912)


"Secció Oficial
Han sigut admesos socis els senyors següents
[...]
272 Joseph Reguant de Navarcles
[...]"

29 de juliol del 2011

A Navarcles no va haver-hi tupinada (05-03-1918)

Bages Ciutat, 5 de març de 1918, núm.2845

S’acusa de tupinada al Sr. Claret.

“Aparte que lo injusto no debe prosperar, el esfuerzo de los bravos amigos de Súria, la lealtad acrisolada de los perseguidos de Callús, el entusiasmo de Sampedor, Balsareny, Sallent y Navarcles, la formalidad de los electores de San Martin de Torruella y los sacrificios de todos en general a favor de Pinilla [...].”

Victòria del candidat Pinilla (25-02-1918)

Bages Ciutat, 25 de febrer de 1918, núm.2838

Les eleccions d’ahir
"[...].
En els pobles del districte obtingué en Pinilla* majoria de vots a Balsareny, Sampedor, Sallent, Navarcles, Callús [il.legible]
Ha pogut més la forsa del diner que la dels ideals i ha triomfat el diner.”

*Jesús Pinilla Fornell, candidat de les esquerres pel districte de Manresa

Les eleccions municipals de 1917 (13-11-1917)

Bages Ciutat, 13 de novembre de 1917, núm.2758

Les eleccions municipals
Candidats Triomfans

"Navarcles
Jaume Abeyà Verneda
Joan Aguilar Cura
Antoni Basas Puig
Valentí Guitart"

Resultats eleccions a Diputats Provincials (12-03-1917)

Bages Ciutat, 12 de mars de 1917, núm.2561

La lluita d’ahir
Eleccions a Diputats provincials

"Joaquim Borràs Ferrer (conservador) 180
Heribert Pons Arola (lliberal) 225
Pere Vives Garriga (Jaumí) 176
Antoni Abadal Portella (regionalista) 116
Iu Minoves Anglasell (regionalista) 95
Josep M. Roma Comamal (Jaumí) 86"

Carretera de Navarcles a Basella (04-08-1914)

Bages Ciutat, 4 d’agost de 1914, núm.1376

Mancomunitat de Catalunya
Partit de Manresa
 
Carreteres i camins veïnals la construcció dels quals ha estat sol.licitada a la Mancomunitat de Catalunya
[...]
6. Acabament del C. de Navarcles a la carretera de Basella a Manresa”

Resultats de les eleccions legislatives (09-03-1914)

Bages Ciutat, 9 de març de 1914, n. 1264

"Eleccions llegislatives 
Escrutini General
[...]
Navarcles
Andreu Abadal 20
Lluís Vila Miralles 174
Leonci Soler i March 154"

El diari acusava que els prohoms republicans d’alguns pobles havien preferit votar a Lluís Vila Miralles que no pas al candidat republicà.

Assistència al mitin electoral de Manresa (05-03-1914)

Bages Ciutat, 5 de març de 1914, núm.1262

Gran mitin republicà a Manresa
“La representació del districte era nombrosíssima, formada per nutrides comissions, que’n conjunt sumaven més de doscents delegats (...) entitats i comités republicans de Balsareny, Navás, Sampedor, Navarcles, Súria ...”

Acte republicà a Navarcles (24-02-1914)

Bages Ciutat, núm.1254, 24 de febrer de 1914, pàgines 1 i 2.

Inesperats triomfs
Grandiós èxit dels mitins celebrats a Sant Fructuós, Navarcles i Sant Vicents de Castellet.
[...]
De triomf en triomf
Altre exit importantíssim i encoratjador, obtingueren nostres companys i amics en el lliberal i republicà poble de Navarcles. Els correligionaris d’aquest poble habien escampat ja unes fulles de propaganda electoral que foren molt ben rebudes pel veïnat.
L’ample i espaiosa sala teatre de Cal Fontcuberta, s’omplí completament d’oients, desitjosos d’escoltar la paraula dels oradors que s’els anaven a dirigir per a explicarlos els significat de les properes eleccions i circunstàncies en que està plantejada la lluita.
Feren us de la paraula els senyors Rosal, Riera, Esteve, Defis, Arola i el candidat, els que amb entussiastes parlaments i conceptes adequats el acte de propaganda que’s celebraba, enardiren el nombrós públic que’ls escoltà, evidentciat-ho amb el seu assentiment a lo que s’els deia, unes vegades, i aplaudint altres amb calor.
Aquells aplaudiments i aquell entussiasme evident i coratjós, demostraven plenament que’l poble lliberal de Navarcles sap cumplir com a tal i frisosos esperen els seus electors el dia definitiu de lluita, pera patentisar els convenciments republicans i autonomistes que els animen.
Mentres tant –deien aquells bon amics-encare no convenceren més, perque de la manera que estava aquest poble ens feien fer a tots lo que no voliem. Tinguin la seguritat –afegien- que nosaltres els republicans de Navarcles, n’obstant tot lo que se’ns digui en contra, votarem com un sol home la candidatura de l’Andreu Abadal.
I després de les fraternals ancaixades amb aquells bons navarclins, muntaren el candidat i els que l’acompanyaben en l’automovil per a dirigirse a tota marxa al poble de Sant Vicents de Castellet.
[...]."

Proclamació del candidat republicà (09-02-1914)

Bages Ciutat, 9 de febrer de 1914, núm.1242

Proclamació del candidat republicà Andreu Abadal:

“A un quart de sis de la tarde comença l’assamblea, que quedà constituïda per els representants de les entitats i agrupacions republicanes nacionalistes i radicals dels següents pobles del districte:
[...]
De Navarcles, Miquel Coca
[...].”

28 de juliol del 2011

Republicans de Navarcles (15-02-1913)

Bages Ciutat, 15 de febrer de 1913, núm.956

Debat sobre constituir una candidatura liberal i d'esquerres al districte; nova referència als republicans de Navarcles.

“[...]. De Sallent, Navarcles, Sampedor, Berga, Súria, Gironella, Cardona, Monistrol i altres on hi ha nombrosos republicans, sabem que s’espera amb dalit una candidatura de caràcter progressiu i democràtic per a ferla triomfar i demostrar a la vegada que el districte Manresa-Berga no es tant reaccionari com suposen els que no el coneixen.”

Excursió a Mura (21-09-1910)

Bages Ciutat, 21 de setembre de 1910, núm.235

Fragment d'una descripció d'una excursió a Mura del Centre Excursionista

"Centre Excursionista. Ecscursió a Mura 
No a les quatre com haviem anunciat, sino a les 4,45 h. del matí del diumenge y en tartrana, surtirem de la plassa de Sant Domingo uns quants companys del Centre Ecscursionista. El dia no’s presentava pas bo an aquelles hores; la pluja, una pluja d’hivern, ens acompanyà fins més amunt de Navarcles aont hi arribarem a les 6,48. Degut al mal estat de la carretera, en cosntrucció, emprenguerem a peu el camí cap a Talamanca [...]. Talamanca o Sta Maria de Talamanca, es poble de 80 a 90 cases, am 450 a 500 habitants, es pintoresc per lo alterós pero en conjunt dona una impressio de pobresa, que potser la nova carretera de Terrassa a Navarcles [...]."

Sucursal de tintoreria a Navarcles (20-06-1910)

Bages Ciutat, 20 de juny de 1910, núm.162

És un anunci que va sortir publicat fins el 30 de juliol.

"Tintoreria de robes usades de llana, seda y cotó
Se renten vestits en sec, se tenyexen en colors y complements solids que no taquen y0s blanqueja la llana y la seda. Se planxa am vapor.
Se tenyexen dols
A les 24 hores Manresa Carretera de Cardona, 37
SUCURSALS: a Sallent Plassa Major, 1 y a Navarcles Plassa Major num. 9"

Republicans a Navarcles (26-04-1910)

Bages Ciutat, 26 d’abril de 1910, núm.116

Article dedicat als republicans radicals que recolzaven a un monàrquic conservador. L’article deia respecte als altres pobles:

“Penseu director dels radicals amb els republicans de Sallent, Suria, Monistrol, Callús, Santpedor, Navarcles, Balsareny, Sant Vicens y viles y pobles els més importants a on els republicans son en gran majoria o aprocsimadament amb la força de les altres fraccions reaccionarien juntes. Penseu en els republicans dels altres pobles...”

26 de juliol del 2011

Una xerrada sobre organització obrera (d'Acció Popular) (09-07-1932)

Catalunya social, 9 de juliol de 1932, Núm. 571, pàgina 445.

A la secció "Butlletí d'Acció Popular":

"NAVARCLES
El Sr. Josep Estilles va donar el passat diumenge [3 de juliol] una interessant conferencia a Navarcles sobre organització obrera.
Creiem que la dissertació del nostre amic tindrà conseqüències pràctiques."

Actes d'Acció Popular a Navarcles (07-05-1932)

Catalunya social, 7 de maig de 1932, Núm. 562, pàgina 299-300.

A la secció "Butlletí d'Acció Popular":
"[...].
ACCIÓ POPULAR durant sis mesos de pública actuació ha celebrat més d'un centenar d'actes de propaganda católica i conferències de carácter cultural.
[...].
Les localitats on s'han celebrat els actes, són: [], Navarcles, [...].
[...]."

Una conferència sobre Acció Popular (27-02-1932)

Catalunya social, 27 de febrer de 1932, Núm. 552, pàgina 140.

A la secció "Butlletí d'Acció Popular":
"El diumenge [28 de febrer], tindran lloc les següents conferencies organitzades per ACCIÓ POPULAR:
[...].
El mateix dia a Navarclés, hi haurá una conferencia a cárrec del senyor Josep Maria Compte, sobre ACCIÓ POPULAR."

Petició de Mn. Toscas a l'Acció Popular (23-01-1932)

Catalunya social, 23 de gener de 1932, Núm. 547, pàgina 59.

A la secció "Butlletí d'Acció Popular":
"NAVARCLES
Hem rebut la visita del senyor Rector d'aquesta vila Mn. Toscas, el qual ens prega la celebració d'un acte preparatori de l'organització d'ACCIÓ POPULAR. Aquest acte es celebrará en data próxima."

Adhesió al Manifest-programa d'Acció Popular (22-08-1931)

Catalunya social, 22 d'agost de 1931, Núm. 526, pàgina 1.030.

Sota el títol "Acció Popular" s'informa sobre el Manifest-Programa d'Acció Popular, un manifest dels sectors catòlics davant de la política "antireligiosa" de la República:
"Seguim la tasca de cada setmana fent pública la llista d'entitats católiques que s'han adherit al Manifest-Programa d'Acció Popular, durant els set dies passats: [...].
També ens plau de donar compte de les localitats d'on s'han rebut inscripcions en gran nombre i en algunes de les quals ja hi ha delegat nomenat: [...], Navarcles, [...].
[...]."

Catalunya Social (1921-1936)

Catalunya Social fou un setmanari publicat a Barcelona entre el 30 d'abril de 1921 i el 18 de juliol de 1936, amb un total de 772 números. Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l'Església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política.

Capçalera del número 1, del 30 d'abril de 1921

Les notícies relacionades amb Navarcles són les següents:
A Navarcles es guardava el cíngol de sant Ignasi, 27 de juliol de 1929
Una conferència de propaganda social catòlica, 31 de gener de 1931
Adhesió al Manifest-programa d'Acció Popular, 22 d'agost de 1931
Petició de Mn. Toscas a l'Acció Popular, 23 de gener de 1932
Una conferència sobre Acció Popular, 27 de febrer de 1932
Actes d'Acció Popular a Navarcles, 7 de maig de 1932
Una xerrada sobre organització obrera (d'Acció Popular), 9 de juliol de 1932

25 de juliol del 2011

Un greu incendi a la fàbrica del Pont (06-08-1864)

El Clamor Público, 6 d'agost de 1864, núm.1217 (Segona època), pàgina 3.

A la secció "Cronica de provincias":

"Incendios.- Segun dicen de Manresa, en el vecino pueblo de Navarcles, un voraz incendio se ha cebado en la fábrica propiedad de don José Herp; en el mismo momento se han puesto en marcha el juez de primera instancia, el promotor fiscal, el alcalde, los guardias civiles y una seccion de la compañía de bomberos de Manresa; el fuego se declaró á la una de la mañana del sábado [30 de juliol], y á las cinco de la misma dichos bomberos era ya la admiracion de aquel vecindario por su tranajo y por su acierto; todos sin escepcion alguna han trabajado de una manera admirable. A los heróicos esfuerzos del vecindario y de los bomberos se ha debido que el fuego no consumiera en su totalidad el edificio. Merece una especial mencion el médico del pueblo don José Carbonell, por el acierto con que dirigía los importantes esfuerzos de los vecinos de Navarcles.
Se ignora la causa del siniestro, y las consecuencias de esta fatal desgracia aumentan si se considera que hay que lamentar algunas personas; se cree, sin embargo, que ninguno de los heridos perderá la vida.
A las nueve de la mañana se ha considerado estinguido el incendio. Se calcula que escede de 12.000 duros la pérdida total. A las diez llegaron la seccion de los bomberos, y sus demacrados rostros indicaban que las fatigas que habian sufrido. La familia Herp, propietaria del edificio, y la de Pons y Enrich, dueño de la maquinaria, tienen mucho que agradecer al vecindario de Navarclés y á los bomberos de Manresa: en cambio se ha estrañado que no llegara ningun auxilio de alguno de los pueblos vecinos."

Inauguració del pont Nou (15-03-1864)

El Clamor Público, 15 de març de 1864, núm.1097 (Segona època), pàgina 3.

A la secció "Crónica de provincias":
"Puentes.- El domingo próximo [20 de març] se verificará la ianuguración oficial del magnifico puente de Navarlces, obra, segun parece, de mucho mérito, que hace honor al ingeniero que la ha proyectado, y de reconocida importancia por el servicio que prestará á varios pueblos. A dicho acto creemos que concurrirán una comision de la ilustre junta de carreteras de Cataluña, otra de la Diputación provincial, el ingeniero de caminos, jefe de la provincia, el ingeniero autor y director de la obra, y algunas otras personas que suelen concurrir á solemnidades de esta clase."

Les destrosses d'un aiguat (20-10-1863)

El Clamor Público, 20 d'octubre de 1863, núm.973 (Segona època), pàgina 3.

A la secció "Crónica de provincias":
"Mas desastres.- El Manresano dá las siguientes noticias de los desastres causados en aquella comarca por los últimos aguaceros:
Son incalculables, dice, las pérdidas que ha ocasionado el aguacero del dia 8 del actual [d'octubre] en los distintos pueblos de este partido judicial [de Manresa], [...]. Del pueblo de Navarcles sufrió tambien bastante el puente nuevo que hay sobre el Llobregat, y del que se llevó un trozo.
[...]."

De nou, subhasta de les obres del pont Nou (15-02-1861)

El Clamor Público, 15 de febrer de 1861, núm.157 (Segona època), pàgina 1.

A la secció "Seccion política":
"La Direccion general de Obras públicas ha señalado para el dia 8 de Marzo próximo las subastas siguientes:
[...].
Segunda. La de las que faltan en el puente de Navarcles, trozo undécimo de la misma carretera [carretera de segundo orden de Manresa á Gerona, antes Tarragona á Palamós], cuyo presupuesto asciende á 693.820 reales 37 cénts.
[...]."

Subhasta de les obres del pont Nou (09-11-1860)

El Clamor Público, 9 de novembre de 1860, número 55 (Segona època), pàgina 3.

A la secció "Crónica de provincias":

"Subasta de obras públicas.- La direccion general de obras públicas ha señalado el dia 30 de Noviembre próximo para la adjudicación en pública subasta de las obras que faltan en el puente de Navarcles, sobre el río Llobregat, en el trozo 11 de la carretera de Tarragona á Palamós, cuyo presupuesto asciende á 441.279 rs 64 céntimos; [...]."

24 de juliol del 2011

Creació d'una Companyia de nacionals (16-09-1855)

El Clamor Público, 16 de setembre de 1855, pàgina 2.

A la secció "Correo de las provincias":

"El general Bassols estuvo ultimamente en Navarcles donde fue recibido con entusiasmo. Pudo convencer al pueblo, y les hizo que accediesen á tomar las armas organizando una compañía de nacionales en debida forma, dispuesta á batirse siempre que se presente la ocasión y decida á derramar su sangre en defensa de la causa de la libertad."

60 fusells per a la Milícia nacional de Navarcles (04-09-1855)

El Clamor Público, 4 de setembre de 1855, núm.3410, pàgina 3.

A la secció "Cronica de las provincias":

"FUSILES.- Se han mandado por orden del capitan general de Barcelona cincuenta ó sesenta fusiles á Navarcles para ser distribuidos á la Milicia de aquel punto."

El desarmament de la Milícia nacional de Navarcles (18-05-1844)

El Clamor Público, 18 de maig de 1844, número 12, pàgina 2.

A la secció "Noticias nacionales", una notícia signada a Manresa, el 11 de maig:

"El jueves dia 9 de los corrientes [maig] llegó á esta ciudad [Manresa] una partida de caballería al mando de D.N. Senespleada con el objeto al parecer de desarmar la milicia nacional de este pais. Con efecto ayer salió de dicha partida con el comandante de armas, y se ha efectuado el desarme de algunos pueblos, y entre ellos los de San Fructuoso y Navarcles, dejando en el primer punto seis nacionales armados y en el segundo diez. Se cree que mañana ó pasado se desarmará el batallon de esta ciudad, y la compañia de artilleria de la misma."

El Clamor Público (1844-1864)

El Clamor Público: periódico político, literario e industrial fou un diari progressista de Madrid fundat el 1844 por Fernando Corradi. Era de caràcter agresiu i polemista, molt enfrontat als governs moderats. Quan el progressisme arribà al poder, el 1854, en va decaura la seva influència, que passà a ser l'òrgan del Partit Liberal, i el seu lloc l'ocupà Las Novedades. Es publicà entre el 7 maig de 1844 i el 27 d'octubre de 1864; en sortiren un total de 1286 números.

 Capçalera del número 12, del 18 de maig de 1844

Les notícies apareguedes sobre Navarcles són les següents:
El desarmament de la Milícia nacional de Navarcles, 18 de maig de 1844
- Atrapen la partida del Tristany a Navarcles, 17 d'agost de 1847
60 fusells per a la Milícia nacional de Navarcles, 4 de setembre de 1855
Creació d'una Companyia de nacionals, 16 de setembre de 1855
- Una disputa per l'aigua del riu Calders, 15 de maig de 1857
Subhasta de les obres del pont Nou, 9 de novembre de 1860
De nou, subhasta de les obres del pont Nou, 15 de febrer de 1861
Les destrosses d'un aiguat, 20 d'octubre de 1863
Inauguració del pont Nou, 15 de març de 1864
Un greu incendi a la fàbrica del Pont, 6 d'agost de 1864

Un assassinat prop de Navarcles (25-10-1845)

El Español, 25 d'actubre de 1845, núm.415, pàgina 4.

Un notícia del Jutjat de primera instància de Manresa, titulada "Parricidio", sobre un assassinat ocorregut prop de Navarcles:
"[...].
Jamime Padrós, de 50 años, pordiosero, natural de Lérida, iba errante pidiendo limosna con su muger de segundo matrimonio Francisca Ventura. En la tarde del 2 de febrero de este año, encontraron casualmente cerca de Navarcles, [...], á Magin Padrós, hijo del primer matrimonio de aquel, que con su muger Mónica Verdaguer y su cuñado Adjutorio, pordioseaban como ellos, acompañados del mendigo Francisco Navarro [...]. Acercábase la noche, y resolvieron pasarla en una casa solar poco lejana, cuyo caritativo dueño da acogida á los pobres y les permite que se guarezacan de la intemperie en un pajar cubierto que está inmediato al edificio, pero separado de él enteramente.
[...]. Eran como las doce de la noche, cuando se suscitó entre Jaime Padrós y su hijo una fuerte cuestión [...]: trabóse entre ambos una ruda pelea, [...]. El hijo tenia dos heridas en el pecho, [...], hechas con instrumento cortante y punzante. Acudió acto contínuo el amo de la casa, y enterado del hecho, lo puso en conocimiento del alcalde, el cual forzó las primeras diligencias con tal actividad, que las concluyó por la tarde del 3 [de febrer], y con los reos las remitió al juez del partido [de Manresa].
[...].
El dia 10 falleció Magin Padrós en el hospital de Manresa donde habia sido trasladado, y hecha la autopsia de su cadáver observaron los facultativos un grande derrame de sangre en la region pectoral procedente de la arteria intercostal; [...]. Elevadas á su tiempo las actuacionesá plenario, y oida la defensa del reo Jaime Padrós, pronunció el juez, [...], sentencia condenándole á diez años de presidio con retencion.
[...]."

El projectat canal de Manresa a Barcelona (24-03-1836)

El Español, 24 de març de 1836, núm.145, pàgina 4.

A la secció "Comunicaciones interiores", un article des de Manresa, de l'1 de març, titulat "Canal de navegación y de riego de Manresa a Barcelona":

"Este es el gran monumento que ha de eternizar el reinado de la inocente ISABEL II, bajo la sabia direccion de su augusta Madre. El enlazará á la populosa Barcelona con Manresa, y esta vendrá a ser un remoto arrabal de aquella. [...]. Por él se transportará ese apreciable y puro mineral de sal del coloso de Cardona, que se convertirá en oro y plata. El carbon de mina que rodea á Manresa será esplotado, y dará impulso á un sinnúmero de ingeniosas máquinas. El azogue que se oculta en sus entrañas, y cuya esplotacion es facilisima por la ventajosa posicion del sitio en que se encuentra su laboratorio natural, no dejará de ofrecer ricos cambios. El trigo, que es estraido de los estensos campos de Urgel y Aragon, se derramará por la muchedumbre de los pueblos que rodean la linea del canal. Los algodones, que se hilan primorosamente en las numerosas fábricas de Manresa, y en las de Sallent, Navarcles, Castellgalí, Suria, Molins de Rey y otros pueblos, y que luego se consumen y tejen en aquella ciudad, y en Berga, Bagá, Gironella, Cardona, Prats, Sallent, Sampedor, &c. Las lanas y acreditados paños, estameñas y otros tejidos de las poblaciones indicadas, y las de Moyá, Castelldersol, &c. Los riquisimos tejidos de seda, cintas, pañuelos y otros artefactos primorosos, en que se ocupan millares de telares en Manresa y pueblos circunvecinos. La pólvora, el papel, el salsaturno ó albayalde, llamado por los franceses blanc de plomb, el vidrio, el aguardiente; en una palabra, todo género de artefactos que elaboran sus fábricas é ingeniosos talleres. Las drogas que consumen sus tintes, &c., &c., sin contar con los comestibles y varios artículos que necesita imperiosamente una poblacions inmensa, fabril, comerciante y agrícola.
[...]."

Més informació sobre aquesta obra a la notícia de Regió 7, del 7 d'octubre de 2010: "Un projecte del segle XIX preveia un canal navegable entre Manresa i Barcelona".

Fortificació del pont Vell (28-11-1847)

El Español, 28 de novembre de 1847, número 1054, pàgina 1.

En relació a la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-1849), a la secció "Noticias de los facciosos" s'inclou una notificació de Manresa del 22 de novembre:

"Des de la llegada á esta ciudad [Manresa] del Excmo. señor capitan general, vienen todos los dias columna de nuestro ejército con objeto, segun parece, de recibir órdenes para el próximo plan de campaña que tiene dispuesto S.E.  Entre tanto se van fortificando los puentes de estos alrededores com el de Cabrianas, Navarcles y Vilomara, habiendo llegado tambien á esta la batería que estaba en Cardona."

Derrota de les facciones del Degolat i del Tristany (06-07-1836)

El Español, 6 de juliol de 1836, número 249, pàgina 3.

En una notícia titulada "Completa derrota de las facciones de Degollat y Tristany", des de Manresa el 23 de juny. La batalla va tenir lloc entre Calders i Monistrol de Calders:

"Ambas facciones, que fueron el azote de este bello distrito del centro de Cataluña, que tanto nos incomodaban, y cuyo número ascendia á 1.200 infantes y 80 caballos, acaban de ser derrotadas y dispersas en grupos de 20 á 40 hombres, que buscan su salvación en la aspereza de los montes, y que huyen aterrados en todas direcciones de las armas de la libertad. [...].
[...].
La brigada de Gurrea, que viene para acabar de combatir á la miserable faccion, ha pernocato en el pueblo de Navarcles á una legua E. de Manresa, desde donde ayer tarde se les envió un convoy de pan y otros víveres.
[...]."

23 de juliol del 2011

Una imminent batalla a Navarcles (27-06-1836)

El Español, 27 de juny de 1836, núm.240, pàgina 3.

A la secció "Correspondencia de Provincias", una notificació de Manresa, del 12 de juny:

"[...].
La facción dirigióse sobre el mediodía hácia Castellgalí, para pasar por el puente de Castellbell á Rocafort, Mura y demás pueblos de aquellos montes que estan al oriente, y caen á inmediaciones del camino de Moya, por el cual debe venir el batallon 5º de voluntarios de Cataluña; [...]. Con el objeto de auxiliar á dicho batallón, y al propio tiempo ver si podemos envolver la facción y rescatar los prisioneros, se ha dispuesto la salida de toda la fuerza de esta hácia Navarcles y Rocafort, de Sallent y Artés por la del puente de Cabrianes, para atacar por los flancos y espaldadas á dicha faccion, que está batiéndose con el referido batallon, segun el parte que acaba de llegar."

Els nacionals de Navarcles defensen Calders de l'atac dels carlins (28-05-1836)

El Español, 28 de maig de 1836, núm.210, pàgina 4.

En una notificació des de Manresa, del 18 de maig:

"Antes de ayer por la mañana se recibió parte de hallarse el pueblo de Calders, que defienden con noble entusiasmo un puñado de Nacionales, [...], bloqueado y atacado por una numerosa faccion capitaneada pot Tristany, y al mismo tiempo los vigías de la corte de la Seo notificaron verse arder aquel desgraciado pueblo. Al momento se dispuso salir las fuerzas disponibles, y se dirigieron á él [...] y unos 200 [Nacionales] de Artés y Navarcles: mas los facciosos tan cobardes como viles y bárbaros [...] no pudiendo rendir la intrepidez de los heroicos Nacionales, [...] abandonaron la empresa y huyeron [...]."

Resistències durant la Primera Guerra Carlina (30-04-1836)

El Español, 30 d'abril de 1836, número 182, pàgina 1.

De la "Capitanía General de Cataluña", una carta procedent de Berga, del 13 d'abril, amb informacions sobre el desenvolupament de la Primera Guerra Carlina (1833-1839):

"El espíritu público en esta parte de la montaña no está tan abatido como algunos piensan. En 1823 de Berga á Manresa, no había mas que Sellent fortificado; y ahora hay Sellent, Gironella, Balsareny, Artés, Caldés, Navarcles y San Pedo. Algunos de dichos pueblos con pocas armas, y fortificaciones que casi no merecen el nombre de tales, han resistido á las masas de facciones [carlines] reunidas, que les han asaltado muchas veces infructuosamente. [...]."

El Español (1835-1848)

El Español: diario de las doctrinas y de los intereses sociales fou un diari editat a Madrid entre 1835 i 1848. Tingué dues èpoques: la primera, de l'1 de setembre de 1835 al 31 de desembre de 1837 i la segona, de l'1 de juny de 1845 al 16 d'abril de 1848. En total aparegueren 1.173 números.

 Capçalera del primer número.

Les notícies relacionades amb Navarcles són les següents:
- El projectat canal de Manresa a Barcelona, 24 de març de 1836
- Resistències durant la Primera Guerra Carlina, 30 d'abril de 1836
- Els nacionals de Navarcles defensen Calders de l'atac dels carlins, 28 de maig de 1836
- Una imminent batalla a Navarcles, 27 de juny de 1836
- Derrota de les facciones del Degolat i del Tristany, 6 de juliol de 1836
- Un assassinat prop de Navarcles, 25 d'octubre de 1845
- Fortificació del pont Vell, 28 de novembre de 1847

8 de juliol del 2011

Josep Tordera, vicari de Navarcles (18-09-1926)

La Vanguardia, 18 de setembre de 1926, pàgina 11.

A la secció "Información regional", des de Vic:

"Por el señor administrador apostólico de la diócesis, se han firmado los siguientes nombramientos:
[...]; José Tordera, de vicario a Navarcles; [...]."

El Valentí Vintró i esposa reben una comitiva d'Igualada (18-08-1926 i 19-08-1926)

La Vanguardia, 18 d'agost de 1926, pàgina 19.

A la secció "Información regional", una notícia des d'Igualada:

"—No solo los pueblos del partido que celebraban su fiesta mayor durante el pasado domingo y días siguientes, fueron visitados por distinguidas familias de esta ciudad [Igualada], si que también lo fueron otras poblaciones y localidades de la costa y la montaña de diferentes distritos que asimismo solemnizaban su fiesta patronal. Hacia varias de ellas se dirigieron verdaderas caravanas de autos, organizándose entre otras, una excursión a Navarclés, que conmemoraba el día 15 su fiesta mayor, siendo el punto de reunión la señorial casa de don Valentín Vintró [el mas Bertran], cuya distinguida esposa la bella dama igualadina doña Dolores Soteras de Esteve, hicieron los honores, con su proverbial distinción a sus huéspedes e invitados."

A la mateixa secció, l'endemà es publica una correcció sobre la notícia del dia abans:

"La nota dando cuenta de una excursión a Navarclés salió truncada, pues debía decir que el punto de reunión fue la casa señorial de don Valentín Vintró, cuya distinguida esposa, la bella dama igualadina doña Angelina Soteras, secundada por su hermana, que pasa allí temporada, dama también igualadina, doña Dolores Soteras de Esteve, hicieron los honores, con su probervial distinción, a sus huéspedes e invitados."

La festa major d'estiu de 1926 (13-08-1926)

La Vanguardia, 13 d'agost de 1926, pàgina 17.

A la secció "Información regional":

"En los días indicados [15 y 16 del corriente] celebra asimsmo la fiesta mayor el pueblo de Navarclés."

La trilladora de Josep Mas (08-08-1926)

La Vanguardia, 8 d'agost de 1926, pàgina 9.

S'inclou el següent anunci:

"AGRICULTORES
Ha quedado plenamente demostrado qué la única trilladora que reúne las ventajas requeridas para las condiciones especiales de Cataluña, es la TRILLADORA «PARES». Podéis convenceros de ello yendo a ver las que actualmente se encuentran funsionando en los siguientes pueblos:
[...]
NAVARCLES, don José Mas
[...]
Cualquier detalle que sobre estas máquinas pueda interesaros podrá proporcionároslo la casa vendedora PEDRO PARES, Paseo Marqués de Argentera, núm. 15 (antes Paseo de la Aduana).—BARCELONA."

Missa en honor a Miquel Miró Adzerias (21-07-1926)

La Vanguardia, 21 de juliol de 1926, pàgina 1.

En portada, l'esquela de Miquel Miró Adzerias.

Aprovació del padró de Navarcles (11-07-1926)

La Vanguardia, 11 de juliol de 1926, pàgina 10.

En l'acta de la Diputació Provincial de Barcelona s'hi fa constar:

"En la última sesión celebrada por la Comisión provincial permanente, adoptó entre otros, los siguientes acuerdos:
[...].
Aprobar los padrones de cédulas personales formalizados para el año actual por los Ayuntamientos de Navarcles y Suria.
[...]."

2 de juliol del 2011

Subvenció a favor de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona (29-05-1926)

La Vanguardia, 29 de maig de 1926, pàgina 10.

Es publica la següent notícia:

"Respondiendo a la súplica del hospital de la Santa Cruz, últimamente han votado subvenciones a favor del mismo los ayuntamientos siguientes: [...], Navarcles, [...]."

El circuit motociclista que passa per Navarcles, un dels més importants (27-04-1926)

La Vanguardia, 27  d'abril de 1926, pàgina 19.

A la secció "Motorismo" una notícia titulada "Prueba de regularidad":

"No obstante exigirse un promedio realmente fuerte, máxime teniendo en cuenta la sinuosidad y relativa dureza del trayecto a recorrer, puede calificarse de excepcional el resultado de la prueba motorista de regularidad llevada a efecto el domingo por la delegación del Real Moto Club de Cataluña en Tarrasa.
Para reconocer el circuito Tarrasa-Navarcles-Manresa-Castellvell-Rellinás-Tarrasa, que mide 80'800 kilómetros, que fue cubierto dos veces, tomaron la salida 29 corredores de los 34 inscritos, de los cuales 25 terminaron el recorrido dentro del plazo reglamentario.
La clasificación oficial que damcs a continuación es la mejor prueba de que, una vez más, quedó demostrado que la semilla sembrada por el Real Moto Club de Cataluña, en el gran número de pruebas de esta naturaleza que lleva celebradas, ha sido fructífera, contribuyendo a que el motorismo, bajo todos sus aspectos, alcanzase el grado de perfeccionamiento de que han dado muestras los concursantes que han participado en la prueba de Tarrasa.
[...]."

Substitucions en el servei militar (12-03-1926)

La Vanguardia, 12 de març de 1926, pàgina 22.

Una comunicació de la "Junta de Clasificación y Revisión", corresponent a la província de Barcelona:

"Señalamiento para el juicio de clasificación y revisión de los mozos del expresado reemplazo [de 1916] y de los reemplazos anteriores sujetos a la revisión, empezando las sesiones en los días que a continuación se expresan, a las ocho de la mañana:
[...].
Día 10 de abril
Partido de Manresa. — [...], Navarcles, [...].
[...].
Expedientes de los mozos pertenencientes a reemplazos anterior al actual, sujetos a revisión.
Día 19 de Mayo. — Partido de Manresa. — [...], Navarcles, [...].
[...]."

Obres de manteniment a les carreteres de Talamanca i de Manresa (05-03-1926, 28-04-1926, 06-05-1926, 01-06-1926, 29-06-1926, 08-08-1926, 07-09-1926 i 19-09-1926)

La Vanguardia, 5 de març de 1926, pàgina 14; 28 d'abril de 1926, pàgina 9; 6 de maig de 1926, pàgina 24; 1 de juny de 1926, pàgina 13; 29 de juny de 1926, pàgina 9; 8 d'agost de 1926, pàgina 8; 7 de setembre de 1926, pàgina 15; i 19 de setembre de 1926, pàgina 26.

En una notícia referent a la Diputació Provincial de Barcelona s'informa de les "Obras de reparación y mejora
de carreteras y caminos provinciales en ejecución o en plan de inmediata realización":

"[...].
CAMINOS
[...].
De Navarcles á Talamanca.—9'250 kilómetros; acopios e inversión en todo el tramo.
[...].
De Navarcles a la carretera de Basella a Manresa.—4'970 kms.; acopios en toda 1a linea.
[...]."

Unes setmanes després:

"La Diputación provincial de Barcelona ha señalado los días que a continuación se expresan para la celebración de diversas subastas, también detalladas. Las proposiciones para optar a ellas, pueden presentarse en la sección de Fomento, de diez a doce de la mañana hasta el día anterior laborable al de la licitación.
[...].
Día 20 [de mayo]. Once de la mañana. Acopios de piedra machacada en el camino de Navarcles a la carretera de Basella a Manresa, trozo segundo, kms. 1 al 4.
Once y media. Acopios de piedra machacada en el camino de Navarclés a la carretera de Basella a Manresa, trozo primero.
[...]."

Uns dies després:

"En la última sesión celebrada por la Comisión provincial Permanente, se adoptaron, entre otros, los acuerdos que a continuación se expresan:
[...].
Reparación del firme del camino de Navarcles a Talamanca, kilómetro 25 al hectómetro 5 del kilómetro 28.
[...]."

Un temps després:

"La Comisión Provincial permanente, en la última sesión celebrada, adoptó, entre otros, los siguientes acuerdos:
[...].
Adjudicar definitivamente las siguientes subastas:
[...].
A don Andrés Bonells, ídem [la de los acopios de grava] en el camino de Navarcles a la carretera de Basella a Manresa, trozo primero.
[...]."

De nou, un temps després:

"[...].
Aprobar el acta de recepción de la grava acopiada en el camino de Navarcles a Talamanca.
[...]."

De nou:

"La Comisión provincial permanente, en su última sesión adoptó, entre otros, los siguientes acuerdos:
[...].
Proseguir las siguientes obras por el sistema de administración:
[...].
Inversión de piedra y reparación del firme de los kilómetros 28.500 al 32 del camino de Navarcles a Talamanca.
[...]."

Encara, un mes més tard:

"Aprobar los siguientes presupuestos y autorizar a la Dirección de Obras públicas provinciales para que ejecute los trabajos por el sistema de administración.
[...].
Inversión de piedra y reparación del firme de los kilómetros 32 al 34'250 del camino de Navarcles a Talamanca, 17.220'33 pesetas.
[...]."

Uns dies més tard:

"Inversión de piedra y reparación del firme de los kilómetros 32 al 34'250 del camino de Navarclas a Talamanca."

L'autobús de Navarcles-Manesa s'accidenta (14-01-1926)

La Vanguardia, 14 de gener de 1926, pàgina 13.

A la secció "Información regional":
"—En la carretera de Monistrol, frente a la casa conocida por Poc-oli, un auto ómnibus del servicio Manresa-Navarcles chocó contra un árbol, derribándolo. El auto sufrió importantes averías."